11
de novembre
de
2020, 11:00
L'ASAV Rubí ha detectat que, des de l'inici de la pandèmia al mes de març, s'ha incrementat fins a triplicar el nombre de persones ateses, i especialment en una de les àrees més importants de l'entitat: la inserció laboral.
A més, la situació s'ha agreujat per un dels col·lectius que ja, abans de la pandèmia, era més vulnerable a la pobresa i la desocupació, les dones. Els factors que les fan més vulnerables són socioeconòmics, educatius, culturals i de conciliació familiar. Així, l'ASAV adverteix: "la crisi social derivada de la Covid-19 té nom de dona", ja que representen un 80% de les demandes d'ocupació que atén l'entitat.
Concretament són dones de més de 40 anys, amb estudis secundaris, experiència laboral i càrregues familiars. Els motius de la desocupació són diversos: les dones treballen més que els homes en el sector serveis, com ara el comerç al detall; l'administració, les cures sociosanitàries i les cures socials - les dones representen més del 60% de la força laboral.
Tots aquests treballs han quedat molt afectats pel coronavirus, i a més són activitats en què el teletreball és pràcticament impossible.
Un segon motiu és que les dones exerceixen més feines en economia submergida, en el sector informal i precaritzat, amb salaris baixos i condicions laborals molt millorables. Això fa que, per a moltes d'elles, sigui difícil accedir a una prestació i sigui més fàcil acomiadar-les.
La reincorporació laboral en època de pandèmia també és més complicada per a les dones: les ofertes no s'ajusten als perfils més habituals (administració i serveis), i a més la majoria s'ha fet càrrec de la criança dels fills i altres familiars, alentint, i impedint en molts casos, la seva tornada al mercat laboral.
A més, la situació s'ha agreujat per un dels col·lectius que ja, abans de la pandèmia, era més vulnerable a la pobresa i la desocupació, les dones. Els factors que les fan més vulnerables són socioeconòmics, educatius, culturals i de conciliació familiar. Així, l'ASAV adverteix: "la crisi social derivada de la Covid-19 té nom de dona", ja que representen un 80% de les demandes d'ocupació que atén l'entitat.
Concretament són dones de més de 40 anys, amb estudis secundaris, experiència laboral i càrregues familiars. Els motius de la desocupació són diversos: les dones treballen més que els homes en el sector serveis, com ara el comerç al detall; l'administració, les cures sociosanitàries i les cures socials - les dones representen més del 60% de la força laboral.
Tots aquests treballs han quedat molt afectats pel coronavirus, i a més són activitats en què el teletreball és pràcticament impossible.
Un segon motiu és que les dones exerceixen més feines en economia submergida, en el sector informal i precaritzat, amb salaris baixos i condicions laborals molt millorables. Això fa que, per a moltes d'elles, sigui difícil accedir a una prestació i sigui més fàcil acomiadar-les.
La reincorporació laboral en època de pandèmia també és més complicada per a les dones: les ofertes no s'ajusten als perfils més habituals (administració i serveis), i a més la majoria s'ha fet càrrec de la criança dels fills i altres familiars, alentint, i impedint en molts casos, la seva tornada al mercat laboral.