En tota la segona meitat del segle passat, l'Observatori Fabra de Barcelona només va registrar temperatures superiors als 35ºC en deu dies. Tants cops com els que ha detectat exclusivament en els últims dos estius. L'emergència climàtica és evident i allò que abans era una excepcionalitat cada cop és més habitual. L'onada de calor dels darrers dies inaugura nous rècords i, tot i que des d'avui quedaran enrere aquestes temperatures que han superat folgadament els 40ºC a determinades zones del país, sembla evident que no serà estrany tornar-hi els propers anys.

Fins i tot si es rebaixa el llistó, l'evolució a l'alça de les temperatures es constata més clara. El llindar dels 30ºC no semblen ara per ara un indicar de calors molt elevades a Barcelona, però fa un temps sí que ho era. Fins a la dècada dels 70, aquesta temperatura se superava menys de deu cops a l'any, de mitjana, però això cada cop ha estat més habitual i, durant els 2010, ja succeïa una vintena de dies cada any. I els darrers quatre anys, més d'una trentena. Igualment, les nits caloroses a causa de mínimes superiors a 22ºC són ara també molt més comunes.
 
[intext1]

Les temperatures sempre han variat d'un any a un altre i episodis com una onada de calor com la d'aquests dies pot ser puntual. Allò que fa significatiu i estructural l'evolució és precisament que alguns episodis que abans trigaven molt de temps a repetir-se ara són més habituals. Per exemple, només quatre anys entre 1950 i 2000 van detectar-se 20 dies amb més de 30ºC a l'Observatori Fabra. Això, en canvi, ha ocorregut a cadascun dels últims sis anys. El següent gràfic mostra com l'acumulació de dies -i nits- tan calorosos s'ha tornat molt menys sorprenents amb el temps.
  [intext2]

Per ara, cap estació de Barcelona ha superat els 40ºC, tot i haver-ho fregat amb 39,8ºC el 2018 a Zona Universitària. Això, però, sí que ha ocorregut a altres municipis del país. Aquest mateix juliol, Darnius i Navata han assolit els 45,1ºC, com també van quedar per damunt dels 44ºC Anglès, Artés i Banyoles. I en relació a aquesta última onada de calor, el pic compartit ha estat de 43,4ºC, a Vinebre i Aldover. El següent gràfic permet consultar totes les temperatures de cadascuna de les estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya, durant els mesos de juliol i agost des de 2009. Tot i això, el rècord absolut l'ha registrat una estació de l'Aemet, a Figueres.
   
[intext3]

Sigui com sigui, que l'emergència climàtica condueixi a increments de temperatura no implica que no hi pugui haver puntualment estius menys calorosos o fins i tot fenòmens de fred. La borrasca Filomena de fa tres hiverns n'és un exemple, però aquesta no contradiu l'escalfament global. Els episodis extrems poden succeir-se, però la temperatura mitjana s'eleva de forma constant, si s'observa amb perspectiva. El següent gràfic, amb dades de l'Observatori Fabra des del 1950, mostra com els darrers anys se situen en la franja alta de calor durant bona part de les estacions, però això no evita que hi hagi descensos concrets.