08
de gener
de
2019, 11:30
La Mesa d’Abocadors de l’Ajuntament de Rubí es va reunir ahir a la tarda per tractar la qüestió de la sol·licitud de llicència urbanística per iniciar l’activitat de l’abocador de Can Balasc, una situació que ha fet sonar totes les alarmes de la Plataforma Rubí Sense Abocadors.
Joaquim Òdena, un dels portaveus de la Plataforma, va explicar que des del 28 de desembre, i durant un mes, la ciutadania de Rubí pot presentar al·legacions al projecte d’actuació específica en sòl no urbanitzable que ha presentat Arrins SL. “En aquestes al·legacions tots els ciutadans de Rubí tenim l’oportunitat de dir que no estem d’acord en què portin l’abocador al forat de Can Balasc”, que tindria un volum d’1.080.000 metres cúbics de residus.
Els motius de la Plataforma per rebutjar l’obertura d’aquest abocador són els problemes de salut, així com mediambientals i de mobilitat generada que suposarien per als veïns de Rubí, i també que “sabem com treballa aquesta empresa, i per molt que digui el projecte i veient com ha tractat Can Carreras i altres llocs, sabem que no tenen cap respecte pel medi ambient”, va recordar Òdena.
Després de la reunió, però, Joaquim Òdena va assegurar que serà necessària la implicació de tota la ciutadania en futures mobilitzacions: “volem que el poble s’assabenti d’aquesta amenaça que tenim, i caldrà que ens preparem per noves mobilitzacions, que han de ser el màxim de participatives possible per pressionar tant l’Ajuntament com la Generalitat i evitar l’obertura de l’abocador de Can Balasch”.
Des de la Plataforma, a més, es fa una crida a la ciutadania, les entitats i els partits polítics que es presentin al·legacions al projecte, ja que és una manera més de demostrar a la Generalitat que el poble de Rubí no vol més abocadors.
A la reunió de la Mesa, l’equip de Govern també va manifestar estar en contra de l’abocador, i tal com va explicar Òdena, “diuen que fan el que poden tot i que hi ha coses que no estan a les seves mans”, que també va afirmar que “de vegades fa falta alguna cosa més i jugar-se-la: cal que l’Ajuntament digui taxativament que no vol l’abocador, i per això és necessari que tingui el recolzament del poble”. "Si a la manifestació del 2015 vam ser 2.000 persones, aquest cop en siguem 4.000, o 6.000”, va afegir.
Altres membres de la Plataforma van alertar que no es pot posar en risc la salut de la ciutadania de Rubí amb un nou abocador, que tindria una vida prevista de 14 anys. “Can Carreras està clausurat des de l’abril de 2016, i encara està en funcionament”, van recordar, i van lamentar que "hagin de ser els propis veïns els que s’hagin d’encarregar d’anar a controlar les activitats i denunciar, amb fotografies, les irregularitats que s’hi produeixen".
“No podem deixar per al futur una herència com aquesta si la podem batallar ara”, va concloure la Plataforma, que es reunirà la setmana vinent amb tècnics municipals per preparar les al·legacions al PAE.
A la reunió d'ahir també hi van assistir representants de l'Ajuntament de Castellbisbal.
El compte enrere per l’autorització de l’activitat es va posar en marxa el 6 de novembre
Tècnicament, però, tot fa pensar que l’empresa obtindrà l’autorització necessària per començar a desenvolupar l’activitat d’abocador a la finca. La sol·licitud es va presentar el passat 6 de novembre, i si al cap de tres mesos no hi ha resposta, s’entén per autoritzada per silenci administratiu positiu.
No és fins el 21 de desembre, en Junta de Govern Local, que l’Ajuntament va admetre a tràmit el projecte, que es va publicar al Butlletí Oficial de la Província el dia 28 de desembre.
La demora de gairebé un mes i mig per admetre a tràmit la presentació del Projecte per part de l’Ajuntament, doncs, fa que entre el termini per presentar al·legacions – que s’acabarà a finals de gener – i el termini per respondre a l’empresa – que s’acaba el 6 de febrer – hi hagi poc més d’una setmana. “Són una mena de facilitats que se li estan donant a l’empresa que no calien”, va lamentar Montse Rousse, membre de la Plataforma Rubí Sense Abocadors.
Per tal d’obrir l’abocador, l’empresa Arrins SL havia de presentar un Pla Especial Urbanístic o bé un Projecte d’Actuació Específica. Segons la Plataforma, la fórmula escollida és el PAE, ja que “és el més light, i no és suficient per l’activitat que s’està autoritzant, que és un abocador Classe II, de residus no perillosos”, va afirmar Rousse.
Malgrat s’aprovi aquest Projecte, a l’empresa li restaria aconseguir l’autorització mediambiental, que la Plataforma no sap en quin estat de tramitació es troba, però que s’està fent en paral·lel a la sol·licitud de l’autorització urbanística.
Respecte el contingut del Projecte d’Actuació Específica, la Plataforma també dubta sobre la validesa d’algunes interpretacions que es fan, per exemple, sobre els residus admissibles. Segons van explicar ahir als mitjans, l’activitat autoritzada és per un abocador de residus inerts, que actualment estan classificats com residus no perillosos, però “en cap cas es pot canviar el tipus d’activitat autoritzada per permetre-li obrir un abocador de residus no perillosos, és a dir, de Classe II, malgrat que alguns sí que es podrien admetre a un abocador de residus inerts”.
I és que l’empresa, en el projecte que va presentar per obtenir l'autorització urbanística, assimila i fa una equivalència interessada dels codis del Catàleg Europeu de Residus de l’any 1994 i els del 2002. “El llistat de residus inclòs al PAE és idèntic al que tenia autoritzat a Can Carreras, és a dir, que Can Balasc serà un Can Carreras 2, que és precisament el que volíem evitar”, va explicar Montse Rousse, que creu que intenta convertir Can Balasc en un nou Can Carreras perquè “un abocador de residus inerts d’un milió de metres cúbics no és negoci”.
“Per sentència no pot obrir un segon Can Carreras, el Pla Especial Urbanístic de Can Carreras i Can Balasc també està aturat, però ell continua insistint, ara per la via del Projecte d’Actuació Específica”, va insistir Rousse.
En el projecte, a més, s’inclou la finca del forat de Tejala, de 77.000 metres quadrats, que en el projecte inicial no apareixia, un fet sobre el qual la Plataforma sempre havia advertit que podria passar: “això s’ha de treure del projecte sí o sí, per molt que diguin que es tracta d’un error registral o cadastral; aquest tipus d’errors amb aquesta empresa no es poden deixar passar, perquè ja sabem com acaben”.
Joaquim Òdena, un dels portaveus de la Plataforma, va explicar que des del 28 de desembre, i durant un mes, la ciutadania de Rubí pot presentar al·legacions al projecte d’actuació específica en sòl no urbanitzable que ha presentat Arrins SL. “En aquestes al·legacions tots els ciutadans de Rubí tenim l’oportunitat de dir que no estem d’acord en què portin l’abocador al forat de Can Balasc”, que tindria un volum d’1.080.000 metres cúbics de residus.
Els motius de la Plataforma per rebutjar l’obertura d’aquest abocador són els problemes de salut, així com mediambientals i de mobilitat generada que suposarien per als veïns de Rubí, i també que “sabem com treballa aquesta empresa, i per molt que digui el projecte i veient com ha tractat Can Carreras i altres llocs, sabem que no tenen cap respecte pel medi ambient”, va recordar Òdena.
Després de la reunió, però, Joaquim Òdena va assegurar que serà necessària la implicació de tota la ciutadania en futures mobilitzacions: “volem que el poble s’assabenti d’aquesta amenaça que tenim, i caldrà que ens preparem per noves mobilitzacions, que han de ser el màxim de participatives possible per pressionar tant l’Ajuntament com la Generalitat i evitar l’obertura de l’abocador de Can Balasch”.
Des de la Plataforma, a més, es fa una crida a la ciutadania, les entitats i els partits polítics que es presentin al·legacions al projecte, ja que és una manera més de demostrar a la Generalitat que el poble de Rubí no vol més abocadors.
A la reunió de la Mesa, l’equip de Govern també va manifestar estar en contra de l’abocador, i tal com va explicar Òdena, “diuen que fan el que poden tot i que hi ha coses que no estan a les seves mans”, que també va afirmar que “de vegades fa falta alguna cosa més i jugar-se-la: cal que l’Ajuntament digui taxativament que no vol l’abocador, i per això és necessari que tingui el recolzament del poble”. "Si a la manifestació del 2015 vam ser 2.000 persones, aquest cop en siguem 4.000, o 6.000”, va afegir.
Altres membres de la Plataforma van alertar que no es pot posar en risc la salut de la ciutadania de Rubí amb un nou abocador, que tindria una vida prevista de 14 anys. “Can Carreras està clausurat des de l’abril de 2016, i encara està en funcionament”, van recordar, i van lamentar que "hagin de ser els propis veïns els que s’hagin d’encarregar d’anar a controlar les activitats i denunciar, amb fotografies, les irregularitats que s’hi produeixen".
“No podem deixar per al futur una herència com aquesta si la podem batallar ara”, va concloure la Plataforma, que es reunirà la setmana vinent amb tècnics municipals per preparar les al·legacions al PAE.
A la reunió d'ahir també hi van assistir representants de l'Ajuntament de Castellbisbal.
El compte enrere per l’autorització de l’activitat es va posar en marxa el 6 de novembre
Tècnicament, però, tot fa pensar que l’empresa obtindrà l’autorització necessària per començar a desenvolupar l’activitat d’abocador a la finca. La sol·licitud es va presentar el passat 6 de novembre, i si al cap de tres mesos no hi ha resposta, s’entén per autoritzada per silenci administratiu positiu.
No és fins el 21 de desembre, en Junta de Govern Local, que l’Ajuntament va admetre a tràmit el projecte, que es va publicar al Butlletí Oficial de la Província el dia 28 de desembre.
La demora de gairebé un mes i mig per admetre a tràmit la presentació del Projecte per part de l’Ajuntament, doncs, fa que entre el termini per presentar al·legacions – que s’acabarà a finals de gener – i el termini per respondre a l’empresa – que s’acaba el 6 de febrer – hi hagi poc més d’una setmana. “Són una mena de facilitats que se li estan donant a l’empresa que no calien”, va lamentar Montse Rousse, membre de la Plataforma Rubí Sense Abocadors.
Per tal d’obrir l’abocador, l’empresa Arrins SL havia de presentar un Pla Especial Urbanístic o bé un Projecte d’Actuació Específica. Segons la Plataforma, la fórmula escollida és el PAE, ja que “és el més light, i no és suficient per l’activitat que s’està autoritzant, que és un abocador Classe II, de residus no perillosos”, va afirmar Rousse.
Malgrat s’aprovi aquest Projecte, a l’empresa li restaria aconseguir l’autorització mediambiental, que la Plataforma no sap en quin estat de tramitació es troba, però que s’està fent en paral·lel a la sol·licitud de l’autorització urbanística.
Respecte el contingut del Projecte d’Actuació Específica, la Plataforma també dubta sobre la validesa d’algunes interpretacions que es fan, per exemple, sobre els residus admissibles. Segons van explicar ahir als mitjans, l’activitat autoritzada és per un abocador de residus inerts, que actualment estan classificats com residus no perillosos, però “en cap cas es pot canviar el tipus d’activitat autoritzada per permetre-li obrir un abocador de residus no perillosos, és a dir, de Classe II, malgrat que alguns sí que es podrien admetre a un abocador de residus inerts”.
I és que l’empresa, en el projecte que va presentar per obtenir l'autorització urbanística, assimila i fa una equivalència interessada dels codis del Catàleg Europeu de Residus de l’any 1994 i els del 2002. “El llistat de residus inclòs al PAE és idèntic al que tenia autoritzat a Can Carreras, és a dir, que Can Balasc serà un Can Carreras 2, que és precisament el que volíem evitar”, va explicar Montse Rousse, que creu que intenta convertir Can Balasc en un nou Can Carreras perquè “un abocador de residus inerts d’un milió de metres cúbics no és negoci”.
“Per sentència no pot obrir un segon Can Carreras, el Pla Especial Urbanístic de Can Carreras i Can Balasc també està aturat, però ell continua insistint, ara per la via del Projecte d’Actuació Específica”, va insistir Rousse.
En el projecte, a més, s’inclou la finca del forat de Tejala, de 77.000 metres quadrats, que en el projecte inicial no apareixia, un fet sobre el qual la Plataforma sempre havia advertit que podria passar: “això s’ha de treure del projecte sí o sí, per molt que diguin que es tracta d’un error registral o cadastral; aquest tipus d’errors amb aquesta empresa no es poden deixar passar, perquè ja sabem com acaben”.