L'Associació de l'Arc Metropolità, de la qual en forma part Rubí, ha aprovat aquest dimecres una resolució on demanen "noves mesures, més corresponsabilitat i més recursos" per fer front a l'ocupació il·legal d'habitatges. 

Segons dades del Ministeri de l'Interior del mes de gener, Catalunya és la comunitat que registra més situacions d'aquest tipus, un 42% del total de les ocupacions que es produeixen a l'estat; i a la província de Barcelona se'n registren el 74% de totes les del territori català. 

Així, els municipis de l'Arc metropolità reclamen més suport i implicació de les administracions superiors per afrontar les problemàtiques vinculades a l'habitatge; mesures legals, judicials i més instruments per atendre les situacions de vulnerabilitat real i per lluitar contra la proliferació d'ocupacions il·legals conflictives, que molts cops estan lligades a "màfies que es lucren amb aquestes pràctiques". En aquest sentit, l'Arc Metropolità demana al Govern de l'Estat una reforma urgent de la normativa, que pugui donar una cobertura millor a les actuacions policials i que es clarifiqui la tipificació dels delictes de violació de domicili i usurpació de la propietat, incrementant les penes i introduint un agreujant quan hi hagi afany de lucre. 

Una altra demanda és que es creïn jutjats especialitzats per als delictes d'ocupació a les demarcacions que registren més casos i la creació de la figura de fiscal especialitzat en la matèria, que podria dependre del de delinqüència organitzada o del de delictes econòmics - ateses les vinculacions amb grups criminals, la tracta, el blanqueig, etc.

Els municipis també assenyalen la necessitat que la Generalitat i els cossos i forces de seguretat elaborin amb urgència un Pla Especial de Seguretat contra les màfies que trafiquen amb persones i amb la usurpació d'immobles. 

Aquestes noves mesures contribuirien, segons expliquen, a evitar que algunes persones es poguessin arrogar el dret d'ocupar pisos destinats a habitatge social passant per davant d'altres persones que sí que han respectat els procediments establerts i compleixen els requisits d'accés a un habitatge d'emergència; i disposar d'eines per posar fre a les ocupacions de naus industrials o locals, ja que es generen situacions d'infrahabitatge i comprometen la seguretat dels mateixos ocupants.

L'alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, ha denunciat que els Ajuntaments, que són "a primera línia per fer front a les necessitats de la ciutadania", sovint se senten "sols" en qüestions tan sensibles com l'habitatge. 

[h3]Més mitjans per habitatge social[/h3]
En paral·lel, els alcaldes demanen més implicació per poder respondre millor a les situacions de vulnerabilitat i incrementar el nombre de pisos de lloguer o emergència social, i entre d'altres, es requereix a entitats bancàries, fons immobiliaris i grans tenidors a cedir als ajuntaments o entitats sense ànim de lucre els habitatges buits que no hagin llogat o venut en un termini de tres mesos des del requeriment de les administracions; que la Generalitat doti anualment les administracions locals de recursos econòmics per incrementar els ajuts a persones vulnerables i, especialment, per poder ampliar el Parc d'Habitatge Social mitjançant adquisició, reforma o rehabilitació.