Rubí aposta per la creació d'una empresa d'energia pública

El ple municipal del mes de juliol, l'últim abans de les vacances, ha aprovat per unanimitat avançar en els drets energètics de la ciutadania, tot demanant la creació d'una empresa d'energia pública, i buscant la fórmula per adherir-se a l'empresa Barcelona Energia, que ja dona servei a nou municipis metropolitans i que s'ha obert a l'adhesió d'altres consistoris de la segona corona, com ara Rubí. 

Andrés Medrano, portaveu d'En Comú Podem, encarregat de defensar el text, ha fet referència a l'actual sistema de generació, distribució i comercialització de l'energia, en mans de grans empreses, algunes d'elles investigades i fins i tot sancionades per pràctiques abusives. La creació d'aquesta empresa pública, doncs, permetria frenar l'oligopoli d'aquestes companyies, i que la ciutadania tingués accés a preus justos i dignes. 

Així mateix, Medrano ha destacat algunes mesures que ja ha impulsat el govern espanyol per mirar de reduir l'impacte de l'increment del preu de l'electricitat, com ara la reducció de l'IVA o l'eliminació de l'impost per la generació, però ha reconegut que aquestes mesures "no van a l'arrel del problema", com sí que ho fa, per exemple, la comercialitzadora d'energia Barcelona Energia, a la qual els partits que han presentat la moció defensen que Rubí estudiï adherir-se.
 
Precisament, l'adhesió a Barcelona Energia ha estat un dels punts en què ha discrepat el grup municipal de Ciutadans, que ha votat a favor de la moció només amb aquest petit desacord. Segons ha explicat el portaveu, Roberto Martín, l'empresa "no és el millor dels exemples" pel que fa a la gestió, ja que no ha aconseguit els objectius que s'havia proposat: té molts menys usuaris dels que havia previst, i "no ha estat competitiva". Tot i això, l'empresa s'ha obert a donar servei a més usuaris més enllà de l'Àrea Metropolitana, i Cs hi va votar a favor en l'últim ple municipal a Barcelona. 

Un altre matís ha estat el que ha expressat el portaveu d'ERC, Xavier Corbera, que ha remarcat la diferència d'exigència a les administracions espanyola i catalana pel que fa a les demandes: mentre a l'Estat espanyol es proposa "avaluar la viabilitat" de crear una empresa pública, a la Generalitat se li demana crear la comercialitzadora. Un punt que, com ha aclarit Medrano, s'expressava així perquè és més fàcil crear una comercialitzadora que no pas tota una empresa d'energia que doni servei arreu de l'Estat. Betlem Cañizar, de l'AUP, també ha manifestat que s'hauria de contemplar la possibilitat de descentralitzar aquesta futura empresa d'energia pública.

Els tres portaveus també han fet referència a la problemàtica de les portes giratòries, i és que molts polítics acaben formant part dels consells d'administració de les grans empreses elèctriques que després es lucren dels contractes d'energia, i així, "es fa difícil pensar que es poden canviar les estructures", en paraules de Xavier Corbera.

El govern es compromet a regular les llars compartides d'ús turístic
Una altra moció que s'ha aprovat ha estat la de l'AUP per regular les llars compartides d'ús turístic, una figura que contempla el Decret de Turisme aprovat l'agost de 2020. Tots els grups municipals, excepte ERC, que s'ha abstingut, han donat suport al text.
 
Com ha explicat la portaveu del grup proposant, Betlem Cañizar, es tracta d'una proposta del Sindicat del Lloguer per tal de contribuir a frenar l'escalada de preus del lloguer de l'habitatge, els impactes del turisme en la convivència, la generació de residus o l'alteració del comerç; ja que els ajuntaments no tenen la capacitat real de controlar que aquesta mena d'allotjaments compleixin les condicions exigides, ni pel que fa a mesures higièniques, ni a quantitat de persones i dies que realitzen les estades, ni per a saber si de debò és un habitatge permanent.

Amb tot, la moció proposa la moratòria d'un any en l'atorgament de llicències, la derogació del Decret de Turisme i l'elaboració d'un pla d’informació, control i mecanismes sobre aquestes llars compartides. La proposta de derogació i moratòria ha estat el punt que ha fet que ERC s'abstingués - "compartim la preocupació que expressa el text, però creiem que el Decret no s'ha de derogar, sinó modificar i millorar-lo perquè el pes no recaigui en els ajuntaments", ha expressat Montse Soler -; i per la seva banda, la regidora d'Habitatge, Ànnia Garcia, ha manifestat el compromís del govern per entomar la qüestió i elaborar el reglament per controlar i sancionar aquestes llars compartides d'ús turístic.

El govern tomba el Pla de Zones d'Ombra proposat per ERC
L'última moció del ple, presentada per Esquerra Republicana, proposava l'elaboració d'un Pla de Zones d'Ombra per incrementar les ombres a parcs i places de la ciutat seguint una estratègia d'augment del verd urbà, en comptes de pensar en altres solucions que impliquessin el ciment o el plàstic.

La moció va rebre el suport de tota l'oposició però el vot en contra de l'equip de govern, que va argumentar, a través del regidor d'Obra Pública, Juan López, que totes les propostes de la moció ja s'estaven duent a terme. Xavier Cots, en canvi, va posar en dubte que la ciutadania percebés aquesta acció de govern, i va demanar "llegir-se, entendre i aplicar" el Pla Director del Verd Urbà, que segons ell és "un dels millors que podia tenir Rubí perquè reverteix la feina mal feta dels últims 30 anys, per això és de tan difícil aplicació".