17
de febrer
de
2021, 09:28
Actualitzat:
10:21h
La Diputació de Barcelona ja ha lliurat el Pla director del verd urbà a l'Ajuntament de Rubí. Aquest pla, segons explica l'organisme provincial, serveix com a eina de planificació i gestió per a la millora de la jardineria pública, ja que permet conèixer l'estat i les possibilitats dels espais verds existents a la ciutat, amb un inventari i diagnosi tant dels espais com de l'arbrat viari, la idoneïtat de les espècies i l'estructura de la gestió per fer-la més eficient.
Segons l'estudi, Rubí disposa de 394 hectàrees de verd urbà i 13.224 arbres, 5.684 dels quals són arbrat viari. Dels espais verds se'n distingeixen dues tipologies: els espais extensius, situats en zones menys urbanitzades, que tenen una vegetació espontània i sense disseny; i els intensius, a les zones més urbanitzades, amb disseny i ús projectats i un manteniment més complex. Els espais extensius ocupen una superfície de 284 hectàrees, un 72% del total.
En comparació amb altres municipis, els espais intensius - més utilitzables per la ciutadania - tenen una superfície similar a la mitjana, però l'arbrat, en especial el de l'espai viari, està per sota de les mitjanes.
En global, de la diagnosi del Pla director del verd urbà, en destaca que "es gestiona de manera activa i està majoritàriament en un estat correcte". També conclou que hi ha una quantitat "elevada" de verd en el municipi, fet que suposa "comprometre molts recursos" però que té un "potencial de transformació urbà" molt gran.
Tot i això, el pla assenyala que als espais més urbans - el centre i els seus voltants - l'espai verd és de "petites dimensions, amb poca vegetació, molt fragmentat, i poc connectat entre sí i amb el verd de les zones menys urbanitzades". Així mateix, s'observa que pel que fa a l'arbrat, especialment viari, "es repeteixen excessivament algunes espècies", tant en global com pels diferents barris.
Finalment, el Pla inclou diverses propostes de treball, agrupades en tres línies, per tal de respondre a la situació actual del verd urbà a Rubí: donar sentit a la infraestructura verda urbana, millorar-lo a través de diversos sistemes i millorar el servei a través de diversos mecanismes interns de gestió.
Concretament, algunes de les propostes que s'inclouren en aquests tres eixos de treball són planificar el verd a escala municipal per buscar la connectivitat i una distribució equitativa, incrementar la presència del verd i la biodiversitat, millorar la gestió de l'aigua de reg, la selecció d'espècies o l'adequació dels espais als usos i el manteniment, millorar la comunicació i la divulgació del servei, implicar tots els departaments municipals en la gestió i el manteniment, utilitzar els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) o protegir el verd.
A més, el document incorpora una breu anàlisi i recomanacions en funció dels escenaris pressupostaris i propostes de millora per a algunes unitats de gestió, quantificades i establertes segons la prioritat, per facilitar l'execució d'aquestes millores de manera gradual en els pròxims anys.
El verd urbà, una polèmica recurrent en els últims mesos a Rubí
En els últims mesos, part de la ciutadania de Rubí ha mostrat la seva preocupació per la gestió del verd urbà, fins al punt que s'ha creat una plataforma, Volem Rubí Verd, que denunciava l'eliminació d'arbres a la ciutat, alguns d'ells molt emblemàtics, arribant a comptabilitzar-ne gairebé mig miler.
Entre d'altres, s'ha criticat la tala d'arbres de davant del Casino, un pi emblemàtic de Can Fatjó o altres arbres als barris de Ca n'Oriol o a l'avinguda de Can Cabanyes, malgrat que l'Ajuntament sempre ha justificat aquestes tales - que en alguns casos, els experts consideren que eren evitables.
Per altra banda, el Consistori també està duent a terme reposicions d'arbres en mal estat o plantacions de centenars d'exemplars en algunes zones de Rubí, com el torrent de Can Serra o als barris de ca n'Oriol, can Fatjó i Sant Jordi Parc amb motiu del Dia de l'Arbre Autòcton.
Segons l'estudi, Rubí disposa de 394 hectàrees de verd urbà i 13.224 arbres, 5.684 dels quals són arbrat viari. Dels espais verds se'n distingeixen dues tipologies: els espais extensius, situats en zones menys urbanitzades, que tenen una vegetació espontània i sense disseny; i els intensius, a les zones més urbanitzades, amb disseny i ús projectats i un manteniment més complex. Els espais extensius ocupen una superfície de 284 hectàrees, un 72% del total.
En comparació amb altres municipis, els espais intensius - més utilitzables per la ciutadania - tenen una superfície similar a la mitjana, però l'arbrat, en especial el de l'espai viari, està per sota de les mitjanes.
En global, de la diagnosi del Pla director del verd urbà, en destaca que "es gestiona de manera activa i està majoritàriament en un estat correcte". També conclou que hi ha una quantitat "elevada" de verd en el municipi, fet que suposa "comprometre molts recursos" però que té un "potencial de transformació urbà" molt gran.
Tot i això, el pla assenyala que als espais més urbans - el centre i els seus voltants - l'espai verd és de "petites dimensions, amb poca vegetació, molt fragmentat, i poc connectat entre sí i amb el verd de les zones menys urbanitzades". Així mateix, s'observa que pel que fa a l'arbrat, especialment viari, "es repeteixen excessivament algunes espècies", tant en global com pels diferents barris.
Un veí de la plaça dels Nens fent manteniment del seu jardí Foto: Cedida
Finalment, el Pla inclou diverses propostes de treball, agrupades en tres línies, per tal de respondre a la situació actual del verd urbà a Rubí: donar sentit a la infraestructura verda urbana, millorar-lo a través de diversos sistemes i millorar el servei a través de diversos mecanismes interns de gestió.
Concretament, algunes de les propostes que s'inclouren en aquests tres eixos de treball són planificar el verd a escala municipal per buscar la connectivitat i una distribució equitativa, incrementar la presència del verd i la biodiversitat, millorar la gestió de l'aigua de reg, la selecció d'espècies o l'adequació dels espais als usos i el manteniment, millorar la comunicació i la divulgació del servei, implicar tots els departaments municipals en la gestió i el manteniment, utilitzar els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) o protegir el verd.
A més, el document incorpora una breu anàlisi i recomanacions en funció dels escenaris pressupostaris i propostes de millora per a algunes unitats de gestió, quantificades i establertes segons la prioritat, per facilitar l'execució d'aquestes millores de manera gradual en els pròxims anys.
El verd urbà, una polèmica recurrent en els últims mesos a Rubí
En els últims mesos, part de la ciutadania de Rubí ha mostrat la seva preocupació per la gestió del verd urbà, fins al punt que s'ha creat una plataforma, Volem Rubí Verd, que denunciava l'eliminació d'arbres a la ciutat, alguns d'ells molt emblemàtics, arribant a comptabilitzar-ne gairebé mig miler.
Entre d'altres, s'ha criticat la tala d'arbres de davant del Casino, un pi emblemàtic de Can Fatjó o altres arbres als barris de Ca n'Oriol o a l'avinguda de Can Cabanyes, malgrat que l'Ajuntament sempre ha justificat aquestes tales - que en alguns casos, els experts consideren que eren evitables.
Per altra banda, el Consistori també està duent a terme reposicions d'arbres en mal estat o plantacions de centenars d'exemplars en algunes zones de Rubí, com el torrent de Can Serra o als barris de ca n'Oriol, can Fatjó i Sant Jordi Parc amb motiu del Dia de l'Arbre Autòcton.