L'alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, i la segona tinenta d'alcaldia i regidora d'Habitatge, Ànnia Garcia, han presentat aquest matí el Pla Local d'Habitatge de Rubí, un extens document que marcarà les estratègies i polítiques en matèria d'habitatge a la ciutat durant els pròxims 20 anys. 

El document es va començar a treballar fa més d'un any, i ha pogut complir els terminis marcats pel govern tot i que ha hagut d'adaptar alguns processos, com ara el de participació ciutadana, a les circumstàncies derivades de la Covid-19.

Ana María Martínez ha explicat que aquest document és obligatori per a municipis de més de 20.000 habitants, però que la seva elaboració respon a un compromís del govern, i ha destacat que és "un resultat molt important" i que espera que serveixi per resoldre "una de les preocupacions que més preocupa a la ciutadania, l'accés a l'habitatge, i que s'ha vist accentuada per la pandèmia". 

El Pla ha comptat amb la implicació de diversos serveis municipals, liderats per Habitatge, i també per la Mesa pel Dret a l'Habitatge, de la qual en formen part entitats que treballen en aquest àmbit i també pels grups municipals.

En aquest sentit, l'alcaldessa ha recordat que "en algun moment se'ns va dir que no ens preocupàvem per la qüestió de l'accés a l'habitatge, però esperem que amb aquest pla estratègic es vegi que el nostre compromís és ferm". També ha explicat que el pla d'inversions concret en matèria d'habitatge, que representa gairebé un 40% del pressupost dels 18,5 milions procedents d'un crèdit, es presentarà en les pròximes setmanes.



Un 15% d'habitatge social en 20 anys

La regidora d'Habitatge, per la seva banda, ha explicat els quatre grans objectius que contempla aquest pla, marcats després d'una diagnosi que va determinar els col·lectius que tenien més dificultats per accedir a l'habitatge a Rubí. En concret, són els joves d'entre 25 i 29 anys i els de 30 a 34; persones en situació de pobresa i exclusió social - i els que s'hi troben o estan en risc per la pandèmia -, persones que tenen dificultats per accedir al mercat lliure i la gent gran.

A partir d'aquesta diagnosi, el govern es marca, en primer lloc, prevenir les situacions d'emergència residencial derivades de la crisi - "la del 2008 i la que ha provocat el coronavirus" -, amb diversos mecanismes d'atenció i ajuts econòmics.

En segon lloc, es pretén arribar a un 15% d'habitatge social a la ciutat, "un repte molt important", com l'ha definit l'alcaldessa, a través de diverses accions: la mobilització de pisos buits, l'ampliació de la borsa de lloguer social, la promoció d'habitatges dotacionals per part de l'Ajuntament i altres administracions o la cessió d'habitatges per part de grans tenidors, incloses sancions per a aquests darrers.

El Pla també contempla la rehabilitació del parc públic existent, també amb criteris de millora de l'eficiència energètica i la sostenibilitat. 

Finalment, s'ha inclòs l'objectiu de fer un seguiment exhaustiu de les actuacions del Pla per part de totes les entitats implicades durant els sis anys de vigència, que entraran en vigor un cop s'aprovi al Ple municipal - el govern preveu portar-lo al ple del mes de febrer - i sigui validat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.