Sense donar voltes i anant directe al gra és com el periodista Xavier Bonastre explica, en una entrada al seu bloc personal, que "jo mateix em vaig donar per acabat. Per mort. Literal". Paraules dures i colpidores que venen acompanyades per un "no era la meva hora i he tornat".

El periodista esportiu, que ja fa 20 anys que viu al barri de Can Mir de Rubí, i que ha fet carrera a TV3, explica com va estar a punt de morir. Bonastre narra que el 5 de setembre va anar a urgències perquè tenia dolor abdominal i mal a l'espatla, i això, li recordava al que va patir durant el passat mes d'abril, una oclusió intestinal. Aquesta vegada, però, era pitjor, "havia fet una perforació, que havia començat amb una suboclusió que es va complicar. Em van operar d'urgència la matinada del 5 al 6 de setembre. La cosa no va acabar d'anar del tot bé, perquè en les hores posteriors a la intervenció, no millorava, ans al contrari", explica.

Bonastre recorda que la intervenció del seu germà va ser crucial per salvar-li la vida. "Vaig fer un xoc sèptic i no va haver-hi més opció que tornar a intervenir per solucionar la situació. Tres dies, dues operacions".

En el bloc, diu que "la cosa va estar tan justa, que li van dir a la meva dona, la Mònica, que es preparés perquè podria anar-me'n a l'altre barri". Per sort pel periodista i per tota la seva família, la segona operació va anar molt bé.

Després de passar a l'UCI, "vaig estar intubat i adormit set dies", afirma, fins que el 14 de setembre es va despertar. Durant aquest temps, li van subministrar diferents medicaments, "juntament amb adrenalina, morfina i tota mena de drogues per a què els meus òrgans tornessin a funcionar a ple rendiment" però això li va provocar efectes secundaris, com "al·lucinacions i visió de la realitat distorsionada" i també "que t'infles de manera espectacular. Jo, que peso al voltant del 72-73 quilos, vaig passar a pesar-ne 90!!", expressa.

"Ara -afirma- m'haig d'anar recuperant, especialment a l'hora de guanyar massa muscular. Ara peso escassament 67 quilos. Vaig arribar fa una setmana a pesar-ne 65. Massa poc".

Bonastre agraeix a tot el personal sanitari que el va atendre perquè sense ells, "òbviament, ja estaria acompanyant el meu nebot Martí, el meu àngel al cel" i també, a la seva família, és clar. El periodista clou aquesta colpidora història personal dient "moltes gràcies a tots. Com diu "El Foraster", sou molt bona gent!!!".