Les 131 agulles de Montserrat s'il·luminaran aquesta nit amb motiu de la vigila del segon aniversari de l'1-O. Davant la impossibilitat de fer-ho els dies 10 i 11 de setembre, com estava previst, per culpa del mal temps, l'acció es farà avui i servirà per comença els actes d'homenatge als fets l'1 d'octubre de fa dos anys. 

A l'hora de decidir la nova data, la comissió organitzadora de Llum i Llibertat va valorar també la necessitat d'internacionalitzar aquest acte perquè és una acció singular i en un indret mundialment conegut. Consideren els organitzadors que les imatges que se'n derivaran reforçaran, per contrast, les de la repressió que van donar la volta al món en les votacions de l'1 d'octubre.

Des de l'organització s'ha demanat no massificar la muntanya i per això han recomanat a la ciutadania que vulgui seguir en directe l'acció tot un seguit de miradors des d'on veure-ho. Són més de vint i estan repartits entre les comarques del Bages, Anoia, Baix Llobregat i Vallès Occidental. Es poden consultar a la pàgina web de Llum i Llibertat, a través d'aquest enllaç. Els impulsors demanen, en aquest sentit, que durant l'encesa, ningú no pugi ni escali les agulles. 

131 agulles per 131 presidents de la Generalitat

La idea que va tenir el col·lectiu Artistes de la República i que de seguida va comptar amb el suport organitzatiu de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i Òmnium Cultural, serà finalment una realitat el proper 30 de setembre al vespre. Llum i Llibertat pretén il·luminar 131 agulles del massís de Montserrat per recordar els cent trenta-un presidents de la Generalitat de Catalunya i per reclamar la llibertat del país. "Volem mostrar que venim de lluny i que tenim al darrere una llarga història democràtica", va explicar Marc Sellarès, d'Artistes de la República, en la presentació de l'acte.

Una de les peces claus de l'engranatge organitzatiu seran els fotògrafs i els videògrafs, perquè "s'encarregaran de documentar gràficament tot el que passi per, així, poder-ho publicar i enviar a tot arreu", exposen. En aquest sentit, avancen, "editarem un documental que expliqui la iniciativa i el presentarem a festivals de cinema i a televisions".

Per acabar d'arrodonir "l'harmonia de l'acció", des de Llum i Llibertat s'han posat en contacte amb poetes catalans perquè, mentre duri la performance, "escriguin versos inspiradors". Aquest material servirà per muntar una exposició.

Qui tindrà un pes encara més rellevant que els fotògrafs i videògrafs seran les persones que es responsabilitzin d'encendre els 131 farells: "seran prop de 150 alpinistes que, repartits amb cordades, pujaran al cim de les agulles, les il·luminaran i hi passaran la nit per assegurar-se que la llum no s'apagui fins l'endemà al matí", explicava Joan Brunet, del Centre Excursionista de la Comarca del Bages (CECB), vinculat a la FEEC. La idea és que s'encenguin els farells a dos quarts de nou del vespre del dia 30 i que s'apaguin a les vuit del matí del dia 1, coincidint amb l'aniversari del referèndum.

L'1-O a la tarda, la Marxa de Torxes

D'altra banda, la Marxa de Torxes de Lledoners se celebrarà la tarda-vespre de dimarts 1 d'octubre. També suposarà un clam per la unitat estratègica per la independència que ha de servir per fer front a la repressió i per actuar conjuntament quan surtin les sentències dels presos polítics.

La marxa, que es va haver d'ajornar a causa de les inclemències meteorològiques, mantindrà el mateix recorregut. Quatre columnes amb torxes led de diferents colors sortiran a 2/4 de 9 del vespre de Santpedor, de Sant Joan de Vilatorrada, de Pineda de Bages i del santuari de Joncadella i posaran rumb fins a l'esplanada de Lledoners, lloc on confluiran tots els assistents als volts de 2/4 de 10.

Una vegada allà hi haurà actuacions musicals i folklòriques. També hi haurà els parlaments de la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, d'un representant d'Òmnium, i de familiars dels presos polítics. La lectura del manifest anirà a càrrec de representants dels quatre pobles del Bages que van ser agredits per la Guàrdia Civil el dia 1 d'octubre.