06
de maig
de
2020, 13:00
Actualitzat:
21:38h
L'Alternativa d'Unitat Popular presentarà la proposta de rebaixa salarial per a càrrecs electes i de confiança al proper ple municipal, que serà demà, 7 de maig, per via telemàtica. Segons ha explicat l'AUP, tots els grups de l'oposició s'han afegit al text, després d'uns dies de negociació entre tots els grups municipals, amb la qual cosa la proposta de moció és "molt oberta", per a facilitar que fos "consensuada amb la resta de forces polítiques".
Així, l'Alternativa no ha inclòs, en els acords de la moció, cap quantitat específica per a la rebaixa, però la negociació s'ha fet basant-se en unes xifres que podrien suposar un estalvi d'entre 321.000 i 836.000 euros anuals. El primer resultat s'obtindria si es revertís la pujada de sous pactada entre el PSC i En Comú Podem a l'inici del mandat, tornant, doncs, als nivells salarials de 2015; i el segon, d'aplicar la proposta salarial que l'AUP té incorporada al seu codi ètic, i que implica la no contractació de cap càrrec de confiança.
"El codi ètic de l'AUP recull una proposta salarial que proposem cada mandat al ple de la ciutat. Altres candidatures com En Comú Podem també tenen codis ètics similars que regulen i retallen les seves retribucions", explica la formació, tot i que els comuns, "de moment", no s'han sumat a la presentació de la moció.
Per altra banda, des de l'AUP "sempre plantegem la limitació dels càrrecs de confiança o assessorament per aquelles qüestions en què calgui un suport expert i puntual tant pel govern com per l'oposició", ja que entenen que, si el suport és estructural, "cal fer una contractació com a personal municipal". En el cas dels càrrecs de l'oposició, l'Alternativa planteja que la contractació recaigui en el mateix partit o candidatura, i no en l'Ajuntament.
"Sabem que és una qüestió sobre la qual no hi ha consens al Ple, però enteníem que, en les circumstàncies actuals, era rellevant tornar a plantejar per tal de cercar una proposta comuna i consensuada que pogués ser aprovada i implementada, i adaptada a l'actual realitat de contractacions de càrrecs ja formalitzada", diu l'AUP, que aclareix que
Recordem que els sous dels polítics a Rubí va dels 72.000 euros de l'alcaldessa als 35.000 dels portaveus de grup municipal amb una dedicació al 50%; i que els càrrecs de confiança cobren 50.000 euros anuals, els de govern; i 25.000 euros anuals, els dels grups municipals, per una dedicació de mitja jornada.
L'AUP presenta un segon text per derogar l'article 135 de la Constitució Espanyola
L'Alternativa presentarà un segon text en aquest ple, i que també té a veure "amb la necessitat d'incrementar els recursos públics per a fer front a la greu crisi social que estem vivint". La moció demana, doncs, la derogació de l'article 135 de la Constitució Espanyola, "que prioritza el pagament del deute per davant de les necessitats de la població", i en conseqüència, la Llei de Racionalització i Sostenibilitat (LRSAL) i la Llei d'Estabilitat Pressupostària.
"Són normatives que posen dificultats als Ajuntaments per a afrontar la crisi que vindrà", diu l'AUP, ja que les tres regles fiscals imposades per aquestes lleis limiten el creixement de la despesa pública malgrat els ajuntaments tinguin recursos econòmics, fet que "dificulta la capacitat de donar resposta a una situació d'emergència social i econòmica".
Així, l'Alternativa no ha inclòs, en els acords de la moció, cap quantitat específica per a la rebaixa, però la negociació s'ha fet basant-se en unes xifres que podrien suposar un estalvi d'entre 321.000 i 836.000 euros anuals. El primer resultat s'obtindria si es revertís la pujada de sous pactada entre el PSC i En Comú Podem a l'inici del mandat, tornant, doncs, als nivells salarials de 2015; i el segon, d'aplicar la proposta salarial que l'AUP té incorporada al seu codi ètic, i que implica la no contractació de cap càrrec de confiança.
"El codi ètic de l'AUP recull una proposta salarial que proposem cada mandat al ple de la ciutat. Altres candidatures com En Comú Podem també tenen codis ètics similars que regulen i retallen les seves retribucions", explica la formació, tot i que els comuns, "de moment", no s'han sumat a la presentació de la moció.
Per altra banda, des de l'AUP "sempre plantegem la limitació dels càrrecs de confiança o assessorament per aquelles qüestions en què calgui un suport expert i puntual tant pel govern com per l'oposició", ja que entenen que, si el suport és estructural, "cal fer una contractació com a personal municipal". En el cas dels càrrecs de l'oposició, l'Alternativa planteja que la contractació recaigui en el mateix partit o candidatura, i no en l'Ajuntament.
"Sabem que és una qüestió sobre la qual no hi ha consens al Ple, però enteníem que, en les circumstàncies actuals, era rellevant tornar a plantejar per tal de cercar una proposta comuna i consensuada que pogués ser aprovada i implementada, i adaptada a l'actual realitat de contractacions de càrrecs ja formalitzada", diu l'AUP, que aclareix que
Recordem que els sous dels polítics a Rubí va dels 72.000 euros de l'alcaldessa als 35.000 dels portaveus de grup municipal amb una dedicació al 50%; i que els càrrecs de confiança cobren 50.000 euros anuals, els de govern; i 25.000 euros anuals, els dels grups municipals, per una dedicació de mitja jornada.
L'AUP presenta un segon text per derogar l'article 135 de la Constitució Espanyola
L'Alternativa presentarà un segon text en aquest ple, i que també té a veure "amb la necessitat d'incrementar els recursos públics per a fer front a la greu crisi social que estem vivint". La moció demana, doncs, la derogació de l'article 135 de la Constitució Espanyola, "que prioritza el pagament del deute per davant de les necessitats de la població", i en conseqüència, la Llei de Racionalització i Sostenibilitat (LRSAL) i la Llei d'Estabilitat Pressupostària.
"Són normatives que posen dificultats als Ajuntaments per a afrontar la crisi que vindrà", diu l'AUP, ja que les tres regles fiscals imposades per aquestes lleis limiten el creixement de la despesa pública malgrat els ajuntaments tinguin recursos econòmics, fet que "dificulta la capacitat de donar resposta a una situació d'emergència social i econòmica".