En aquests casos, segons denuncia l'Observatori, mitjans de comunicació com Telecinco i Antena 3 van fer un tractament informatiu "inadequat", amb relació al "dret a la intimitat, la prevenció de la victimització secundària, l'estigmatització i la protecció de menors, fills i filles de les dones assassinades". Els casos concrets on es van detectar aquestes males pràctiques van ser assassinats masclistes que es van produir entre els anys 2016 i 2019 a poblacions com Esplugues, El Prat, Viladecans, Sant Joan Despí, Vilafranca del Penedès i Terrassa.
Tal com es desprèn d'un informe de l'Ajuntament de Barcelona, els ajuntaments no disposen d'acció judicial per protegir l'honor i la intimitat personal i familiar de les dones assassinades, i, per tant, la seva intervenció en cas que es produeixi una vulneració dels seus drets es veurà limitada a instar a la intervenció d'altres autoritats competents.
El que sí que poden fer és dur a terme campanyes de foment de la sensibilització social a favor de les víctimes de violència masclista, i promoure l'autoregulació dels mitjans de comunicació social de titularitat pública i privada. També poden proposar una modificació de la legislació vigent en matèria de protecció de les víctimes.
[h3]Què estableixen les lleis en matèria de comunicació sobre la violència masclista?[/h3]
La regulació estatal és a l'article 14 de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de setembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, que estableix:
[despiece]"que la difusió d'informacions relatives a la violència sobre la dona ha de garantir, amb la corresponent objectivitat informativa, la defensa dels drets humans, la llibertat i dignitat de les dones víctimes de violència i dels seus fills i filles"[/despiece]
En l'àmbit autonòmic, la llei que estableix els criteris que han de complir els mitjans de comunicació social gestionats o finançats per les administracions públiques de Catalunya és la Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, que en l'article 23, determina:
[despiece]"el respecte a les víctimes i l'exclusió dels elements que puguin donar a la notícia un caire morbós i que contravinguin als principis de la professió periodística a Catalunya. La Llei atribueix la defensa de l'honor o la intimitat de les dones v´víctimes de la violència masclista per part dels mitjans de comunicació al Consell de l'Audiovisual de Catalunya"[/despiece]
Els ajuntaments integrats a l'Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació Foto: Ajuntament de Rubí
Els ajuntaments integrats a l'Observatori manifesten el rebuig al tractament d'alguns mitjans sobre els assassinats masclistes, amb "pràctiques que envaeixen la intimitat de les persones properes a les víctimes i que utilitzen sense rigor, ni respecte, les dades i els detalls personals, servint com a espectacle el dolor de les famílies".
Així, en primer lloc, denuncien públicament els mitjans que intervenen en la informació sobre els feminicidis afegint "elements d'espectacularitat informativa inapropiada", i contravenen les pautes deontològiques de la professió o les recomanacions pactades entre els diversos organismes comunicatius i les institucions.
En segon lloc, insten els organismes competents a adoptar mesures proactives per evitar aquestes pràctiques, i oferir eines adequades per una "cultura comunicativa clarament contrària a totes les formes de violència masclista".
A més, proposen una reforma legislativa que inclogui obligacions, i en el seu cas, sancions adreçades als mitjans, tant públics com privats, amb relació al tractament informatiu i comunicatiu dels casos de violència contra les dones. Aquesta modificació hauria de permetre als municipis actuar per protegir els drets esmentats.
Finalment, conviden els col·legis professionals i les entitats representatives de l'àmbit comunicatiu a sumar-se a aquestes iniciatives per actuar conjuntament i ser "conseqüents amb la seva part de responsabilitat" sobre aquest tema, així com intensificar la formació, l'autocrítica, la innovació i la creativitat en la seva tasca.
