24
d'abril
de
2020, 09:00
Aquesta matinada ha començat un mes molt especial per a la comunitat musulmana. El mes del ramadà, del dejuni, un dels pilars bàsics de la fe islàmica, i que és conegut arreu perquè les persones practicants no poden menjar, ni beure, ni mantenir relacions sexuals o afectives durant les hores solars del dia. A part d’això, però, és un temps de reflexió espiritual, que serveix per acostar-se als més vulnerables i també, pregar per ells.
A Rubí, la comunitat musulmana té una presència rellevant, tenint en compte que de la població de nacionalitat estrangera, més d’un 30% prové de països on l'Islam és majoritària. Només els rubinencs d’origen marroquí representen un 28.87% de la població estrangera del municipi, 2.622 persones l’any 2019, segons dades de l’Idescat. També hi ha un bon nombre de paquistanesos (337) i senegalesos (307), entre d’altres.
El president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, Mohamed El Ghaidouni, explica que encara que es pugui produir un desconfinament parcial durant aquest mes, el risc de contagi continua sent “alt”, i per això el missatge és viure el ramadà des de casa. El col·lectiu jove, a més, ha fet una crida a traslladar-ho a les xarxes socials i en aquesta línia, l’Associació Azahara de Salt ha preparat un trencament del dejuni virtual, mentre que les comunitats treballen per fer arribar aliments a les persones més vulnerables.
El ramadà, el mes de dejuni dels fidels de l’Islam, dura entre 29 i 30 dies, segons el calendari lunar. Se celebra durant el novè mes del calendari islàmic, i retrocedeix cada any entre 11 i 14 dies. Aquesta celebració és un dels cinc pilars bàsics de la fe musulmana, juntament amb la professió de fe, la pregària, l’almoina i el pelegrinatge a la Meca.
“Ens toca celebrar el ramadà des de les nostres cases i amb les nostres famílies”
Durant el mes del ramadà, els musulmans s’abstenen totalment de la beguda, el menjar i les relacions sexuals entre l’alba i la posta de sol. El trencament del dejuni a la nit s’ha caracteritzat tradicionalment per iftars, com s’anomena l’àpat de trencament del dejuni a la nit, i oracions col·lectives en grans espais. Aquest any, però, això no serà possible i els fidels hauran de fer-ho des de casa seva.
Ja fa més d’un mes que els llocs de culte han suspès totes les activitats massives dirigides als fidels i ara se seguiran les mateixes mesures. “Celebrarem el ramadà amb la lectura de l’Alcorà i amb les predicacions corresponents però ens toca fer-ho a les nostres cases i amb les nostres famílies”, diu el president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, Mohamed El Ghaidouni. Molta gent, però, no viu en família a Catalunya, recorda, i durant el mes del dejuni participen dels àpats que se celebren a les mesquites.
El ramadà “és una època d’unió, on els musulmans presten ajuda a famílies desemparades o que viuen soles”, amb la qual cosa les comunitats de diverses mesquites d’arreu de Catalunya estan treballant per detectar les persones o famílies amb necessitats i portar-los als seus domicilis ajuda que recullen de donacions. “L’objectiu és que tots podem celebrar i no ens falti de res, tot i que d’una manera diferent”, apunta El Ghaidouni.
Les entitats musulmanes catalanes donen recomanacions per un ramadà segur
La Federació Consell Islàmic de Catalunya, la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya i la Federació Islàmica Catalana van emetre un comunicat dimarts amb un seguit de consells per complir els preceptes del ramadà en el context de la Covid-19.
Així les entitats creuen que és un moment per aprofitar perquè la família es reuneixi al voltant de l'Alcorà per memoritzar o repassar el que puguin de les seves sures o reflexionar-hi, ara que no es poden fer oracions conjuntes; i també suggereixen que l'oferiment de l'iftar es faci de primera mà a les persones necessitades, ara que les mesquites estan tancades. L'oració nocturna de Tarawih també és tradicional fer-la a la mesquita, però ara s'haurà de fer a casa, i no comunitàriament.
Les comunitats també demanen "no oblidar les víctimes d'aquesta malaltia ni els seus familiars", ja que l'aïllament psicosocial i els danys materials deixen seqüeles profundes i "cal esforçar-se a reconfortar-les moralment i material, alleujar el seu dolor i ajudar que no se sentin sols en aquestes circumstàncies difícils".
Per mantenir la comunicació fluida amb la mesquita i el seu imam, també demanen que s'estableixin formes de comunicar-se a través de les xarxes socials, ni que fos setmanalment, per estar al seu servei i respondre les seves preguntes.
A Rubí, la comunitat musulmana té una presència rellevant, tenint en compte que de la població de nacionalitat estrangera, més d’un 30% prové de països on l'Islam és majoritària. Només els rubinencs d’origen marroquí representen un 28.87% de la població estrangera del municipi, 2.622 persones l’any 2019, segons dades de l’Idescat. També hi ha un bon nombre de paquistanesos (337) i senegalesos (307), entre d’altres.
El president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, Mohamed El Ghaidouni, explica que encara que es pugui produir un desconfinament parcial durant aquest mes, el risc de contagi continua sent “alt”, i per això el missatge és viure el ramadà des de casa. El col·lectiu jove, a més, ha fet una crida a traslladar-ho a les xarxes socials i en aquesta línia, l’Associació Azahara de Salt ha preparat un trencament del dejuni virtual, mentre que les comunitats treballen per fer arribar aliments a les persones més vulnerables.
El ramadà, el mes de dejuni dels fidels de l’Islam, dura entre 29 i 30 dies, segons el calendari lunar. Se celebra durant el novè mes del calendari islàmic, i retrocedeix cada any entre 11 i 14 dies. Aquesta celebració és un dels cinc pilars bàsics de la fe musulmana, juntament amb la professió de fe, la pregària, l’almoina i el pelegrinatge a la Meca.
“Ens toca celebrar el ramadà des de les nostres cases i amb les nostres famílies”
Durant el mes del ramadà, els musulmans s’abstenen totalment de la beguda, el menjar i les relacions sexuals entre l’alba i la posta de sol. El trencament del dejuni a la nit s’ha caracteritzat tradicionalment per iftars, com s’anomena l’àpat de trencament del dejuni a la nit, i oracions col·lectives en grans espais. Aquest any, però, això no serà possible i els fidels hauran de fer-ho des de casa seva.
Ja fa més d’un mes que els llocs de culte han suspès totes les activitats massives dirigides als fidels i ara se seguiran les mateixes mesures. “Celebrarem el ramadà amb la lectura de l’Alcorà i amb les predicacions corresponents però ens toca fer-ho a les nostres cases i amb les nostres famílies”, diu el president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, Mohamed El Ghaidouni. Molta gent, però, no viu en família a Catalunya, recorda, i durant el mes del dejuni participen dels àpats que se celebren a les mesquites.
El ramadà “és una època d’unió, on els musulmans presten ajuda a famílies desemparades o que viuen soles”, amb la qual cosa les comunitats de diverses mesquites d’arreu de Catalunya estan treballant per detectar les persones o famílies amb necessitats i portar-los als seus domicilis ajuda que recullen de donacions. “L’objectiu és que tots podem celebrar i no ens falti de res, tot i que d’una manera diferent”, apunta El Ghaidouni.
Les entitats musulmanes catalanes donen recomanacions per un ramadà segur
La Federació Consell Islàmic de Catalunya, la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya i la Federació Islàmica Catalana van emetre un comunicat dimarts amb un seguit de consells per complir els preceptes del ramadà en el context de la Covid-19.
Així les entitats creuen que és un moment per aprofitar perquè la família es reuneixi al voltant de l'Alcorà per memoritzar o repassar el que puguin de les seves sures o reflexionar-hi, ara que no es poden fer oracions conjuntes; i també suggereixen que l'oferiment de l'iftar es faci de primera mà a les persones necessitades, ara que les mesquites estan tancades. L'oració nocturna de Tarawih també és tradicional fer-la a la mesquita, però ara s'haurà de fer a casa, i no comunitàriament.
Les comunitats també demanen "no oblidar les víctimes d'aquesta malaltia ni els seus familiars", ja que l'aïllament psicosocial i els danys materials deixen seqüeles profundes i "cal esforçar-se a reconfortar-les moralment i material, alleujar el seu dolor i ajudar que no se sentin sols en aquestes circumstàncies difícils".
Per mantenir la comunicació fluida amb la mesquita i el seu imam, també demanen que s'estableixin formes de comunicar-se a través de les xarxes socials, ni que fos setmanalment, per estar al seu servei i respondre les seves preguntes.