En el cas del Vallès Occidental és el corredor amb més hores perdudes, amb un increment important respecte al 2016: de 2,6 milions d'hores anuals perdudes, als 4 milions actuals. Aquest increment és degut, en part, a les obres que s'han estat fent a la C-58 en sentit Barcelona. Els següents corredors on es perden més hores són les rondes (3,5 milions d'hores anuals) i el Baix Llobregat (3,2 milions).
Les persones que es desplacen de 7 a 8 hores pel corredor del Baix Llobregat (A-2 i B-23) perden 24 minuts, pràcticament el triple que fa tres anys. Els que utilitzen el corredor del Vallès Occidental (C-16, C-58 i AP-7) perden 23 minuts, mentre que el 2016 en perdien 13. Els usuaris de la C-31 i C-32 Nord (Maresme) són els que menys temps perden, 3 minuts.
Gairebé dos dies a l'any
En termes globals, cada usuari perd quasi dos dies (47,8 hores) de mitjana a l'any en congestions. El president del RACC, Josep Mateu, reclama un pla d'inversió "d'emergència massiu en transport públic" perquè les alternatives al vehicle privat siguin competitives i fiables. Entre altres mesures, demana executar amb urgència infraestructures al servei de Rodalies; ampliar els aparcaments de dissuasió a les estacions de tren i crear carrils bus-VAO de baix cost a la B-23, l'entrada pel Baix Llobregat, i a la C-31 Nord, pel Maresme. Alerta que cada dia més de 320.000 persones que accedeixen a Barcelona i l'àrea metropolitana en vehicle privat (78%) o en autobús interurbà (22%) pateixen retencions, un fet que provoca perjudicis en temps perdut, costos econòmics i contaminació de l'aire.
L'informe Evolució de la congestió als corredors viaris d'accés a Barcelona analitza les retencions de trànsit a les vies d’entrada i sortida de la ciutat i compara els resultats amb els d'un estudi del 2016. En temps, cada dia laborable es perden fins a 63.000 hores per la congestió als accessos metropolitans, que equivalen a 15,3 milions d'hores anuals, un 19,5% més que el 2016. El trànsit ha augmentat un 14,6% i, segons l'estudi, arriba a nivells similars als d'abans de la crisi, mentre que la capacitat de les infraestructures viàries i de transport públic no ha millorat. Els corredors de Barcelona, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat concentren prop del 80% de la congestió.
El cost social d'aquesta congestió –per calcular-lo, es tenen en compte les hores perdudes i el cost ambiental que provoquen les retencions– és de 169 milions d'euros anuals, 528 euros per usuari afectat, un 23% més que el 2016, quan era de 137 milions d’euros.
Trànsit vol donar prioritat a les motos i els vehicles d'alta ocupació per entrar a Barcelona Foto: ACN
S'avança l'hora punta
El volum de vehicles que circulen pels accessos a Barcelona tendeix a l'alça en totes les franges horàries en comparació amb el 2016. La congestió augmenta i alguns usuaris opten per avançar els horaris per intentar evitar les retencions. L'hora punta del matí comença una hora abans que al 2016 i també s'allarga durant més temps. Si el 2016 durava dues hores (de 7:00 a 9:00 hores), ara se n'allarga més de tres (de 6:00 a 9:15 hores).
El pitjor moment de l'hora punta s'ha avançat 30 minuts i actualment és a les 7:30. En aquest moment es poden arribar a acumular 52 quilòmetres de cues en total per la congestió, amb circulació a menys de 40 km/h. Les vies més afectades a aquesta hora són el corredor del Baix Llobregat (amb més de 14 km de retencions); la ronda de Dalt; la C-58 en sentit Barcelona i la ronda del Litoral.
A la tarda, l'hora punta també s'ha avançat i comença a les 16:30 hores, mentre que el 2016 era a partir de les 17:30. L'hora més crítica de la tarda són les 17:30, quan s'acumulen més de 18 quilòmetres de retencions, sobretot a la ronda de Dalt (B-20) i a la ronda del Litoral (B-10).
Els usuaris de les Rondes perden 28 minuts al dia en hora punta
El trànsit ha incrementat a totes les vies, excepte a la ronda del Litoral, una via que ja està molt saturada. El director de la Fundació RACC, Lluís Puerto, ha destacat que les vies on el trànsit més creix són la C-16 (52,5% més) i la C-33 (35,4%), les dues de pagament, fet que atribueix a l'increment de la congestió i que les persones busquin una alternativa.
Les persones que circulen en hora punta perden 15,2 minuts de mitjana entre les 7 i les 8 hores del matí, i 14,8 minuts entre les 8 i les 9, en comparació a un trajecte amb trànsit fluid. Els usuaris que circulen per les rondes de Barcelona són els més perjudicats, amb retards que superen els 28 minuts entre les 7 i les 8 del matí, gairebé el doble que el 2016, quan eren 15 minuts.
Entre les principals mesures que demana el RACC, habilitar carrils BUS-VAO de baix cost; ampliar la xarxa d'aparcaments de dissuasió i executar amb urgència les infraestructures de transport públic de Rodalies, com ara la línia ferroviària transversal, el segon túnel de FGC al Vallès o el desdoblament de la línia de Rodalies R3 (corredor del Vallès Oriental).
També, abaratir els títols de tarifa plana (T-Mes o T-Trimestre) de transport públic i fer una gestió intel·ligent de les infraestructures viàries, com completar la senyalització de velocitat variable a tota la xarxa o implementar tecnologia que permeti alertar d'avaries i accidents i la saturació de les entrades i sortides de les rondes de Barcelona, entre altres incidències, així com situar grues ràpides en punts estratègics.
El RACC demana finalitzar l'enllaç entre l'A-2 i l'AP-7 i el tram de la B-40 entre Abrera – Terrassa – Sabadell; crear accessos viaris exclusius per a vehicles pesants al Port i a la Zona Franca per descongestionar l'A-2 i la B-10. També proposa promoure el teletreball i flexibilitzar els horaris de feina i crear espais de coworking en els municipis de l'àrea metropolitana.
