12
de desembre
de
2019, 14:30
Actualitzat:
16
de desembre,
17:22h
Després que TMA hagi tornat a presentar el Projecte d'Actuació Específica que li permetrà obrir l'abocador de Can Balasc, la Plataforma Rubí Sense Abocadors s'ha tornat a arremangar per preparar les al·legacions. Una feina que han hagut de fer a contrarrellotge, ja que el termini de presentació acaba el 22 de desembre.
Les al·legacions al projecte es poden presentar a les Oficines d'Atenció a la Ciutadania, i cada persona que en vulgui presentar ho ha de fer de manera presencial i identificant-se amb les dades que es requereixin. En cas que algú no hi pugui anar presencialment, pot autoritzar una altra persona mitjançant aquest escrit d'autorització.
Com a novetat, per tal de realitzar aquest tràmit les oficines d'atenció han incorporat al dispositiu electrònic per demanar torn i seleccionar el tipus de tràmit que es vol efectuar un apartat especial per a la presentació d'al·legacions.
L'anterior projecte de Can Balasc que es va presentar va rebre gairebé 3.000 al·legacions.
Durant aquests dies, la Plataforma Rubí Sense Abocadors farà diverses reunions informatives a les escoles i associacions de veïns properes, i dilluns una reunió oberta a tota la ciutadania.
L'Ajuntament de Rubí ha confirmat a RubiTV.cat que "els diferents serveis municipals competents faran els corresponents informes de deficiències".
Totes les al·legacions al projecte de Can Balasc
Sobre la capacitat anual de residus. Es torna a sol·licitar que es limiti la capacitat anual de tractament de residus en 82.500 tones l'any, tal com van resoldre les sentències i que consten en el projecte de 1992.
Sobre els accessos. Demana prohibir l'accés a les instal·lacions de l'abocador pel mig de les zones residencials de Can Serrafossà, Els Avets o La Perla del Vallès, així com incloure un esdudi de mobilitat en el projecte.
Sobre la capacitat del vas de deposició. Es demana que el volum total del vas es limiti al sol·licitat en el projecte de 1992, que era de 1.085.150m3, i que el volum total inclogui tant els residus com les terres de cobriment. A més, es continuen deixant pendents d'ubicar 126.326m3 de residus, però en el forat actual hi ha capacitat suficient per abocar-los-hi.
Sobre la capacitat i la vida útil de l'abocador. La plataforma explica que els números dels projectes de 1994 i l'actual pel què fa a la capacitat de tractament i la densitat dels residus són molt diferents, cosa que considera "inadmissible". Per això sol·licita que l'Agència de Residus de Catalunya determinis la densitat dels residus a gestionar per una instal·lació d'aquestes característiques.
Sobre la declaració d'impacte ambiental. La declaració d'impacte ambiental, obligatori per als dipòsits controlats que rebin més de 10 tones per dia o que tinguin una capacitat total superior a 25.000 tones (annex I.1 de la llei 20/2009, de 4 de desembre), no està inclosa ni en l'expedient d'autorització ambiental ni en el PAE actual.
Sobre les dimensions de l'àmbit. Els números sobre l'àrea del dipòsit tornen a ser diversos al llarg dels diversos documents que inclou el Projecte d'Actuació Específica. Per això, la Plataforma torna a reclamar la revisió dels apartats on apareixen les dimensions - ja que no varien amb el pas dels anys - i que s'excloquin expressament de l'expedient les parcel·les que no formaven part del projecte l'any 1992, especialment la de Tejala, que s'ha tret del PAE però que segueix inclosa en l'expedient d'autorització ambiental en tràmit a la Generalitat.
Sobre les distàncies. Segons els diversos reglaments vigents l'any 1994 - moment de la sol·licitud inicial del projecte d'abocador - i el 2003, Can Balasc no respecta, en cap cas, les distàncies mínimes entre l'activitat i els nuclis habitats, granges, escoles o altres infraestructures.
Sobre l'estudi d'olors. Tot i que l'Ajuntament ha requerit a l'empresa la presentació d'un estudi d'olors actualitzat, el projecte segueix incloent un estudi d'olors realitzat l'abril de 2014, i que té uns resultats "sorprenents". Així, la Plataforma vol que es requereixi un nou estudi d'olors, i que es retirin del llistat de residus aquells que són susceptibles de provocar males olors.
Sobre l'impermeabilització. La Plataforma explica que el dipòsit del vas de Can Balasc es va impermeabilitzar fa uns 4 o 5 anys, i només pel fet d'haver estat a la intempèrie ja està deteriorat, i per això actualment s'està canviant tot aquest material. Per això es qüestiona com podrà complir la funció d'impermeabilització durant els anys d'activitat de l'abocador i la posterior clausura. Amb tot, la Plataforma demana que s'autoritzi l'activitat de dipòsit controlat de resius inerts - que són químicament estables i insolubles en el medi aquós - i que, per tant, els residus admissibles siguin els inerts del projecte de 1992 o que no continguin productes tòxics o contaminants.
Sobre la presència de residus a Can Balasc. Els veïns de la zona on s'ubica l'abocador de Can Balasc han denunciat diverses vegades que s'han abocat residus a la finca, però no consta cap actuació per part de l'Administració. El que reclama la Plataforma és que es realitzi una nova inspecció a la finca, per determinar l'origen dels residus i l'abast d'aquests abocaments, i que fins que no es resolgui es paralitzi la tramitació de l'expedient de l'Autorització Ambiental. Si es determinés que el promotor - i alhora propietari de la finca - sigui el responsable dels abocaments, Rubí Sense Abocadors sol·licita que se li denegui aquesta autorització.
Sobre el principi de precaució. Aquesta al·legació demana directament que es denegui l'aprovació del Pla d'Actuació Específica per no incorporar un estudi d'impacte ambiental actualitzat, amb la ponderació de riscos ambientals i afectacions a la salut de les persones. El propi Ajuntament ha pogut comprovar una sèrie d'incompliments greus de la normativa, i un gran nombre de deficiències tècniques del projecte.
Sobre els residus admissibles. Es tracta d'un dels aspectes més polèmics de la interpretació dels diversos tràmits de la llicència d'activitats d'aquest abocador. En principi, Can Balasc ha de ser un abocador de residus inerts, inclosos en el projecte de 1994. Avui dia, alguns d'aquests residus tindrien la consideració de residus no perillosos, i és per això que l'Agència de Residus de Catalunya interpreta que ha d'autoritzar un abocador per a residus no perillosos, i no inerts, ja que en aquest segon no s'hi podrien admetre residus de cap altra categoria. En el llistat de residus admissibles que fa el promotor en el PAE se n'hi inclouen 224 que considera que són assimilables als sol·licitats el 1994, entre els quals hi hauria residus sanitaris i veterinaris.
En una segona al·legació sobre els residus admissibles, la Plataforma reclama que, en cas que el promotor consideri que els residus admissibles no es tramiten en aquest expedient, el llistat de residus que incorpora el PAE es retiri del document.
Sobre els residus pendents d'ubicar. Una altra contradicció en els números que presenta el PAE de Can Balasc: la capacitat del vas, que el projecte diu que és de 958.674 m3, seria molt superior segons els càlculs de la Plataforma. Així doncs, "no té cap sentit" que es deixin "pendents d'ubicació" 126.326m3, ni que l'Ajuntament accepti un informe tècnic en què el promotor "es comprometi a no abocar més residus" sinó que acabarà d'omplir el forat amb terres. Així, Rubí Sense Abocadors reclama que s'eviti que aquest volum pendent d'ubicar acabi "en algun lloc fora de l'àmbit del projecte" - per exemple, l'ampliació Tejala - no es deixi pendent d'ubicar. La parcel·la de Tejala ha estat recentment adquirida pel promotor.
Sobre el tràmit del PAE en Sòl No Urbanitzable. La Plataforma insisteix en que aquesta figura del Projecte d'Actuació Específica no és l'adequada per demanar la llicència d'obertura de l'abocador, ja que no incorpora la normativa sectorial i vinculant en matèria urbanística i de residus, sinó que es tracta d'una simple llicència municipal d'obres. Això, segons al·lega l'entitat, deixa "en mans de promotors privats la previsió, planificació i localització de noves instal·lacions de dipòsit de residus, fent servir les figures urbanístiques, com els Plans Especials Autònoms".
Sobre la densitat dels residus. La contradicció entre les dades de la densitat dels residus es fa evident quan el promotor pren com a model l'activitat que el mateix grup empresarial realitzava a l'abocador de Can Carreras de Rubí. Ni les activitats, ni la tipologia, ni la densitat dels residus són assimilables a l'activitat autoritzada a Can Carreras, que a més, "no es pot considerar com a model de gestió eficient".
Sobre les basses de lixiviats. En el projecte presentat per l’empresa, es proposa el trasllat de les basses de lixiviats i de recollida d’aigües pluvials a una zona que afectaria el torrent de Mas Jornet i comprometria també els del torrent de Can Tallafigueres i Can Balasc, i finalment la Riera de Rubí, i per això es demana que no s’autoritzi aquest trasllat. A més, en l’al·legació també es reclama que es realitzi un nou estudi de pluges que incloguin dades més actualitzades de precipitació, especialment les del 15 de novembre de 2018.
Sobre l’afectació a àrees properes. La ubicació de l’abocador és a molt escassa distància de cases habitades durant tot l’any, cosa que generarà una important font de molèsties al veïnat: soroll, tràfic, núvols de pols... Això, a més de provocar un perjudici a la qualitat de vida dels veïns, suposarà una greu devaluació per a la zona, ja que passarà de ser un espai residencial a una zona industrial.
Els veïns, a més, reclamen en una altra al·legació que s’estudiï aquesta pèrdua de valor de les propietats colindants i les externalitats en forma de soroll, pols i vibracions que ocasionarà l’activitat als veïns situats a menys de 2000m.
Sobre l’entorn socioeconòmic. La Plataforma, finalment, reclama que no s’autoritzi el dipòsit de residus no perillosos, ja que l’autorització s’ha de fer en execució de sentència i en base a la sol·licitud inicial del 1994 per un dipòsit de residus inerts. Si es modifiqués l’activitat a autoritzar, explica la Plataforma, suposaria un incompliment de les sentències i atorgar uns drets substancialment diferents dels que hagi pogut adquirir des de la sol·licitud inicial.
Les al·legacions al projecte es poden presentar a les Oficines d'Atenció a la Ciutadania, i cada persona que en vulgui presentar ho ha de fer de manera presencial i identificant-se amb les dades que es requereixin. En cas que algú no hi pugui anar presencialment, pot autoritzar una altra persona mitjançant aquest escrit d'autorització.
Com a novetat, per tal de realitzar aquest tràmit les oficines d'atenció han incorporat al dispositiu electrònic per demanar torn i seleccionar el tipus de tràmit que es vol efectuar un apartat especial per a la presentació d'al·legacions.
L'anterior projecte de Can Balasc que es va presentar va rebre gairebé 3.000 al·legacions.
Durant aquests dies, la Plataforma Rubí Sense Abocadors farà diverses reunions informatives a les escoles i associacions de veïns properes, i dilluns una reunió oberta a tota la ciutadania.
L'Ajuntament de Rubí ha confirmat a RubiTV.cat que "els diferents serveis municipals competents faran els corresponents informes de deficiències".
Totes les al·legacions al projecte de Can Balasc
Sobre la capacitat anual de residus. Es torna a sol·licitar que es limiti la capacitat anual de tractament de residus en 82.500 tones l'any, tal com van resoldre les sentències i que consten en el projecte de 1992.
Sobre els accessos. Demana prohibir l'accés a les instal·lacions de l'abocador pel mig de les zones residencials de Can Serrafossà, Els Avets o La Perla del Vallès, així com incloure un esdudi de mobilitat en el projecte.
Sobre la capacitat del vas de deposició. Es demana que el volum total del vas es limiti al sol·licitat en el projecte de 1992, que era de 1.085.150m3, i que el volum total inclogui tant els residus com les terres de cobriment. A més, es continuen deixant pendents d'ubicar 126.326m3 de residus, però en el forat actual hi ha capacitat suficient per abocar-los-hi.
Sobre la capacitat i la vida útil de l'abocador. La plataforma explica que els números dels projectes de 1994 i l'actual pel què fa a la capacitat de tractament i la densitat dels residus són molt diferents, cosa que considera "inadmissible". Per això sol·licita que l'Agència de Residus de Catalunya determinis la densitat dels residus a gestionar per una instal·lació d'aquestes característiques.
Sobre la declaració d'impacte ambiental. La declaració d'impacte ambiental, obligatori per als dipòsits controlats que rebin més de 10 tones per dia o que tinguin una capacitat total superior a 25.000 tones (annex I.1 de la llei 20/2009, de 4 de desembre), no està inclosa ni en l'expedient d'autorització ambiental ni en el PAE actual.
Sobre les dimensions de l'àmbit. Els números sobre l'àrea del dipòsit tornen a ser diversos al llarg dels diversos documents que inclou el Projecte d'Actuació Específica. Per això, la Plataforma torna a reclamar la revisió dels apartats on apareixen les dimensions - ja que no varien amb el pas dels anys - i que s'excloquin expressament de l'expedient les parcel·les que no formaven part del projecte l'any 1992, especialment la de Tejala, que s'ha tret del PAE però que segueix inclosa en l'expedient d'autorització ambiental en tràmit a la Generalitat.
Sobre les distàncies. Segons els diversos reglaments vigents l'any 1994 - moment de la sol·licitud inicial del projecte d'abocador - i el 2003, Can Balasc no respecta, en cap cas, les distàncies mínimes entre l'activitat i els nuclis habitats, granges, escoles o altres infraestructures.
Sobre l'estudi d'olors. Tot i que l'Ajuntament ha requerit a l'empresa la presentació d'un estudi d'olors actualitzat, el projecte segueix incloent un estudi d'olors realitzat l'abril de 2014, i que té uns resultats "sorprenents". Així, la Plataforma vol que es requereixi un nou estudi d'olors, i que es retirin del llistat de residus aquells que són susceptibles de provocar males olors.
Sobre l'impermeabilització. La Plataforma explica que el dipòsit del vas de Can Balasc es va impermeabilitzar fa uns 4 o 5 anys, i només pel fet d'haver estat a la intempèrie ja està deteriorat, i per això actualment s'està canviant tot aquest material. Per això es qüestiona com podrà complir la funció d'impermeabilització durant els anys d'activitat de l'abocador i la posterior clausura. Amb tot, la Plataforma demana que s'autoritzi l'activitat de dipòsit controlat de resius inerts - que són químicament estables i insolubles en el medi aquós - i que, per tant, els residus admissibles siguin els inerts del projecte de 1992 o que no continguin productes tòxics o contaminants.
Sobre la presència de residus a Can Balasc. Els veïns de la zona on s'ubica l'abocador de Can Balasc han denunciat diverses vegades que s'han abocat residus a la finca, però no consta cap actuació per part de l'Administració. El que reclama la Plataforma és que es realitzi una nova inspecció a la finca, per determinar l'origen dels residus i l'abast d'aquests abocaments, i que fins que no es resolgui es paralitzi la tramitació de l'expedient de l'Autorització Ambiental. Si es determinés que el promotor - i alhora propietari de la finca - sigui el responsable dels abocaments, Rubí Sense Abocadors sol·licita que se li denegui aquesta autorització.
Sobre el principi de precaució. Aquesta al·legació demana directament que es denegui l'aprovació del Pla d'Actuació Específica per no incorporar un estudi d'impacte ambiental actualitzat, amb la ponderació de riscos ambientals i afectacions a la salut de les persones. El propi Ajuntament ha pogut comprovar una sèrie d'incompliments greus de la normativa, i un gran nombre de deficiències tècniques del projecte.
Sobre els residus admissibles. Es tracta d'un dels aspectes més polèmics de la interpretació dels diversos tràmits de la llicència d'activitats d'aquest abocador. En principi, Can Balasc ha de ser un abocador de residus inerts, inclosos en el projecte de 1994. Avui dia, alguns d'aquests residus tindrien la consideració de residus no perillosos, i és per això que l'Agència de Residus de Catalunya interpreta que ha d'autoritzar un abocador per a residus no perillosos, i no inerts, ja que en aquest segon no s'hi podrien admetre residus de cap altra categoria. En el llistat de residus admissibles que fa el promotor en el PAE se n'hi inclouen 224 que considera que són assimilables als sol·licitats el 1994, entre els quals hi hauria residus sanitaris i veterinaris.
En una segona al·legació sobre els residus admissibles, la Plataforma reclama que, en cas que el promotor consideri que els residus admissibles no es tramiten en aquest expedient, el llistat de residus que incorpora el PAE es retiri del document.
Sobre els residus pendents d'ubicar. Una altra contradicció en els números que presenta el PAE de Can Balasc: la capacitat del vas, que el projecte diu que és de 958.674 m3, seria molt superior segons els càlculs de la Plataforma. Així doncs, "no té cap sentit" que es deixin "pendents d'ubicació" 126.326m3, ni que l'Ajuntament accepti un informe tècnic en què el promotor "es comprometi a no abocar més residus" sinó que acabarà d'omplir el forat amb terres. Així, Rubí Sense Abocadors reclama que s'eviti que aquest volum pendent d'ubicar acabi "en algun lloc fora de l'àmbit del projecte" - per exemple, l'ampliació Tejala - no es deixi pendent d'ubicar. La parcel·la de Tejala ha estat recentment adquirida pel promotor.
Sobre el tràmit del PAE en Sòl No Urbanitzable. La Plataforma insisteix en que aquesta figura del Projecte d'Actuació Específica no és l'adequada per demanar la llicència d'obertura de l'abocador, ja que no incorpora la normativa sectorial i vinculant en matèria urbanística i de residus, sinó que es tracta d'una simple llicència municipal d'obres. Això, segons al·lega l'entitat, deixa "en mans de promotors privats la previsió, planificació i localització de noves instal·lacions de dipòsit de residus, fent servir les figures urbanístiques, com els Plans Especials Autònoms".
Sobre la densitat dels residus. La contradicció entre les dades de la densitat dels residus es fa evident quan el promotor pren com a model l'activitat que el mateix grup empresarial realitzava a l'abocador de Can Carreras de Rubí. Ni les activitats, ni la tipologia, ni la densitat dels residus són assimilables a l'activitat autoritzada a Can Carreras, que a més, "no es pot considerar com a model de gestió eficient".
Sobre les basses de lixiviats. En el projecte presentat per l’empresa, es proposa el trasllat de les basses de lixiviats i de recollida d’aigües pluvials a una zona que afectaria el torrent de Mas Jornet i comprometria també els del torrent de Can Tallafigueres i Can Balasc, i finalment la Riera de Rubí, i per això es demana que no s’autoritzi aquest trasllat. A més, en l’al·legació també es reclama que es realitzi un nou estudi de pluges que incloguin dades més actualitzades de precipitació, especialment les del 15 de novembre de 2018.
Sobre l’afectació a àrees properes. La ubicació de l’abocador és a molt escassa distància de cases habitades durant tot l’any, cosa que generarà una important font de molèsties al veïnat: soroll, tràfic, núvols de pols... Això, a més de provocar un perjudici a la qualitat de vida dels veïns, suposarà una greu devaluació per a la zona, ja que passarà de ser un espai residencial a una zona industrial.
Els veïns, a més, reclamen en una altra al·legació que s’estudiï aquesta pèrdua de valor de les propietats colindants i les externalitats en forma de soroll, pols i vibracions que ocasionarà l’activitat als veïns situats a menys de 2000m.
Sobre l’entorn socioeconòmic. La Plataforma, finalment, reclama que no s’autoritzi el dipòsit de residus no perillosos, ja que l’autorització s’ha de fer en execució de sentència i en base a la sol·licitud inicial del 1994 per un dipòsit de residus inerts. Si es modifiqués l’activitat a autoritzar, explica la Plataforma, suposaria un incompliment de les sentències i atorgar uns drets substancialment diferents dels que hagi pogut adquirir des de la sol·licitud inicial.