El poeta i arquitecte català Joan Margarit ha mort aquest dimarts als 82 anys a conseqüència d'un càncer. Margarit va néixer a Sanaüja, però part de la seva infància l'havia passat a Rubí, on la seva mare va fer de mestra a les Escoles Ribas.

L'escriptor, una de les figures literàries més reconegudes, havia rebut guardons com el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat, rebut per Casa de Misericòrdia el 2008; i el Premi Cervantes concedit el 2019 per l'obra Per tenir casa cal guanyar la guerra, amb motiu de la qual va concedir una entrevista a NacióDigital.

Anteriorment havia rebut anteriorment els premis Carles Riba i, en l'àmbit de l'Estat, el Nacional de Poesia i el Nacional de la Crítica. També va guanyar el Premi Iberoamericà de Poesia Pablo Neruda.

Margarit és un dels poetes catalans més venuts que hi ha actualment. La seva obra es caracteritza per abordar una gran varietat temàtica, tenint com a centre la relació que hi ha entre la vida i la poesia.

[noticiadiari]2/162253[/noticiadiari]
Tot això ho vestia amb una lírica d'estètica realista i intimista, perquè, tal com explicava ell, es donin dins del poema les condicions necessàries per a que sigui possible la vida. La seva producció es va iniciar en castellà, ja que va escolaritzar sota el franquisme, i no és fins als 80 que comença a emprar el català.

[despiece]

Un poble

La mare era mestra.
Vivíem tots dos sols.
No teníem ni vàter.
Damunt la casa, les estrelles
jugant als ulls d’un nen
que seu a un orinal a fora al pati.
Humiliada i espantada.
Al migdia s’havia de tancar
a dintre de l’escola per fugir
del setge d’aquell vil
alcalde falangista de Rubí.
Vaig ser un arbust d’hivern en un racó
dels grans ulls grisos de la meva mare.

[/despiece]