25
de març
de
2021, 20:34
Actualitzat:
26
de març,
9:04h
El ple municipal d'aquesta tarda, corresponent al mes de març de 2021, ha donat llum verda al Pla Local d'Habitatge de Rubí, un document que marca les línies estratègiques en matèria d'habitatge per als pròxims anys. El govern municipal va presentar aquest document al febrer, i un cop aprovat de manera provisional haurà de passar per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona (CTUB) amb un període d'exposició pública.
La regidora d'Habitatge, Ànnia Garcia (ECP) ha destacat tres aspectes del Pla Local d'Habitatge: per una banda, que identifica el mercat d'habitatge i aquells col·lectius que tenen més dificultats per accedir-hi; que marca l'objectiu d'arribar al 15% d'habitatge de caràcter social per diverses vies, que van des de la construcció, convenis, línies d'ajut al pagament o a través de la borsa de mediació, i per últim, planifica - i quantifica - les accions que s'han de dur a terme en els pròxims sis anys.
Garcia, però, ha volgut aclarir que aquest Pla "no proposa ni determina la planificació urbanística, i per tant no diu quants equipaments caldrien a les zones o quants ponts s'han de construir a la Riera", ja que aquest és un debat que s'ha de dur a terme en el marc del POUM, sinó que es tracta d'un "full de ruta" que reconeix "les moltes necessitats que tenim en matèria d'habitatge" i proposa diverses actuacions.
"Tenim una inversió important prevista en aquest àmbit", ha recordat la regidora, així com un pla d'accions de l'empresa municipal Proursa, que continua treballant per atendre les necessitats de la ciutadania.
L'oposició, excepte l'AUP, s'absté
Els grups de l'oposició han agraït l'oportunitat de poder participar i esmenar aquest Pla Local d'Habitatge, i han expressat els seus motius per emetre el seu vot al ple.
Per una banda, la portaveu de l'AUP considera que la situació de l'accés a l'habitatge a Rubí continua sent molt difícil i que, després de les successives crisis i a causa de no haver actuat abans, "ens està esclatant a les mans". "Trobem molt honest que es reconegui que la situació és molt greu i precària", ha dit Cañizar, que també creu que el pla és molt necessari mentre es gestiona el dia a dia de l'habitatge a Rubí.
Tot i això, l'AUP creu que el Pla té alguns aspectes que "els preocupen", com ara la previsió de creixement de més de 10.000 habitants i 3.700 habitatges d'aquí al 2026, l'edificació al Sector E - Sant Genís, que continua vigent i que en el mandat anterior va ser polèmic per a tots els grups de l'oposició - ICV inclosa - o que les dades revelin que un 43% de famílies de Rubí viuen en una situació de precarietat.
Per la seva banda, Toni García (VR) lamenta que els habitatges socials només siguin un 3,8% del total, "cosa que deixa en evidència els darrers 20 anys de governs socialistes", i ha criticat que el pla no sigui "realista", tot i que entenen que es tracta més d'una "declaració d'intencions".
En aquest sentit, ha remarcat que des de fa molts anys hi ha planejaments aprovats que preveien la construcció d'habitatges a diverses zones - al Sector E, a l'àmbit de la fàbrica de Cremalleras o a l'àmbit de l'antiga nau d'Ipagsa, per exemple - que mai s'han arribat a fer realitat. Fins i tot projectes aprovats l'any 2018, com els dels carrers Belchite o Maria Aurèlia Capmany, encara estan pendents. Tot i això, i per donar una certa confiança a l'equip de govern i els serveis tècnics, així com a la ciutadania que ha participat en aquest pla, han decidit abstenir-se de la votació.
El grup municipal de Ciutadans, encapçalat per Roberto Martín també s'ha abstingut en la votació del PLH amb arguments similars als dels seus predecessors, perquè no consideren "realistes" algunes de les propostes que contempla, ja que troben que el document "dona la raó als que defensem, des de fa anys, que cal construir més habitatge social".
Ha criticat algunes propostes incloses en el Pla perquè "no han estat capaços" de fer-les en els últims 20 anys, i també s'han referit a una expressió que ha fet servir Ànnia Garcia - "el mercat no ha estat capaç d'adaptar-se a les necessitats de la ciutadania" - per defensar que són les administracions públiques, i no el mercat, qui ha de garantir aquest dret - un dret, per altra banda, recollit a la Constitució espanyola.
Finalment, Xavier Corbera en nom del principal grup de l'oposició (ERC), ha recordat que els preus del lloguer a Rubí estan per sobre de la mitjana del Vallès i de municipis veïns com Terrassa o Sabadell, cosa que afecta "a tota la societat", i no només a les persones en risc d'exclusió; i ha considerat que el Pla - que, segons ha dit, arriba 14 anys tard - hauria de ser "extremadament ambiciós" i no ho és.
El portaveu republicà també ha lamentat que faci anys que no es construeixen habitatges socials a Rubí i que la previsió sigui tan baixa en comparació amb altres municipis, i ha demanat que, com a administració pública, l'Ajuntament de Rubí utilitzi tots els recursos - comprar, construir, mobilitzar - per tal d'ampliar el parc d'habitatge social, en comptes de "gastar-se els diners en altres despeses" que no són tan urgents.
També ha destacat la gestió de Promusa, l'empresa de Sant Cugat, que gràcies a l'assumpció de diversos serveis municipalitzats com la grua o la zona blava, poden revertir els ingressos en benefici de la ciutadania en l'àmbit de l'habitatge.
Amb l'abstenció de tota l'oposició excepte el vot favorable de l'AUP, el Pla Local d'Habitatge s'ha aprovat de manera inicial i ara ha de passar per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, i també se sotmetrà a un període d'exposició pública.
La regidora d'Habitatge, Ànnia Garcia (ECP) ha destacat tres aspectes del Pla Local d'Habitatge: per una banda, que identifica el mercat d'habitatge i aquells col·lectius que tenen més dificultats per accedir-hi; que marca l'objectiu d'arribar al 15% d'habitatge de caràcter social per diverses vies, que van des de la construcció, convenis, línies d'ajut al pagament o a través de la borsa de mediació, i per últim, planifica - i quantifica - les accions que s'han de dur a terme en els pròxims sis anys.
Garcia, però, ha volgut aclarir que aquest Pla "no proposa ni determina la planificació urbanística, i per tant no diu quants equipaments caldrien a les zones o quants ponts s'han de construir a la Riera", ja que aquest és un debat que s'ha de dur a terme en el marc del POUM, sinó que es tracta d'un "full de ruta" que reconeix "les moltes necessitats que tenim en matèria d'habitatge" i proposa diverses actuacions.
"Tenim una inversió important prevista en aquest àmbit", ha recordat la regidora, així com un pla d'accions de l'empresa municipal Proursa, que continua treballant per atendre les necessitats de la ciutadania.
L'oposició, excepte l'AUP, s'absté
Els grups de l'oposició han agraït l'oportunitat de poder participar i esmenar aquest Pla Local d'Habitatge, i han expressat els seus motius per emetre el seu vot al ple.
Per una banda, la portaveu de l'AUP considera que la situació de l'accés a l'habitatge a Rubí continua sent molt difícil i que, després de les successives crisis i a causa de no haver actuat abans, "ens està esclatant a les mans". "Trobem molt honest que es reconegui que la situació és molt greu i precària", ha dit Cañizar, que també creu que el pla és molt necessari mentre es gestiona el dia a dia de l'habitatge a Rubí.
Tot i això, l'AUP creu que el Pla té alguns aspectes que "els preocupen", com ara la previsió de creixement de més de 10.000 habitants i 3.700 habitatges d'aquí al 2026, l'edificació al Sector E - Sant Genís, que continua vigent i que en el mandat anterior va ser polèmic per a tots els grups de l'oposició - ICV inclosa - o que les dades revelin que un 43% de famílies de Rubí viuen en una situació de precarietat.
Per la seva banda, Toni García (VR) lamenta que els habitatges socials només siguin un 3,8% del total, "cosa que deixa en evidència els darrers 20 anys de governs socialistes", i ha criticat que el pla no sigui "realista", tot i que entenen que es tracta més d'una "declaració d'intencions".
En aquest sentit, ha remarcat que des de fa molts anys hi ha planejaments aprovats que preveien la construcció d'habitatges a diverses zones - al Sector E, a l'àmbit de la fàbrica de Cremalleras o a l'àmbit de l'antiga nau d'Ipagsa, per exemple - que mai s'han arribat a fer realitat. Fins i tot projectes aprovats l'any 2018, com els dels carrers Belchite o Maria Aurèlia Capmany, encara estan pendents. Tot i això, i per donar una certa confiança a l'equip de govern i els serveis tècnics, així com a la ciutadania que ha participat en aquest pla, han decidit abstenir-se de la votació.
El grup municipal de Ciutadans, encapçalat per Roberto Martín també s'ha abstingut en la votació del PLH amb arguments similars als dels seus predecessors, perquè no consideren "realistes" algunes de les propostes que contempla, ja que troben que el document "dona la raó als que defensem, des de fa anys, que cal construir més habitatge social".
Ha criticat algunes propostes incloses en el Pla perquè "no han estat capaços" de fer-les en els últims 20 anys, i també s'han referit a una expressió que ha fet servir Ànnia Garcia - "el mercat no ha estat capaç d'adaptar-se a les necessitats de la ciutadania" - per defensar que són les administracions públiques, i no el mercat, qui ha de garantir aquest dret - un dret, per altra banda, recollit a la Constitució espanyola.
Finalment, Xavier Corbera en nom del principal grup de l'oposició (ERC), ha recordat que els preus del lloguer a Rubí estan per sobre de la mitjana del Vallès i de municipis veïns com Terrassa o Sabadell, cosa que afecta "a tota la societat", i no només a les persones en risc d'exclusió; i ha considerat que el Pla - que, segons ha dit, arriba 14 anys tard - hauria de ser "extremadament ambiciós" i no ho és.
El portaveu republicà també ha lamentat que faci anys que no es construeixen habitatges socials a Rubí i que la previsió sigui tan baixa en comparació amb altres municipis, i ha demanat que, com a administració pública, l'Ajuntament de Rubí utilitzi tots els recursos - comprar, construir, mobilitzar - per tal d'ampliar el parc d'habitatge social, en comptes de "gastar-se els diners en altres despeses" que no són tan urgents.
També ha destacat la gestió de Promusa, l'empresa de Sant Cugat, que gràcies a l'assumpció de diversos serveis municipalitzats com la grua o la zona blava, poden revertir els ingressos en benefici de la ciutadania en l'àmbit de l'habitatge.
Amb l'abstenció de tota l'oposició excepte el vot favorable de l'AUP, el Pla Local d'Habitatge s'ha aprovat de manera inicial i ara ha de passar per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, i també se sotmetrà a un període d'exposició pública.