Al contrari del que es va anunciar des de la Moncloa, la mesura no ha donat cobertura a totes les famílies vulnerables. Després que la judicatura expressés dubtes sobre la seva aplicació, el degoteig de desallotjaments ha continuat i durant el primer trimestre de l'any a Catalunya hi va haver més d'un desnonament cada hora. Tot i les deficiències de la moratòria, aquesta sí que ha servit per aturar molts altres desallotjaments.
"No podem permetre que famílies vulnerables, sense recursos, siguin expulsades de les seves llars pels mateixos que van provocar la bombolla immobiliària", diuen des de la PAH, que reclama evitar els desnonaments obligant els grans propietaris a oferir lloguers socials. "No és impossible, només fa falta voluntat política", afirmen, i donar compliment als compromisos de l'Estat espanyol en matèria de drets humans i a un habitatge digne.
La PAH de Rubí Foto: Cedida/PAH Rubí
[h3]Concentracions arreu de Catalunya i l'Estat[/h3]
Dimarts, fins a 200 persones es van concentrar a la plaça Catalunya de Barcelona, on els activistes duien uns paraigües on s'hi podia llegir el lema "Stop tsunami de desnonaments, nova moratòria". La portaveu de la plataforma, Lucía Delgado, ha insistit que tot i que la moratòria no és la "solució", ha servit perquè moltes famílies ajornessin el seu desallotjament. Per això ha demanat ampliar la cobertura i la durada. "Hi ha vides en joc", ha dit recordant el desnonament d'un veí a Sants el passat mes de juny.
Les demandes de la PAH, però, no acaben aquí. "Estem impulsant una llei estatal per garantir el dret a l'habitatge des dels moviments socials", ha recordat.
La PAH es manifesta avui a Madrid davant les portes del Congrés dels Diputats. Des de l'entitat s'ha xifrat amb 26.000 els desnonaments que poden haver-hi a Catalunya durant la tardor i els primers mesos del 2022 si la moratòria no es prorroga.
Imatge de la protesta. Foto: A.M.
[h3]Una moratòria amb llacunes[/h3]
Des de l'aprovació de la moratòria el 31 de març del 2020, els anuncis polítics en relació a la mesura i el contingut d'aquesta han diferit. Inicialment, l'aleshores vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, anunciava l'aturada de tots els desnonaments de famílies vulnerables.
La lletra petita publicada al BOE, però, permetia constatar que la moratòria només preveia donar cobertura a les famílies que poguessin demostrar una vulnerabilitat causada directament per la Covid-19. La pressió dels moviments socials va fer que el desembre del 2020 la Moncloa mogués fitxa i anunciés una reforma a la moratòria per ampliar la cobertura.
De nou, però, el missatge polític quedava lluny de la realitat. A Barcelona, jutges i advocacia assenyalaven que la reforma de la iniciativa no aclaria qui es podia beneficiar de l'ajornament de desnonaments i molts magistrats n'han continuat ordenant.
Amb aquests dubtes sobre la taula, el govern espanyol va prorrogar la moratòria que inicialment caducava el 9 de maig, fins al 9 d'agost. Mentre espera la decisió de la Moncloa, el moviment per l'habitatge també confia que el Parlament acceleri l'aprovació d'un nou decret antidesnonaments que substitueixi el 17/2019, tombat pel Tribunal Constitucional al gener. La mesura obligava a oferir un lloguer social abans de desnonar persones vulnerables a tots els grans propietaris, fossin particulars o grans tenidors, també en casos d'ocupació.
