Carme Vinyes (Barcelona, 1989) és enginyera en sistemes biològics i viu a Rubí des dels nou anys. Després de conèixer un noi israelià amb qui va viure a Pétah Tiqvà, prop de Tel Aviv, el 2014, assegura que es va sentir vinculada per sempre al judaisme i a la cultura hebrea.

Tot i que es considera atea, Vinyes assegura "sentir-se atreta pel judaisme i la seva filosofia". En aquest context, juntament amb cinc persones va fundar l'associació Amics dels Calls de Catalunya l'estiu del 2020. Des d'aleshores n'és la presidenta. RubíTV ha parlat amb ella per conèixer de prop aquesta entitat i els seus objectius, així com la història dels jueus a Catalunya, que l'associació pretén divulgar.

- Quan i en quin context neix l'associació dels Amics dels Calls?

- Neix l'agost del 2020, després del temps que ens va atorgar el confinament total. La vam fundar sis persones -un jueu, un catòlic i quatre d'aconfessionals- interessades i encuriosides per la cultura jueva i la història de Catalunya, que van molt lligades. Vam fundar-la coincidint amb el 629è aniversari de la revolta contra els jueus de Barcelona.

- Per què van creure necessari crear aquesta associació?

- Volem demostrar que el judaisme no és res estrany ni aliè a Catalunya, i que forma part de la societat actual. Com més coneixes, menys rebutges, i tant de bo puguem col·laborar a tombar l'antisemitisme existent. La comunitat jueva a Catalunya està formada per milers de persones i es manifesta en l'art, el món de l'empresa o la gastronomia, entre d'altres.

- Quin és el seu objectiu?

- Vam constatar que faltava una associació cultural i catalanista que, per una banda, oferís divulgació i recerca sobre el judaisme i la història de Catalunya, i per altra, fes palès que el judaisme català no es conforma només de calls i restes arqueològiques, sinó que és viu avui en dia.

- Quin balanç fan de l'acció de l'associació un any després del seu naixement?

- Estem molt contents i agraïts des de l'inici. El naixement de l'entitat va suscitar molt interès mediàtic i això ens ha permès teixit una xarxa de contactes molt interessant. Hem dut a terme presentacions de llibre, tallers online de cuina i altres activitats puntuals adaptades a la situació. Fins i tot hem ajudat a actualitzar l'Atles dels Calls Jueus de Catalunya (riu).

- Què ha passat, amb l'Atles?

- Aquesta és una gran anècdota. Roger Rosich es va posar en contacte amb nosaltres perquè tenia evidències que al seu poble de la Noguera, Guimerà, hi havia hagut un call jueu. 

Nosaltres el vam posar en contacte amb Manuel Forcano, que havia tret el primer volum de l'Atles dels Calls Jueus de Catalunya. A la segona edició, l'obra va ser modificada immediatament per incloure-hi aquesta comunitat recentment confirmada.

- Quines perspectives teniu pel futur més immediat?

- Ara arriba un moment de què en teníem moltes ganes. Volem organitzar visites als calls jueus de Catalunya, projectar documentals començant per un dels xuetes, tastets de vins kasher o commemorar festivitats jueves mitjançant recreacions.

A banda, tenim molt en compte que, a hores d'ara, és difícil trobar escrits d'autors hebreus en català, i sovint els estudiosos de la matèria ho hem hagut de fer en castellà. Per això, volem traduir alguns d'aquests documents i és un dels projectes que més il·lusió ens fa.

- Existeixen associacions similars a la dels Amics dels Calls? Quina relació hi teniu?

- Segur que n'hi ha més de les que jo conec, però jo destacaria Mozaica, que fa molt bona feina en l'àmbit de Barcelona tot treballant per la divulgació de la cultura i arts jueus. Hi tenim molt bona relació, però a hores d'ara no hi hem col·laborat. Ara que el món sembla que es torna a obrir, esperem emprendre accions conjuntes.

- Quina és la situació actual del judaisme a Catalunya? Practicants, sinagogues, associacions...

- Actualment hi ha dues sinagogues, a Girona i a Barcelona. A la capital hi tenim comunitats ortodoxes, conservadores i liberals, que aglutinen un total d'uns 2.000 membres. Aquesta xifra suposa un 20% dels jueus que hi ha a Catalunya. Al segle XIV havien arribat a suposar gairebé el 20% de la població catalana!

- En què es basen per assegurar que el judaisme té un paper important en la història de Catalunya?

- Han arribat als nostres dies restes arqueològiques i els calls encara vius de Barcelona i Girona, registres d'un teixit empresarial fort, l'existència de metges i alcaldes jueus de confiança de Pere el Cerimoniós i Jaume el Conqueridor, o expressions com "fer dissabte". Amb totes aquestes evidències a la mà, vas estirant el fil i t'adones que hi ha moltes referències de cognoms i famílies jueves enrolades en molts àmbits de la societat, totalment integrats a Catalunya i a la seva història.

- Hi ha comunitats que s'han mantingut fins ara a Catalunya? O tots són persones convertides o emigrants?

- Després de l'expulsió del 1492 desapareixen totes les comunitats jueves de Catalunya, València i Balears. Alguns dels seus membres van fugir i altres es van convertir al catolicisme. A Catalunya, el 1917 la comunitat israeliana va tornar per quedar-s'hi, i avui en dia la gran majoria de jueus són conversos o retornats d'altres països, tant durant el segle XX com recentment. Sobre comunitats antigues encara presents, destaca el cas dels xuetes.

- Qui són, aquests últims?

- Són set famílies jueves de Mallorca que han mantingut el llinatge. Aleshores es van batejar, però la població els va fer el buit i només es van relacionar entre elles. Durant segles no han estat practicants, però a hores d'ara milers de persones porten un dels cognoms i són conscients del seu origen.

- Quina és la posició política de l'entitat? 

- Som obertament catalanistes i volem fer conèixer el judaisme de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Ara bé no tenim una posició política concreta i l'entitat està composta de persones de tots els espectres. Ens centrem en l'àmbit cultural sense entrar en política catalana ni israeliana.