Catalunya va tancar el 2018 amb la xifra més baixa de desocupats des del 2007, just abans de la crisi, i preveu que la taxa d'atur caigui per sota del 10% aquest 2019. Malgrat tot, la creació de llocs de treball no ha estat homogènia a tot el país i fins i tot hi ha comarques on la caiguda del nombre d'aturats s'ha reduït quasi el 17% mentre que, en d'altres, s'ha mantingut quasi inalterada i no ha arribat a l'1%.

En concret, el Vallès Occidental la reducció se situa en el 6,6%. En nombres absoluts, actualment a la comarca hi ha 49.530 persones sense feina que representen el 8,3% del total de població en edat de treballar.  


Nota sobre el mapa: Clicant sobre cada comarca, es desplega el seu nom, el nombre d'aturats i aturades amb què va tancar l'any, la reducció d'aquest nombre durant el 2018, i el percentatge de veïns i veïnes de 16 a 64 anys a l'atur. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.

En concret, l'Alta Ribagorça lidera la reducció del nombre d'aturats, amb una disminució del 16,7%, per bé que, en termes absoluts, en ser una comarca petita, la disminució no és tan extraordinària, ja que han passat de 108 a 90 desocupats. La Ribera d'Ebre, una mica més gran, l'ha reduïda en un 14,9% o, el que és el mateix, ara té 188 aturats menys que fa un any.

En terme relatius, la disminució del nombre de desocupats s'ha concentrat als dos extrems del país, a les Terres de l'Ebre i a comarques pirinenques i l'Empordà. Tot i això, en xifres absolutes, les úniques comarques on ara hi ha, com a mínim, 1.000 desocupats menys que fa un any és al Barcelonès (-7.203) i les comarques limítrofes, Vallès Occidental (-3.477), Baix Llobregat (-2.602), Maresme (-1.828) i Vallès Oriental (-1.166). Aquesta reducció, però, equival només a entre un 5,1% i un 6,7% menys d'aturats.

[blockquote]La disminució, en termes percentuals, s'ha concentrat als dos extrems del país: a les Terres de l'Ebre i a les comarques pirinenques i l'Empordà[/blockquote]
En tot cas, per sobre del Pallars Jussà, que va acabar el 2018 amb dos aturats menys (una reducció del 0,3%), o el Moianès, que en té només quatre menys (-0,8%). Tampoc va reduir massa la xifra de desocupats la Garrotxa (-1,2%) ni el Segrià (-1,9%), la comarca mitjana on el percentatge de reducció és més baix.

No cau més on més n'hi ha

El percentatge de reducció del nombre d'aturats no equival necessàriament a la taxa d'atur de cada comarca. És a dir: el nombre de desocupats no ha caigut més allà on n'hi havia més, sinó que això respon a altres elements. Si s'observa un mapa comarcal on es representa el percentatge d'aturats entre els veïns d'entre 16 i 64 anys, es visualitza que, per exemple, aquest és baix en les comarques pirinenques, on també s'ha reduït encara més aquest any -cal tenir en compte que aquesta no és, però, la taxa d'atur, ja que es calcula només sobre la població activa, la que pot treballar i ho vol fer-.

Així, en tres de les quatre comarques on el percentatge d'aturats és més baix (Aran, Alta Ribagorça i Pallars Sobirà), aquest ha caigut per sobre del 10% el darrer any. Per contra, en tres de les quatre comarques on el percentatge és més elevat (Baix Camp, Anoia i Alt Camp), la disminució ha estat inferior al 5%.


Nota sobre el mapa: Per consultar la llegenda, cal clicar sobre el requadre verd, sota el logo de NacióDigital. Clicant sobre cada comarca, es desplega el seu nom, el nombre d'aturats i aturades amb què va tancar l'any, la reducció d'aquest nombre durant el 2018, i el percentatge de veïns i veïnes de 16 a 64 anys a l'atur. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.