En les últimes setmanes, a Rubí s'han aprovat diverses modificacions puntuals del Pla General d'Ordenació de Rubí, vigent des de l'any 1981, per poder transformar algunes zones a l'espera de l'aprovació d'un nou document de planejament, el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que ja ha fet els seus passos inicials.

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona va tombar el primer intent del Consistori de renovar-lo l'any 2008, i el 2020 es va aprovar el desistiment del Text Refós, després de la falta de consens del ple per tirar-lo endavant el 2017.

Algunes d'aquestes modificacions puntuals s'han fet en peces urbanístiques al voltant de la Riera de Rubí, algunes declarades zones inundables. Cal recordar, en aquest sentit, que la Riera és la protagonista d'un dels episodis més tràgics de la història recent de la ciutat quan l'any 1962 va deixar diversos morts i desapareguts durant els forts aiguats que van caure al Vallès. També es preveu construir un nou equipament esportiu al marge dret, a la zona de Cova Solera.

Tot plegat quan la ciutat inicia el procés participatiu per redactar el nou POUM, que haurà de tenir en compte els diversos elements urbanístics, ambientals i històrics que poden condicionar el futur d'aquestes peces urbanístiques.

[noticia]6694[/noticia]

La modificació més recent afecta un àmbit conegut com el P.E.R.I. 10.1.2 (Pla Especial de Reforma Interior) que inclou la carretera C-1413a, els carrers Terrassa i Cadmo i part del carrer Gimnàs, tot plegat entorn de l’Escardívol. L'Escardívol és un gran espai central que funciona habitualment com a aparcament, però que acull els esdeveniments de gran format de la Festa Major, Los40 Principales o la rebuda dels Reis d'Orient, entre d'altres. Aquest espai inclou el Complex Cultural on hi ha les instal·lacions de Ràdio Rubí, l'Escola d'art i disseny edRa, una oficina municipal, una escola bressol i l'escola d'adults.
 
El ple del mes de desembre va aprovar per àmplia majoria aquesta modificació, que permetrà construir, en el futur tres blocs d'habitatges, amb 58 nous pisos -16 dels quals, de protecció oficial-, zones verdes i plantes baixes comercials, entre d'altres. Només l'Alternativa d'Unitat Popular (AUP) va votar en contra d'aquesta modificació, posant sobre la taula el risc d'inundabilitat de la zona.

[noticia]13311[/noticia]

Però és realment un risc contsruir en aquest indret? El govern, per la seva banda, va recordar que el 2018 l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va aprovar les noves cotes per poder construir, que es tindran en compte en el projecte, i que en tot cas qualsevol obra d’urbanització hauria de comptar amb el vistiplau de l’Agència.

"Si no podem construir en zona inundable, hauríem d'aixecar un 40% del país"

I, en efecte, l'exdirector de l'Agència Catalana de l'Aigua, Lluís Ridao, ha confirmat en aquest mitjà que "tècnicament i jurídica" és possible construir en zones inundables, sempre que es compleixin uns condicionants marcats per l'ACA. "Això vol dir construir en cotes més elevades, que als baixos no hi pugui haver habitatges o determinades activitats, com residències o escoles", detalla Ridao. En el cas de l'entorn de l'Escardívol afectat, concretament, no es podran fer aparcaments soterrats, i els baixos dels edificis seran locals comercials, com es va avançar al ple de desembre. 

En aquest sentit, el que va ser director de l'ACA entre 2019 i 2021 explica que es pot construir en una zona declarada inundable sempre que sigui en sòl urbà, segons el que determina el Reglamento del Dominio Público Hidráulico, però que no està permès si és en sòl no urbanitzable o rústic. "Si no podem construir en zones inundables, hauríem d'aixecar un 40% del país", diu Ridao, ja que és força habitual que les poblacions s'hagin fet i desenvolupat al voltant de rius i rieres, com és el cas de Rubí.

Però remarca que només és possible en cas que les construccions es projectin en sòl urbà, no en sòl no urbanitzable. De fet, l'ACA tampoc va autoritzar, mentre ell n'era el director, el Doctor Music Festival, per risc d'inundacions, precisament per aquesta qüestió. Així mateix, algunes construccions aprovades en la seva època ja s’han fet seguint els condicionants marcats per a cada projecte.

Altres modificacions: el Vapor Nou i Cova Solera

Una altra de les zones on s’ha fet una modificació urbanística és en l’àmbit del Vapor Nou, al marge dret de la Riera: una superfície d’uns 21.000 metres quadrats on se situa el conjunt fabril més ben conservat de la ciutat i que, en part, està protegit pel Catàleg de Patrimoni, actualment en revisió.

En aquesta zona, declarada inundable pel Pla Inuncat de la Generalitat, s’hi troba un tram, d’uns 200 metres, del torrent de Can Xercavins, un dels afluents de la Riera i que té una de les poques planes al·luvials que queden lliures a la ciutat, "una de les més interessants pel que fa a la biodiversitat i la fertilitat", segons l'ambientòleg Jordi Simó. El torrent està canalitzat amb murs d’obra dura, i, al parer de Simó, caldria fer "la llera més amable i afegir-hi vegetació de ribera, i conservar els horts i la peça de bosc que hi ha".
 
Aquesta zona és sòl urbà, qualificada de sòl industrial, i per tirar endavant la modificació caldria requalificar-la com a sòl residencial. Una opció que Simó qüestiona, per tots els problemes de mobilitat i accessibilitat que s’hi generaria. 

"Ens maleiran per haver permès construir al voltant de la Riera en ple segle XXI"

Un altre dels espais afectats és a la zona de Cova Solera, on s’hi vol construir un equipament esportiu per al Gimnàs Artístic Esportiu Rubí. També ubicada en sòl urbà i reservat per a equipaments, i amb una zona ja asfaltada, és una zona declarada inundable. En aquella ocasió, una trentena de tècnics agrupats en la plataforma La Riera Que Volem ja van advertir que la ubicació de l’equipament era "un risc de seguretat": a més de ser una zona inundable, forma part del que s’anomena la "zona de policia" de la Riera, una franja de 100 metres que en condiciona els usos. Recordem que es tracta d’una zona que va ser completament arrasada l’any 1962, quan es va produir la Rierada.

Respecte al futur equipament, l’enginyer de camins i industrial Ignasi Mir recordava: "Que tècnicament sigui possible construir-hi no vol dir que tècnicament es recomani construir-hi", i apuntava que "la principal estratègia per a la gestió del risc d’inundació en el segle XXI és la recuperació, allà on sigui possible, d’espais en marges de rius, millorant l’estat ecològic i disminuint el risc d’inundació". "De la mateixa forma que nosaltres no entenem com es va poder construir segons què als anys 60, els nostres fills o nets ens maleiran per haver permès construir al voltant de la Riera en ple segle XXI", lamenta Mir.

La Riera Que Volem va revelar que l’Agència Catalana de l'Aigua havia donat el vistiplau a la construcció de l'equipament sempre que s’augmentés la cota d'aquest, i l’Ajuntament va haver de signar una declaració responsable sobre el risc a la qual està sotmesa l’activitat. El mateix col·lectiu també va destacar que l’episodi de  pluges del passat  mes de juny - quan van caure 46 l/m2 a Terrassa i Matadepera - van fer que la Riera de Rubí quedés a només un metre del desbordament en la part Nord.