La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) llança un crit d’alerta davant l’ofeg econòmic que creua. El centre tancarà l’exercici pressupostari corresponent al 2018 amb un dèficit de 3,2 milions d’euros, tot i haver mantingut una política d’equilibri. És per això que reclama al Govern que recuperi la inversió d’abans de la crisi econòmica.

El Rectorat ha reunit aquest dijous de manera extraordinària el Claustre per informar-los sobre la situació econòmica, després d’anys de congelació de l’aportació pressupostària de la Generalitat, que ha tocat les finances del sector públic universitari, però molt especialment el de la UAB. "No hi ha un model de finançament de la Generalitat, es repeteix el de l’any 2011, quan hi va haver una important retallada que ens va fer passar d’una aportació de 360 milions d’euros a un pressupost de 300 milions anuals", denuncia la rectora de la UAB, Margarita Arboix.

La principal responsable del centre assegura que és una situació que afecta totes les universitats públiques catalanes, però en especial a la UAB, donat que mentre en altres centres s’ha optat per allargar el deute a llarg termini, aquí s’ha apostat per eixugar-lo de manera més ràpida. "Reivindiquem tornar a uns pressupostos que es trobin en els nivells de l’OCDE, que els marca entorn al 2% o al 2,2% del PIB, mentre que nosaltres sabem que es troba al voltant de l’1,5%", apunta.

És per això que reclama al Govern que, de la mateixa manera que s’han recuperat millores econòmiques en l’ensenyament públic o en la sanitat, ara es faci el mateix amb el sistema universitari públic. Arboix ha destacat, a més, que així com Andalusia destina 1.300 milions d’euros a les seves 12 universitats públiques o Madrid inverteix uns 920 per a les seves sis, Catalunya en destina 750 milions als seus vuit centres públics, motiu pel qual defensa que "cal millorar" la xifra.

Les conseqüències

Segons Arboix, calen un mínim de 8 milions d’euros anuals per a mantenir els edificis del campus de Bellaterra, dels quals ara per ara només en reben uns 2 milions anuals, així com una inversió per a la renovació del professorat, donat que dels 1.500 professors permanents, només uns 32 són menors de 40 anys. Pel que al personal d’administració i serveis (PAS), és deficitari i calen noves places.

"Les dificultats de tenir professorat preparat i suficient per fer recerca i docència té un cost, i ja veurem com van els rànquings d’excel·lència, perquè començarem a flaquejar", adverteix Arboix. Per tot plegat, Arboix espera traslladar properament les seves peticions al Govern i contactar amb la resta d’universitats públiques per fer un front comú en la demanda de millores pressupostàries al sector.