Ja fa tres anys que l'impost a les plusvàlues va canviar la manera de calcular-se. El 8 de novembre del 2021 es va aprovar el Reial decret llei sobre la recaptació d'aquest tribut municipal, que es paga per l'increment del valor del sòl quan hi ha una venda, herència o donació d'un immoble. Amb la nova normativa, els municipis catalans han reduït notablement la recaptació. De fet, a Rubí s'ha passat d'ingressar 6,4 milions (2019) a 5,1 milions (2023). L'ens local ha passat de recaptar 83 euros per persona a desinflar-se fins als 64 euros per habitant.
Són dades que es desprenen l'Observatori de Finances Locals que ha impulsat l'ACM. Una eina elaborada per Polis, —una empresa del Grup Edicions de Premsa Local, grup editor de Nació— que té per objectiu posar en relleu i amb dades la situació financera dels ens locals catalans per tal de divulgar i posar xifres a situacions concretes. Entre aquestes, l'impacte en la tresoreria dels ajuntaments amb l'aplicació del canvi de la normativa a les plusvàlues.
La nova normativa era una adaptació a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'afer, que va tancar un entramat judicial iniciat el 2017 sobre la fórmula que ha reduït notablement la capacitat fiscal dels municipis. La conseqüència ha estat un minvament dels recursos, especialment els ajuntaments de l'entorn de Barcelona que són qui més ingressos recapten per aquesta via, ja que és on el valor dels habitatges creix més. El cost de l'habitatge també sol ser més alt als municipis grans, i de fet, als ajuntaments de localitats a partir de 20.000 habitants és on més ha caigut la recaptació per habitant d'aquest impost els darrers anys.
En conjunt, el canvi de model ha reduït notablement la capacitat fiscal dels municipis, ja que els ajuntaments catalans han deixat de recaptar 500 milions anuals amb l'impost a les plusvàlues, que ha passat de ser el segon tribut local que més recursos aportava a caure fins al quart lloc. Per exemple, a Sant Cugat del Vallès han vist reduït els seus ingressos en -166,6 euros per habitant, dels 14 milions anuals, el 2019, a tancar en negatiu el 2023 per haver de retornar liquidacions ja cobrades. També baixa molt a Castellbisbal (-109), Viladecavalls (-91), Begues (-82), o Castelldefels (-94).