El 25 de desembre, dia de Nadal de 1704, en plena Guerra de Successió, a les 17 h de la tarda un fenomen totalment inesperat va trencar la calma del capvespre. Una enorme i estrident bola de foc va caure del cel travessant el firmament i causant una gran alarma entre la població. 

El conegut com a meteorit de Barcelona, que es va poder observar des de Marsella fins a Barcelona, va caure a les immediacions de Terrassa, i fins avui, es creia que no se n'havia preservat cap fragment. 

La revista Meteoritics and Plantery Science acaben de publicar un article sobre l'estudi i anàlisi del meteorit, coordinat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); acompanyat d'una recerca històrica sobre el paper que l'albirament d'aquest meteorit va jugar en la Guerra de Successió espanyola (1701-1715). També hi ha participat el Museu de Ciències Naturals de Barcelona a través d'un projecte de recerca de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans.

Es tracta de la troballa de dos fragments que han passat inadvertits durant tres segles entre les col·leccions del gabinet de curiositats de la família Salvador. A més, també es recullen una vintena de documents històrics que no només deixen constància de la caiguda del meteorit sinó que constitueixen un valuós testimoni de l'origen diví que s'atribuïa als meteorits a l'època moderna. 

Prediccions i supersticions

El meteorit de Barcelona, que va caure en un dia tan emblemàtic com el dia de Nadal i en el període de la Guerra de Successió, va donar lloc a nombroses prediccions i  supersticions. Els dos bàndols de la guerra el van utilitzar amb objectius propagandístics. Els partidaris de l’Arxiduc Carles d’Àustria ho van interpretar com un senyal de Déu en favor seu, mentre que els partidaris de Felip V ho van considerar un advertiment als catalans per la usurpació de la casa d’Àustria. 

El setè meteorit conservat més antic del món

L'estudi conté una descripció petrogràfica i geoquímica que ha revelat que els fragments ─constituïts majoritàriament per silicats i petites partícules metàl·liques─ corresponen a una condrita ordinària, de la qual cosa es desprèn que el meteorit prové d’un asteroide primitiu entre les òrbites de Mart i Júpiter. El meteorit és el setè més antic que es conserva a tot el món i el tercer més antic conservat a Europa.