«T'has de preguntar si el que fas és compatible amb el fet que puguis estar vivint d'aquí a 50 anys igual que ara»

La Clàudia López i la Gemma Tomàs tenen 17 anys i estudien 2n de Batxillerat Social a l'Escola Maristes de Rubí. Totes dues formen part de l’organització interna de Fridays For Future Rubí i van ser promotores actives del seu naixement ara fa tres mesos. Una entitat formada per joves que segueix el camí iniciat per la noia sueca Greta Thunberg mantenint com a eix vertebrador la lluita contra el canvi climàtic a través de la "pressió ciutadana". En clau local, volen aconseguir modificar el model de ciutat per un de més verd i sostenible. 

- Quan vau començar a interessar-vos per la lluita ecologista?

- Clàudia López: Jo vaig fer al treball de recerca sobre la contaminació del plàstic i quan vaig començar a investigar sobre el tema, vaig començar a ser-ne conscient. Arran d'aquest projecte vaig conèixer Fridays For Future i tots aquests moviments.

- Gemma Tomàs: A casa meva sempre hem reciclat molt però ho veia com una cosa que tampoc tenia tanta importància, però quan la Clàudia em va proposar impulsar el Fridays For Future aquí a Rubí va ser quan em vaig començar a informar i vaig conèixer tota la problemàtica que hi.

- Com va néixer la plataforma Fridays For Future Rubí?

- Clàudia López: Quan em vaig interessar pel moviment, vaig veure que on feien més coses era a Barcelona però per mi no era pràctic anar-hi cada setmana, així que vaig començar a anar al Fridays For Future de Sant Cugat. Vaig anar-hi un parell de dies i justament feien com uns campaments per parlar del tema i hi vaig anar. Va ser una setmana molt bona perquè vaig conèixer a gent que parla dels mateixos temes que tu i que té els mateixos interessos. A partir d'aquí vaig continuar un temps a Sant Cugat, perquè no em veia amb capacitats de fer un grup així a Rubí, ja que implica molta feina, però un dia vaig anar a una xerrada de la Martina Closa i, en finalitzar, vam estar parlant i entre les dues vam decidir fer un grup aquí per parlar de l'emergència climàtica i intercanviar opinions.
 
- Quants joves formeu part de la plataforma?

- Gemma Tomàs: Som quatre noies que quasi sempre estem a les assemblees i també hi ha una altra noia que ve espontàniament. La resta de gent va i bé. Com és un moviment, tothom pot entrar i sortir quan vulgui. Així que, principalment, som nosaltres dues les que organitzem les xerrades i les trobades, però per ara tampoc hem fet moltes coses.

- En què consisteixen les assemblees de Fridays For Future?

- Gemma Tomàs: Bàsicament intercanviem opinions sobre el que està passant i pensem accions per poder fer pròximament. En l'última assemblea, per exemple, vam decidir treballar sobre el tema del nou abocador a Rubí. Vam quedar amb els membres de la plataforma Rubí Sense Abocadors, ens van explicar una mica tot el que hi ha al darrere i vam decidir fer difusió sobre la manifestació que es va fer divendres passat.

- Clàudia López: Nosaltres el que volem també és treballar amb altres col·lectius de la ciutat que ja tenen les seves formacions i que ens puguin aportar aquesta formació a nosaltres. D'aquesta manera, els podem donar suport amb la feina que fan.

- Quina és l'activitat més important que heu convocat fins al moment?

- Gemma Tomàs: Vam fer una manifestació contra el Black Friday i la veritat és que va ser una acció molt xula. Això sí, ens van ajudar les plataformes d'altres ciutats, com la de Sant Cugat, portant-nos material i gent, sobretot. Realment d'aquí Rubí hi havia poca gent.

- Clàudia López: El moviment de Fridays For Future realment es caracteritza per fer manifestacions però de moment no tenim massa gent i, per tant, tampoc les podem organitzar. A més, considerem que ens hem de manifestar quan tinguem un objectiu clar. Per exemple, aquell dia era el Black Friday i ens manifestàvem per rebutjar la campanya i defensar un consum sostenible. Creiem que ens hem de manifestar quan hi hagi un motiu i que no acabi sent una monotonia.
 
- Us està costant arribar als joves de la ciutat?

- Clàudia López: Molt, ens està costant molt, però també perquè no sabem quina tecla tocar per arribar a ells. Alhora, anar als instituts, que seria una manera, no podem per horaris, ja que nosaltres també estem estudiant, però intentem arribar a través de l'Instagram, per exemple. Confiem que en el moment en què comencem a organitzar més activitats, els joves es començaran a interessar més.

- Creieu que és important que els infants, ja des dels centres educatius, comencin a treballar projectes per ser crítics amb l'emergència climàtica?

- Gemma Tomàs: Jo crec que és molt important. Jo vaig fer educació primària a l'escola 25 de Setembre, que és una escola verda, i allà, per exemple, no ens deixaven portar paper de plata. És una cosa molt simple però si des de petit t'inculquen que has d'utilitzar el mínim possible productes com aquest, al final ho acabes interioritzant i no et passa pel cap fer-ho d'una altra manera. L'educació sostenible és molt important, tant a les escoles com a casa, i començant des dels més petits; A una persona de 50 anys li costarà molt més canviar els seus pensaments o la seva manera de viure que no pas a un infant de 10 anys.

- Clàudia López: Alhora també és molt difícil perquè la nostra societat ens diu el que hem de fer, el que hem de comprar, i és molt difícil sortir d'aquesta bomba d'informació i de publicitat, però si de petits ja els informes de quina és la realitat, i no només de l'emergència climàtica sinó també de la pobresa i d'altres qüestions, els infants poden escollir què fer o que no fer.

- Què podem fer tots i totes nosaltres des de casa per lluitar contra l'emergència climàtica?

- Clàudia López: La gent exigim canvis al govern, perquè realment si un govern no fa una acció clara i contundent potser la gent no pot fer grans canvis, però sí que és veritat que si el govern no veu aquesta queixa per part de la població, potser no farà res. Nosaltres hem de queixar-nos i hem de dir el que volem i, si ho fem, serà quan començaran a fer coses des del govern.

- Gemma Tomàs: Per poder començar a fer canvis primer has de ser conscient del que està passant i després ser tu mateixa la que et preguntis què és el que faig jo a la meva vida i si realment això és compatible amb el fet que pugui estar vivint d'aquí a 50 anys igual que ara. Si seguim igual de com estem vivint ara, d'aquí a 50 anys no estarem bé. Es tracta, doncs, de fer petits canvis, com intentar reduir el nostre consum, portant una bossa quan vas a comprar el pa en comptes de què cada dia te'n donin una, per exemple. És una cosa molt senzilla però és una bossa que si no, quan arribis a casa, la llençaràs i ja estàs generant un residu que es pot evitar.

- Clàudia López: Són canvis petits com aquest però que, alhora, han d'anar de la mà d'un canvi de mentalitat. Per exemple: realment necessitem cada mes vuit peces de roba noves? Són unes idees que ens ha inculcat la societat i, sobretot, les marques, que ens diuen que hem d'anar a la moda. És aquesta la mentalitat que s'ha de canviar en general, però nosaltres no podem obligar ningú. Es tracta que cada persona trobi el seu propi camí per fer el canvi.

- La Generalitat ja va declarar l'emergència climàtica i l'Ajuntament de Rubí està plantejant l'aplicació de diverses mesures. Què en penseu?

- Gemma Tomàs: Rubí és una de les ciutats que genera més residus i no sé si és per la consciència que hi ha en general però es fan moltes coses que no són sostenibles. L'exemple més típic que ha sortit a tot arreu: les llums de Nadal i la pista de gel. Des de l'Ajuntament poden dir moltes coses però si després no ho fan i fan coses com aquestes tan poc sostenibles no serveix de res.

- Clàudia López: La proclamació de l'emergència climàtica és un tema que tothom ho té molt clar però també s'han de fer accions, és a dir, han d'anar de la mà d'un pla d'acció. És cert que l'Ajuntament està fent un nou programa de residus, però crec que, actualment, si estàs declarant l'emergència climàtica, els residus ja són una qüestió mínima amb tot el que s'hauria de fer. Està bé, però hem de ser ambiciosos. Potser no cal parlar tant dels residus, que no és tot el que engloba l'emergència climàtica, sinó també de zones verdes o del transport públic, per exemple.

- Què ha de passar a la societat perquè s'adoni del problema?

- Clàudia López: La gent ja sap el que passa, n'és conscient, però estem bé. De tant en tant hi ha algun incendi però són coses que no ens afecten. Vivim bé i ningú vol deixar de viure de la manera que està vivint. La cosa, doncs, no és parlar de solució, sinó de resiliència, de la capacitat d'adaptar-nos al que vindrà. Si d'aquí a 50 o 30 anys, l'opció de tenir aigua potable redueix, perquè no busquem maneres de no malbaratar aigua? És a dir, hem de buscar propostes que ens ajudin a adaptar-nos a la situació que hi haurà d'aquí a uns anys, no solucions perquè això ja no es pot solucionar.

- Gemma Tomàs: "Si no ho veig, no m'ho crec". Jo crec que això és el que passa. Tenim menjar quan volem, tenim aigua quan la volem, i crec que la gent no començarà a fer coses fins que, per exemple, estiguem a Barcelona i ja no tinguem platja en un moment en què tot el nivell del mar hagi pujat. Llavors la gent se n'haurà d'anar a una altra platja i serà quan s'ho començarà a creure, però en aquell moment ja no es podrà fer res.

- Quina seria la seva idea d'un Rubí ideal?

- Molts horts, més espais verds i més ben cuidats i, sobretot, que es fomenti molt més l'educació i la cultura del medi ambient.