L'Associació de l'Arc Metropolità, de la qual en forma part Rubí, ha aprovat aquest dimecres una resolució on demanen "noves mesures, més corresponsabilitat i més recursos" per fer front a l'ocupació il·legal d'habitatges. 

Segons dades del Ministeri de l'Interior del mes de gener, Catalunya és la comunitat que registra més situacions d'aquest tipus, un 42% del total de les ocupacions que es produeixen a l'estat; i a la província de Barcelona se'n registren el 74% de totes les del territori català. 

Així, els municipis de l'Arc metropolità reclamen més suport i implicació de les administracions superiors per afrontar les problemàtiques vinculades a l'habitatge; mesures legals, judicials i més instruments per atendre les situacions de vulnerabilitat real i per lluitar contra la proliferació d'ocupacions il·legals conflictives, que molts cops estan lligades a "màfies que es lucren amb aquestes pràctiques". En aquest sentit, l'Arc Metropolità demana al Govern de l'Estat una reforma urgent de la normativa, que pugui donar una cobertura millor a les actuacions policials i que es clarifiqui la tipificació dels delictes de violació de domicili i usurpació de la propietat, incrementant les penes i introduint un agreujant quan hi hagi afany de lucre. 

Una altra demanda és que es creïn jutjats especialitzats per als delictes d'ocupació a les demarcacions que registren més casos i la creació de la figura de fiscal especialitzat en la matèria, que podria dependre del de delinqüència organitzada o del de delictes econòmics - ateses les vinculacions amb grups criminals, la tracta, el blanqueig, etc.

Els municipis també assenyalen la necessitat que la Generalitat i els cossos i forces de seguretat elaborin amb urgència un Pla Especial de Seguretat contra les màfies que trafiquen amb persones i amb la usurpació d'immobles. 

Aquestes noves mesures contribuirien, segons expliquen, a evitar que algunes persones es poguessin arrogar el dret d'ocupar pisos destinats a habitatge social passant per davant d'altres persones que sí que han respectat els procediments establerts i compleixen els requisits d'accés a un habitatge d'emergència; i disposar d'eines per posar fre a les ocupacions de naus industrials o locals, ja que es generen situacions d'infrahabitatge i comprometen la seguretat dels mateixos ocupants.

L'alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, ha denunciat que els Ajuntaments, que són "a primera línia per fer front a les necessitats de la ciutadania", sovint se senten "sols" en qüestions tan sensibles com l'habitatge. 

Més mitjans per habitatge social
En paral·lel, els alcaldes demanen més implicació per poder respondre millor a les situacions de vulnerabilitat i incrementar el nombre de pisos de lloguer o emergència social, i entre d'altres, es requereix a entitats bancàries, fons immobiliaris i grans tenidors a cedir als ajuntaments o entitats sense ànim de lucre els habitatges buits que no hagin llogat o venut en un termini de tres mesos des del requeriment de les administracions; que la Generalitat doti anualment les administracions locals de recursos econòmics per incrementar els ajuts a persones vulnerables i, especialment, per poder ampliar el Parc d'Habitatge Social mitjançant adquisició, reforma o rehabilitació.