Troballa històrica. L'equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha descobert més d'un centenar d'estatuetes funeràries del summe sacerdot egipci Imephor. Unes valuoses peces que s'han recuperat durant una campanya de rescat a la necròpolis de Kom el-Khamasin, al sud-oest de Saqqara.

Liderats pel professor del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB i director de l'Institut d'Estudis del Pròxim Orient Antic (IEPOA), Josep Cervelló, els treballs desenvolupats durant un mes i mig els han permès completar l'excavació sistèmatica de Kom el-Khamasin, on es troba la mastaba d’Imephor Impy Nikauptah, summe sacerdot del déu Ptah, la divinitat principal de Memfis, capital del país durant el Regne Antic i el Primer Període Intermedi de la història de l’antic Egipte (2400-2050 aC).

Segons els arqueòlegs, la troballa més important i sorprenent d’enguany ha estat aquesta acumulació de més de 100 estatuetes d’Imephor amb el nom complet del sacerdot inscrit al braç dret. Un tipus d’estatuetes funeràries sense paral·lel, cadascuna única en forma i concepció, que mesuren entre 15 i 30 centímetres.
 
Les estatuetes són del mateix tipus que les 12 que ja es coneixien pel mercat il·legal d’antiguitats, de les quals només una ha pogut ser repatriada. L’any passat els investigadors van recuperar dos petits fragments molt malmesos d’aquestes estatuetes, que els van donar la pista per trobar enguany el conjunt. 

A més, també s'ha pogut recuperar 38 blocs o fragments de blocs amb inscripcions i relleus procedents, majoritàriament, del sostre de la cambra funerària. Inscrits amb dues franges paral·leles de text jeroglífic amb els noms i títols del sacerdot, aquests fragments permeten reconstruir ja gairebé íntegrament el sostre de la cambra i queda definitivament fixat el contingut de la inscripció. 

[h3]Reialesa egípcia[/h3]

Al nord-est de Kom el-Khamasin, en un segon jaciment de la concessió de la missió que els investigadors van identificar el 2019 i van anomenar Square Building, els treballs han tret a la llum el que devia haver estat un edifici reial de caràcter cultual, de 37,5 × 33,8 metres, que va ser construït en tovot amb elements de pedra calcària (el llindar i les bases de les columnes), amb un cos central ben definit i tot un seguit de corredors i cambres laterals. 
 
Al cos central de l’edifici els investigadors han fet una descoberta que qualifiquen d’excepcional: un conjunt de pintures en colors vius format per centenars de fragments d’estuc de paret, alguns dels quals de fins a 30 centímetres de llarg, que malgrat el seu estat, molt fragmentari, permeten identificar motius iconogràfics regis, com ara un rei ornat amb un ureu, un Horus de Behdet amb les ales desplegades, un cavall i un carro de combat.

"Atès que són motius clarament associats per temàtica i estil a la reialesa del Regne Nou i que no hem trobat cap evidència que tingués un ús funerari, treballem amb la hipòtesi inicial que l’edifici fos un complex regi per al culte datat d’aquesta etapa de la història egípcia (1550-1070 aC)", ha explicat Cervelló. 

Una altra característica essencial d’aquest jaciment són les grans acumulacions de ceràmica (36 en total) que hi ha al voltant, datades també del Regne Nou i amb relació estructural i semàntica amb el complex. Diverses evidències suggereixen que l’edifici del Regne Nou pot haver-se aixecat damunt un jaciment anterior, del Regne Antic. "Futures investigacions ens hauran de permetre aclarir-ho, cosa que seria particularment interessant en relació amb un dels objectius científics del nostre projecte: l’estudi dels patrons d’ocupació cultural del territori durant el Regne Antic i el Primer Període Intermedi", ha precisat l'expert. 

[h3]Un descobriment amb recorregut[/h3]