20
de juny
de
2020, 20:02
Un estudi de Barcelona Centre for International Affairs (Cidob) revela que un 26,6% de les persones refugiades a Catalunya ha dormit algun cop al carrer, malgrat l'existència d'un sistema d'asil estatal que inclou la garantia de condicions de vida materials suficients. Un 7,6% d'aquests, a més, són famílies amb fills menors.
La investigadora Blanca Garcés ha explicat que els refugiats i sol·licitants d'asil són un grup "relativament privilegiat" en comparació amb altres migrants, però que malgrat tot, tenen grans problemes per a establir-se. "És un oxímoron: refugi sense casa. Estem parlant de refugi i asil, però alhora veiem que, tot i accedir als procediments del sistema d'acollida, es troben sense casa, ja sigui al carrer o bé anant d'una casa a una altra en condicions altament precàries", detalla Garcés.
"L'habitatge és una condició fonamental, perquè sense casa no es pot construir una nova vida", explica Blanca Garcés, co-autora de l'informe Casa nostra, casa vostra?, que s'ha publicat aquesta setmana per part del Cidob amb motiu del Dia Mundial dels Refugiats, que se celebra aquest dissabte.
Aquest estudi ha constatat que a Catalunya, la saturació del mercat immobiliari, la lentitud del sistema de concessió d'asil i el desajust entre aquests temps i la caducitat de les ajudes, a més de l'alt nombre de sol·licituds denegades, duu als refugiats a viure en la precarietat. "És un procés contradictori, perquè el sistema d'acollida pretén garantir als refugiats condicions materials i promoure la seva integració però, sovint, acaben rebent una resolució negativa", que remarca que amb la Covid-19 els processos de refugi s'han aturat, empitjoran la situació de les persones migrants.
Olatz Ribera, per la seva banda, ha detallat que les persones que entren en procés d'asil no tenen assegurat l'estatus de refugiat, tot i provenir de països en conflicte o fugir de la persecució. És més, fins i tot quan ho aconsegueixen, els recursos assistencials se solen acabar abans.
Durant els primers 30 dies a Espanya, els sol·licitants tenen dret a ser allotjats en un alberg, abans de passar a un centre o pis tutel·lat, al qual poden estar un màxim d'entre sis i nou mesos. Més endavant poden optar a ajuts per al lloguer, "però sovint passa més d'un any en alguna d'aquestes fases", explica Ribera.
Quan a una persona refugiada se li denega l'asil "té 15 dies per abandonar el país i els recursos habitacionals que estigui fent servir", diu Ribera, que remarca que tot i que de vegades opten per desistir de la demanda d'asil, deixen de poder treballar i acaben depenent dels serveis socials.
Fins a un 40,5% dels solç·licitants d'asil procedents de l'Àfrica sub-sahariana van viure situacions de carrer en el seu primer any a Espanya, i que si van aconseguir un domicili, va ser de manera breu i inestable. Segons dades del Cidob, els refugiats sub-saharians arriben a viure, de mitjana, en 4,2 vivendes i 3,6 municipis de Catalunya, i els seus contractes de lloguer són, en un 45,2% dels casos, de sis mesos o inferiors. Això suposa "un fre a l'hora d'empadronar-se o escolaritzar els fills", explica Ribera.
Les investigadores del Cidob proposen augmentar el parc d'habitatge social i de lloguer assequible, implementar polítiques econòmiques i socials de caràcter universal, flexibilitzar els tràmits de sol·licitud d'asil i reforçar l'acompanyament a la inserció residencial i les diverses fases del procés d'asil.
La investigadora Blanca Garcés ha explicat que els refugiats i sol·licitants d'asil són un grup "relativament privilegiat" en comparació amb altres migrants, però que malgrat tot, tenen grans problemes per a establir-se. "És un oxímoron: refugi sense casa. Estem parlant de refugi i asil, però alhora veiem que, tot i accedir als procediments del sistema d'acollida, es troben sense casa, ja sigui al carrer o bé anant d'una casa a una altra en condicions altament precàries", detalla Garcés.
"L'habitatge és una condició fonamental, perquè sense casa no es pot construir una nova vida", explica Blanca Garcés, co-autora de l'informe Casa nostra, casa vostra?, que s'ha publicat aquesta setmana per part del Cidob amb motiu del Dia Mundial dels Refugiats, que se celebra aquest dissabte.
Aquest estudi ha constatat que a Catalunya, la saturació del mercat immobiliari, la lentitud del sistema de concessió d'asil i el desajust entre aquests temps i la caducitat de les ajudes, a més de l'alt nombre de sol·licituds denegades, duu als refugiats a viure en la precarietat. "És un procés contradictori, perquè el sistema d'acollida pretén garantir als refugiats condicions materials i promoure la seva integració però, sovint, acaben rebent una resolució negativa", que remarca que amb la Covid-19 els processos de refugi s'han aturat, empitjoran la situació de les persones migrants.
Olatz Ribera, per la seva banda, ha detallat que les persones que entren en procés d'asil no tenen assegurat l'estatus de refugiat, tot i provenir de països en conflicte o fugir de la persecució. És més, fins i tot quan ho aconsegueixen, els recursos assistencials se solen acabar abans.
Durant els primers 30 dies a Espanya, els sol·licitants tenen dret a ser allotjats en un alberg, abans de passar a un centre o pis tutel·lat, al qual poden estar un màxim d'entre sis i nou mesos. Més endavant poden optar a ajuts per al lloguer, "però sovint passa més d'un any en alguna d'aquestes fases", explica Ribera.
Quan a una persona refugiada se li denega l'asil "té 15 dies per abandonar el país i els recursos habitacionals que estigui fent servir", diu Ribera, que remarca que tot i que de vegades opten per desistir de la demanda d'asil, deixen de poder treballar i acaben depenent dels serveis socials.
Fins a un 40,5% dels solç·licitants d'asil procedents de l'Àfrica sub-sahariana van viure situacions de carrer en el seu primer any a Espanya, i que si van aconseguir un domicili, va ser de manera breu i inestable. Segons dades del Cidob, els refugiats sub-saharians arriben a viure, de mitjana, en 4,2 vivendes i 3,6 municipis de Catalunya, i els seus contractes de lloguer són, en un 45,2% dels casos, de sis mesos o inferiors. Això suposa "un fre a l'hora d'empadronar-se o escolaritzar els fills", explica Ribera.
Les investigadores del Cidob proposen augmentar el parc d'habitatge social i de lloguer assequible, implementar polítiques econòmiques i socials de caràcter universal, flexibilitzar els tràmits de sol·licitud d'asil i reforçar l'acompanyament a la inserció residencial i les diverses fases del procés d'asil.