El Servei d'Estudis de l'Ajuntament de Terrassa és un dels principals impulsors de la tercera edició de l'Estudi de Clonatge Comercial a Catalunya, un estudi que té com a objectiu analitzar el grau de similitud i singularitat entre els principals eixos comercials d'una trentena de municipis de Catalunya. L'informe és signat per tècnics dels ajuntaments de Manresa i Mataró, com a integrants de la xarxa Perfil de la Ciutat, i ha estat elaborat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

L'estudi, corresponent a l'any 2021, analitza en total 39 eixos comercials de 30 ciutats catalanes. En concret, s'ha dut a terme, d'una banda, a les 23 ciutats de Catalunya de més de 50.000 habitants. En el cas de Barcelona, s'ha analitzat un eix comercial per a cadascun dels deu districtes. També s'han estudiat les ciutats de menys de 50.000 habitants que són sòcies de la xarxa Perfil de la Ciutat (Vic, Barberà del Vallès i Sant Feliu de Llobregat) i les que són capitals de comarca de la demarcació de Barcelona (Berga, Igualada, Moià i Vilafranca del Penedès).
[intext1]
Per analitzar el grau de singularitat i de clonatge, es van definir prèviament els carrers que conformen el principal eix comercial de cada ciutat, tasca que van realitzar els tècnics municipals dels ajuntaments respectius. La llargada mitjana dels eixos definits és de 950 metres.

Amb 78.000 habitants, l’eix comercial que s’ha considerat comprèn l’avinguda de Barcelona des del seu inici fins a la cruïlla amb el carrer del General Prim, i el tram del Passeig de Francesc Macià entre el seu inici i la Plaça de Catalunya. Des d’aquest punt, s’inicia un nou tram delimitat pels carrers de la Creu i Mossèn Cinto, que s’estén pel carrer de Doctor Maximí Fornés fins al carrer de Pere Esmendia, enllaçant amb el carrer de Sant Cugat fins a la plaça Onze de Setembre. Tota l’àrea té l’accés restringit a vehicles, representant, en conjunt, 1.060 metres lineals.
[intext2]
L'estudi conclou que l'eix comercial del centre reuneix la tipologia de comerços següents: un 51% de comerços singulars (és a dir, botigues de comerç local que no es poden trobar a cap altre indret); un 4% de comerços clonats o similars (que es poden trobar en almenys una quarta part de les ciutats estudiades) i un 22,7% de comerços replicats (és a dir, que tenen presència en dues de les ciutats analitzades). Un 13,8% dels locals comercials d'aquest eix cèntric estan buits. 

[noticia]11310[/noticia]
Pel que fa a la mitjana dels 39 eixos comercials estudiats de tot Catalunya, un 54,2% són comerços singulars; un 16,3% són clonats i un altre 16,3% són replicats. Finalment, un 13,2% dels locals dels eixos analitzats estan buits. La ciutat amb el percentatge més alt de comerços clonats és Sabadell (amb un 35,8%), mentre que la ciutat amb el percentatge més alt de comerços singulars és Sant Feliu de Llobregat (amb un 73,4%).

[h3]Dades objectives com a punt de partida per a estratègies posteriors[/h3]
L'objectiu de l'estudi és facilitar informació per tal que el debat sobre el clonatge dels eixos comercials es pugui dur a terme a partir d'informació objectiva, sense entrar a determinar la idoneïtat de cap model comercial. Els autors de l'informe assenyalen que l'estudi vol ser una base de partida per a diagnosis i consideracions més grans, tant de l'estratègia de les polítiques sectorials del comerç urbà com de l'estratègia general de cadascuna de les ciutats participants.

De fet, els autors de l'estudi assenyalen que, per analitzar la conveniència de la presència de grans cadenes de botigues, cal tenir en compte diversos factors, com ara el paisatge urbà que determinen, l'ocupació que genera, la qualitat dels llocs de treball que creen i l'oferta que aquests comerços posen a l'abast de la ciutadania en forma de varietat, qualitat i preu.

Els autors de l'estudi, però, sí que alerten sobre "l'increment preocupant de la quantitat de locals sense activitat" detectada en l'anàlisi d'alguns dels eixos comercials analitzats. Segons assenyalen, aquest fet es presenta amb una tendència especialment creixent en alguns llocs, "cosa que pot implicar a la llarga el desmantellament d'eixos, la qual cosa ha d'esperonar una anàlisi en profunditat sobre les causes i una acció pública posterior per donar solució al malbaratament dels espais comercials urbans que fins ara havien funcionat".