12
de gener
de
2024, 15:56
Actualitzat:
15
de gener,
17:01h
El Pla d’Ordenació General de Rubí data de 1986, i encara és vigent després que la Comissió d’Urbanisme de Barcelona tombés el primer intent del Consistori de renovar el seu planejament urbanístic amb un POUM, l'any 2008, i que el 2017 s'hagués d'enretirar el punt d'aprovació del Text Refós del POUM per manca de suports. Un Text Refós del qual es va desistir, finalment, el maig del 2020.
Ha plogut molt des d’aleshores, i mai millor dit: l’ordenació urbanística municipal està patint alguns canvis en zones declarades inundables i al voltant de la Riera, protagonista d’un dels episodis més tràgics de la història recent de la ciutat.
En les últimes setmanes s’han aprovat diverses modificacions urbanístiques al voltant de la Riera, i s’hi ha projectat un nou equipament esportiu. Tot plegat quan la ciutat tot just inicia el procés participatiu per redactar el nou POUM, un dels elements que totes les veus contràries a aquestes modificacions destaquen, ja que opinen que tot plegat s’hauria de debatre en el marc del futur planejament.
I és precisament en el marc d’aquest debat on s’haurien de tenir en compte els diversos elements urbanístics, ambientals i històrics que poden condicionar el futur d’aquestes peces urbanístiques, una qüestió en què coincideixen tots els detractors d’aquests nous projectes.
Quins són els plans per transformar l’entorn de La Llana? Construir al voltant de la Riera és un perill real, o es poden posar barreres a la natura?
Una de les modificacions urbanístiques que vol dur a terme l’Ajuntament és en l’àmbit del Vapor Nou, d’uns 21.000 metres quadrats, on se situa el conjunt fabril més ben conservat de la ciutat i que, en part està protegit pel Catàleg de Patrimoni, actualment en revisió. En aquesta zona s’hi troba un tram, d’uns 200 metres, del torrent de Can Xercavins, un dels afluents de la Riera i que té una de les poques planes al·luvials que queden lliures a la ciutat, una de les més interessants pel que fa a la biodiversitat i la fertilitat.
El torrent està canalitzat amb murs d’obra dura, i segons l’ambientòleg Jordi Simó, caldria fer la llera més amable i afegir-hi vegetació de ribera, i conservar els horts i la peça de bosc que hi ha, com va explicar en una entrevista a Ràdio Rubí. Un altre dels problemes que presenta aquest torrent són els abocaments que rep, perquè s’hi aboquen moltes aigües residuals del col·lector que baixa de les urbanitzacions.
Aquesta zona és sòl urbà, qualificada de sòl industrial, i per tirar endavant la modificació caldria requalificar-la com a sòl residencial. Una opció que Simó qüestiona, per tots els problemes de mobilitat i accessibilitat que s’hi generaria.
Un altre dels espais afectats és a la zona de Cova Solera, on s’hi vol construir un equipament esportiu per al Gimnàs Artístic Esportiu Rubí. En aquella ocasió, una trentena de tècnics agrupats en la plataforma La Riera Que Volem ja van advertir que la ubicació de l’equipament era "un risc de seguretat": es tracta d’una zona declarada inundable i, a més, forma part del que s’anomena la "zona de policia" de la Riera, una franja de 100 metres que en condiciona els usos. Recordem que es tracta d’una zona que va ser completament arrasada l’any 1962, quan es va produir la Rierada.
Respecte a l’equipament de Cova Solera, l’enginyer de camins i industrial Ignasi Mir recordava que "que tècnicament sigui possible construir-hi no vol dir que tècnicament es recomani construir-hi", i recordava que "la principal estratègia per a la gestió del risc d’inundació en el segle XXI és la recuperació, allà on sigui possible, d’espais en marges de rius, millorant l’estat ecològic i disminuint el risc d’inundació".
"De la mateixa forma que nosaltres no entenem com es va poder construir segons què als anys 60, els nostres fills o nets ens maleiran per haver permès construir al voltant de la Riera en ple segle XXI", lamenta Mir.
La Riera Que Volem va revelar que l’Agència Catalana de l'Aigua havia donat el vistiplau a la construcció de l'equipament sempre que s’augmentés la cota d'aquest, i l’Ajuntament va haver de signar una declaració responsable sobre el risc a la qual està sotmesa l’activitat. I per acabar-ho d’adobar, l’episodi de pluges del passat mes de juny - quan van caure 46 l/m2 a Terrassa i Matadepera - van fer que la Riera de Rubí quedés a només un metre del desbordament en la part Nord.
La modificació més recent afecta un àmbit conegut com el P.E.R.I. 10.1.2, que inclou la carretera C-1413a, els carrers Terrassa i Cadmo i part del carrer Gimnàs, tot plegat entorn de l’Escardívol. Aquesta zona està declarada inundable, com es va encarregar de remarcar l’AUP per argumentar el seu vot contrari a la proposta de modificació, que inclourà 58 nous pisos, zones verdes i plantes baixes comercials, entre d’altres.
El govern, per la seva banda, va recordar que el 2018 l’ACA va aprovar les noves cotes per poder construir, que es tindran en compte en el projecte, i que en tot cas qualsevol obra d’urbanització hauria de comptar amb el vistiplau de l’Agència.
Ha plogut molt des d’aleshores, i mai millor dit: l’ordenació urbanística municipal està patint alguns canvis en zones declarades inundables i al voltant de la Riera, protagonista d’un dels episodis més tràgics de la història recent de la ciutat.
En les últimes setmanes s’han aprovat diverses modificacions urbanístiques al voltant de la Riera, i s’hi ha projectat un nou equipament esportiu. Tot plegat quan la ciutat tot just inicia el procés participatiu per redactar el nou POUM, un dels elements que totes les veus contràries a aquestes modificacions destaquen, ja que opinen que tot plegat s’hauria de debatre en el marc del futur planejament.
I és precisament en el marc d’aquest debat on s’haurien de tenir en compte els diversos elements urbanístics, ambientals i històrics que poden condicionar el futur d’aquestes peces urbanístiques, una qüestió en què coincideixen tots els detractors d’aquests nous projectes.
Quins són els plans per transformar l’entorn de La Llana? Construir al voltant de la Riera és un perill real, o es poden posar barreres a la natura?
L’àmbit del Vapor Nou
Una de les modificacions urbanístiques que vol dur a terme l’Ajuntament és en l’àmbit del Vapor Nou, d’uns 21.000 metres quadrats, on se situa el conjunt fabril més ben conservat de la ciutat i que, en part està protegit pel Catàleg de Patrimoni, actualment en revisió. En aquesta zona s’hi troba un tram, d’uns 200 metres, del torrent de Can Xercavins, un dels afluents de la Riera i que té una de les poques planes al·luvials que queden lliures a la ciutat, una de les més interessants pel que fa a la biodiversitat i la fertilitat. El torrent està canalitzat amb murs d’obra dura, i segons l’ambientòleg Jordi Simó, caldria fer la llera més amable i afegir-hi vegetació de ribera, i conservar els horts i la peça de bosc que hi ha, com va explicar en una entrevista a Ràdio Rubí. Un altre dels problemes que presenta aquest torrent són els abocaments que rep, perquè s’hi aboquen moltes aigües residuals del col·lector que baixa de les urbanitzacions.
Aquesta zona és sòl urbà, qualificada de sòl industrial, i per tirar endavant la modificació caldria requalificar-la com a sòl residencial. Una opció que Simó qüestiona, per tots els problemes de mobilitat i accessibilitat que s’hi generaria.
"Ens maleiran per haver permès construir al voltant de la Riera en ple segle XXI"
La zona on es vol construir l'equipament Foto: Projecte Equipament Esportiu
Un altre dels espais afectats és a la zona de Cova Solera, on s’hi vol construir un equipament esportiu per al Gimnàs Artístic Esportiu Rubí. En aquella ocasió, una trentena de tècnics agrupats en la plataforma La Riera Que Volem ja van advertir que la ubicació de l’equipament era "un risc de seguretat": es tracta d’una zona declarada inundable i, a més, forma part del que s’anomena la "zona de policia" de la Riera, una franja de 100 metres que en condiciona els usos. Recordem que es tracta d’una zona que va ser completament arrasada l’any 1962, quan es va produir la Rierada.
Respecte a l’equipament de Cova Solera, l’enginyer de camins i industrial Ignasi Mir recordava que "que tècnicament sigui possible construir-hi no vol dir que tècnicament es recomani construir-hi", i recordava que "la principal estratègia per a la gestió del risc d’inundació en el segle XXI és la recuperació, allà on sigui possible, d’espais en marges de rius, millorant l’estat ecològic i disminuint el risc d’inundació".
"De la mateixa forma que nosaltres no entenem com es va poder construir segons què als anys 60, els nostres fills o nets ens maleiran per haver permès construir al voltant de la Riera en ple segle XXI", lamenta Mir.
La Riera Que Volem va revelar que l’Agència Catalana de l'Aigua havia donat el vistiplau a la construcció de l'equipament sempre que s’augmentés la cota d'aquest, i l’Ajuntament va haver de signar una declaració responsable sobre el risc a la qual està sotmesa l’activitat. I per acabar-ho d’adobar, l’episodi de pluges del passat mes de juny - quan van caure 46 l/m2 a Terrassa i Matadepera - van fer que la Riera de Rubí quedés a només un metre del desbordament en la part Nord.
La Riera de Rubí, el passat 13 de juny Foto: Jaume Serra
56 pisos entorn de l’Escardívol
La modificació més recent afecta un àmbit conegut com el P.E.R.I. 10.1.2, que inclou la carretera C-1413a, els carrers Terrassa i Cadmo i part del carrer Gimnàs, tot plegat entorn de l’Escardívol. Aquesta zona està declarada inundable, com es va encarregar de remarcar l’AUP per argumentar el seu vot contrari a la proposta de modificació, que inclourà 58 nous pisos, zones verdes i plantes baixes comercials, entre d’altres.El govern, per la seva banda, va recordar que el 2018 l’ACA va aprovar les noves cotes per poder construir, que es tindran en compte en el projecte, i que en tot cas qualsevol obra d’urbanització hauria de comptar amb el vistiplau de l’Agència.