La ciutadania pressiona Incasòl: reivindicació multitudinària per un parc públic al golf de Can Sant Joan

Estudiants de la UAB impulsen un estudi sobre la biodiversitat d'ocells al camp de golf abandonat i un altre camp en actiu

Publicat el 13 de desembre de 2020 a les 15:15
Centenars de persones han respost a la crida de la Plataforma Reconvertim el camp de golf Rubí - Sant Cugat, i s'han manifestat aquest matí de diumenge per reivindicar la conversió de les 90 hectàrees de terrenys ubicats entre ambdós municipis, actualment en desús, en un gran parc públic gestionat pels dos ajuntaments. 

Tres columnes, des de Sant Cugat, Sant Quirze i Rubí, han caminat fins a la zona on han reivindicat la seva conversió amb un parc públic. "La demanda ciutadana hi és, i la prova d'això és que durant el confinament la gent ja es va fer seu aquest espai, i la gran assistència d'avui n'és un altre reflex", ha dit Mireia Gascon, portaveu de Rubí d'Arrel, una de les dues entitats impulsores de la Plataforma De fet, Gascon reconeix que és "sorprenent" que l'Incasòl aposti per un camp de golf, encara que sigui més petit, ja que "si un camp de golf sencer ja ha fet fallida, tant quan era gestionat per la Federació Catalana de Golf com quan ho feien altres empreses, ara no creiem que sigui viable econòmicament".

[noticiadiari]94/4611[/noticiadiari]
També ha remarcat l'elevat impacte ecològic que té la instal·lació d'un equipament esportiu d'aquestes característiques. Ha considerat que la manifestació ha estat "tot un èxit" i que és només gràcies a la "pressió ciutadana" aconseguirà desfer els plans de l'Incasòl.
 
La plataforma demana als ajuntaments "collar" l'Incasòl

A banda de la pressió ciutadana, la portaveu de Rubí d'Arrel creu que els consistoris de Rubí i Sant Cugat han de ser "proactius" i "collar" l'Incasòl, i encara més a la banda de Rubí, classificada com a espai lliure. En aquest sentit, Andrés Medrano, regidor de Medi Ambient, Sostenibilitat i Transició Ecològica de l'Ajuntament de Rubí, ha reconegut que encara no hi ha hagut cap reunió formal amb l'Incasòl per abordar aquesta qüestió, tot i que sí que hi ha hagut contactes per demanar-la. "Necessitem passar a la fase següent, que és deixar de llegir declaracions i començar a seure en una taula", ha dit.

El regidor creu que s'ha d'aprofitar aquest moment d'impàs per resoldre la situació i aconseguir que aquest sigui un espai obert i amb usos naturals, sense descartar que se'n pugui fer algun ús esportiu com ara un circuit d'atletisme o de bicicleta; en definitiva, un espai perquè la ciutadania pugui "venir a fer salut".

[noticiadiari]94/4622[/noticiadiari]
Medrano també ha fet referència a la possible connexió del Torrent dels Alous i el parc de Can Sant Joan, que restaurarien un gran corredor verd que va quedar estroncat per la presència del camp de golf. "Amb aquest espai obert, donaríem sentit a tot el Torrent com a espai biològic i formés part de la Via Verda que connecta Collserola amb Sant Llorenç".

Estudiants de la UAB i l'ADENC impulsen una investigació sobre la biodiversitat d'ocells

Un grup d'estudiants de la UAB i l'ADENC van iniciar al novembre un estudi sobre la biodiversitat d'ocells al camp de golf abandonat, comparant-lo amb un camp en actiu, en aquest cas el Golf El Prat de Terrassa. L'estudi se centra en els ocells que hi habiten durant l'estació d'hivern.
 

La manifestació contra el camp de golf de Can Sant Joan Foto: Marta Casas


"Intentem veure si el fet d'haver-se convertit en un terreny més naturalitzat ha beneficiat la biodiversitat de la zona", ha explicat Gerard Codina, membre de l'ADENC. L'estudi encara està en marxa, però sí que han vist com algunes espècies poden aprofitar el camp, però que en canvi les aus terrestres n'han sortit perjudicades. 

A més de la biodiversitat, Codina també ha subratllat que hi ha altres impactes, com la gestió de l'herbassar d'un camp de golf o el fet que s'ubiqui en una zona de clima mediterrani, ja que té una gran dependència d'aigua. Una aigua que, de fet, "no sempre és de la qualitat idònia, perquè rep tractaments químics i altera la naturalitat de l'hàbitat, a més de suposar un perill de contaminació dels aqüífers".