A la zona d'influència dels jutjats de Rubí - Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal - s'han practicat 109 desnonaments, més d'un cada tres dies si es té en compte que els jutjats no n'ordenen els caps de setmana. D'aquests, 81 van ser dictats per impagaments de les quotes de la hipoteca, 24 per impagament de lloguers i 4 més per altres causes -impagament de deutes o embargaments de l'administració pública.
El 2019, als jutjats de Rubí es va tornar a xifres habituals durant els últims anys, amb 274 llançaments. Després d'un pic de 317 desnonaments l'any 2013, la resta d'anys la xifra se situava sobre els 250 cada any. En concret 256 el 2014, 264 el 2015, 264 el 2016, 256 el 2017 i 283 el 2018.
Com en el cas dels desnonaments a Catalunya i a nivell d'estat, el descens de desnonaments als jutjats de Rubí respecte de 2019 és important, d'un 39,78%. Aquest fet no amaga que els decrets de la Generalitat i el govern de l'Estat, a més de les mesures restrictives per la pandèmia, no han estat suficients per reduir dràsticament aquesta xifra, oimés quan no té en compte altres desallotjaments com els de les ocupacions o els que es produeixen arran dels avisos judicials abans de l'ordre executiva.
"El 2021 pot ser un any duríssim de desnonaments"
La PAHC posa sobre la taula que els dos decrets aprovats contra els desnonaments han estat per "la pressió de les PAH i dels moviments per l'habitatge". La plataforma recorda que hi ha altres llançaments invisibilitzats, "com el de les ocupacions, que són moltíssims, o el de famílies que marxen de l'habitatge degut a la pressió de les immobiliàries i el capital abans de fer-se efectiu el desallotjament".
També recorda que "si no hagués estat pels desnonaments que hem arribat a aturar haurien estat molt més que un desnonament cada 48 hores". "És extremadament greu que en un any de pandèmia, en que s'està dient a la gent que es quedi a casa, hi hagi aquesta quantitat de desnonaments".
A més a més, la PAHC posa sobre la taula una problemàtica afegida. "Si amb la pandèmia ha crescut la pobresa i s'han reduït els desnonaments, això vol dir que molts dels llançaments que s'havien de fer durant aquest 2020 han quedat ajornats, i això vol dir que després de l'estat d'alarma hi haurà una onada de desnonaments, de manera que el 2021 pot ser un any duríssim", avisa la plataforma.
Des de la PAHC calculen que "aquesta moratòria de desnonaments vindran aquest any acumulats als que hi haurien d'haver normalment". "L'escenari és extremadament preocupant", avisa, i fa una crida "caldrà més que mai una organització forta pel dret a l'habitatge" i que "les institucions es posin les piles d'una vegada per garantir un dret que mentre estigui segrestat pel capital serà impossible de garantir".
Des de la PAHC es recorda l'advertiment que "mentre a Catalunya no hi ha ni un 1% de parc públic d'habitatge, a la Unió Europea aquest percentatge puja fins al 22%".
