14
d'abril
de
2022, 18:56
Actualitzat:
18
d'abril,
15:05h
La matinada del dissabte 2 d'abril al diumenge 3 d'abril, una noia de 28 anys de Vilafranca del Penedès va morir atropellada a la C-1413 de Rubí per un conductor que va fugir del lloc. La investigació dels fets, que continua oberta, va permetre localitzar el vehicle l'endemà mateix de l'accident, i detenir el conductor - que no era el titular del vehicle - el dilluns a la tarda.
Aquest diumenge, el programa "30 minuts" de TV3 va dedicar el seu reportatge setmanal a aquesta qüestió. El reportatge explica la història de l'Anna González, va impulsar una campanya per aconseguir un canvi legal per penalitzar la fuga del conductor que abandona el lloc de l'accident.
L'Anna va perdre el seu marit, l'Òscar, que anava en bicicleta i va ser atropellat per un camió. El conductor no es va aturar a socórrer el ciclista, que va morir a l'acte. La policia va localitzar-lo al cap d'unes hores, però poc després ja estava en llibertat amb càrrecs, i tornava a conduir el seu camió. Ni tan sols es va celebrar judici, perquè l'atropellament es va produir per una imprudència lleu, una distracció; i, per tant, no hi ha delicte. Com que l'Òscar va morir a l'acte, tampoc se li podia imputar l'omissió de socors, ja que "un mort no necessita socors", explica Anna González. En un altre cas que s'exposa al reportatge, un conductor que va atropellar una noia que anava amb moto tampoc va anar mai a judici per omissió de socors, perquè altres conductors que passaven per la mateixa via sí que es van aturar a ajudar-la i, per tant, "no havia quedat desemparada".
A Catalunya es produeix un accident amb fugida cada dos dies a les vies interurbanes, i representen un 2% dels accidents de trànsit amb víctimes. Els motius per abandonar el lloc poden ser diversos: un atac de pànic, la por que es descobreixi que l'infractor conduïa sota els efectes de l'alcohol i les drogues o sense carnet, la impossibilitat de reaccionar...
L'accident del marit de l'Anna González va suposar un punt d'inflexió en la qüestió dels abandonaments amb fugida. I és que després que s'arxivés la causa, González va engegar una campanya de recollida de signatures per dur-les al Congrés i impulsar un canvi legal que permetés castigar penalment els abandonaments a la carretera, en tots els supòsits. El març del 2017, s'entreguen 200.000 signatures per demanar la reforma del Codi Penal, que arribaria finalment el març de 2019.
Què diu la reforma del Codi Penal del 2019?
La Llei orgànica 2/2019, d’1 de març, de modificació de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, en matèria d’imprudència en la conducció de vehicles de motor o ciclomotor i sanció de l’abandonament del lloc de l’accident, respon a una "demanda social important", com reconeix el preàmbul del text, "davant l'increment d'accidents en què estan afectats vianants i ciclistes per imprudència en la conducció de vehicles de motor o ciclomotor".
La modificació es basa en tres eixos: la introducció de nous supòsits que s'han de considerar imprudència greu i una interpretació autèntica de la imprudència menys greu, l'augment de la punició d'aquest tipus de conductes, i la introducció del delicte d'abandonament del lloc de l'accident.
Així, amb aquesta reforma del Codi Penal, es garanteix la sanció més alta per a determinades conductes greus, com ara conduir "sota la influència de drogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicotròpiques o de begudes alcohòliques o excés de velocitat". És a dir, que aquestes determinades circumstàncies passen a ser considerades imprudències greus, amb les seves conseqüències penals.
La pena per aquesta mena de conductes arriba fins als nou anys de presó quan es produeixen diversos morts, o morts i ferits greus, causats per la imprudència en la conducció de vehicles de motor. A més, s'introdueix la pena de privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors.
Finalment, s'introdueix per primera vegada el delicte d'abandonament del lloc de l'accident. Aquest és un nou tipus de delicte, independent de la conducta prèvia imprudent, i que pretén sancionar la "maldat intrínseca" de qui sap que deixa enrere algú que pot estar lesionat o fins i tot mort, la falta de solidaritat amb les víctimes i les expectatives de les víctimes de ser atesos en cas d'accident de trànsit.
Aquest diumenge, el programa "30 minuts" de TV3 va dedicar el seu reportatge setmanal a aquesta qüestió. El reportatge explica la història de l'Anna González, va impulsar una campanya per aconseguir un canvi legal per penalitzar la fuga del conductor que abandona el lloc de l'accident.
L'Anna va perdre el seu marit, l'Òscar, que anava en bicicleta i va ser atropellat per un camió. El conductor no es va aturar a socórrer el ciclista, que va morir a l'acte. La policia va localitzar-lo al cap d'unes hores, però poc després ja estava en llibertat amb càrrecs, i tornava a conduir el seu camió. Ni tan sols es va celebrar judici, perquè l'atropellament es va produir per una imprudència lleu, una distracció; i, per tant, no hi ha delicte. Com que l'Òscar va morir a l'acte, tampoc se li podia imputar l'omissió de socors, ja que "un mort no necessita socors", explica Anna González. En un altre cas que s'exposa al reportatge, un conductor que va atropellar una noia que anava amb moto tampoc va anar mai a judici per omissió de socors, perquè altres conductors que passaven per la mateixa via sí que es van aturar a ajudar-la i, per tant, "no havia quedat desemparada".
A Catalunya es produeix un accident amb fugida cada dos dies a les vies interurbanes, i representen un 2% dels accidents de trànsit amb víctimes. Els motius per abandonar el lloc poden ser diversos: un atac de pànic, la por que es descobreixi que l'infractor conduïa sota els efectes de l'alcohol i les drogues o sense carnet, la impossibilitat de reaccionar...
L'accident del marit de l'Anna González va suposar un punt d'inflexió en la qüestió dels abandonaments amb fugida. I és que després que s'arxivés la causa, González va engegar una campanya de recollida de signatures per dur-les al Congrés i impulsar un canvi legal que permetés castigar penalment els abandonaments a la carretera, en tots els supòsits. El març del 2017, s'entreguen 200.000 signatures per demanar la reforma del Codi Penal, que arribaria finalment el març de 2019.
Què diu la reforma del Codi Penal del 2019?
La Llei orgànica 2/2019, d’1 de març, de modificació de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, en matèria d’imprudència en la conducció de vehicles de motor o ciclomotor i sanció de l’abandonament del lloc de l’accident, respon a una "demanda social important", com reconeix el preàmbul del text, "davant l'increment d'accidents en què estan afectats vianants i ciclistes per imprudència en la conducció de vehicles de motor o ciclomotor".
La modificació es basa en tres eixos: la introducció de nous supòsits que s'han de considerar imprudència greu i una interpretació autèntica de la imprudència menys greu, l'augment de la punició d'aquest tipus de conductes, i la introducció del delicte d'abandonament del lloc de l'accident.
Així, amb aquesta reforma del Codi Penal, es garanteix la sanció més alta per a determinades conductes greus, com ara conduir "sota la influència de drogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicotròpiques o de begudes alcohòliques o excés de velocitat". És a dir, que aquestes determinades circumstàncies passen a ser considerades imprudències greus, amb les seves conseqüències penals.
La pena per aquesta mena de conductes arriba fins als nou anys de presó quan es produeixen diversos morts, o morts i ferits greus, causats per la imprudència en la conducció de vehicles de motor. A més, s'introdueix la pena de privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors.
Finalment, s'introdueix per primera vegada el delicte d'abandonament del lloc de l'accident. Aquest és un nou tipus de delicte, independent de la conducta prèvia imprudent, i que pretén sancionar la "maldat intrínseca" de qui sap que deixa enrere algú que pot estar lesionat o fins i tot mort, la falta de solidaritat amb les víctimes i les expectatives de les víctimes de ser atesos en cas d'accident de trànsit.