21
de novembre
de
2022, 16:47
L'Alternativa d'Unitat Popular proposarà al ple d'aquest mes de novembre, en paral·lel a l'aprovació dels Pressupostos de l'Ajuntament de Rubí - i també de PROURSA i la Font del Ferro -, un gran pacte de ciutat entorn a l'habitatge assequible. La formació considera que els comptes que aprovarà el ple d'aquest dijous són, especialment el de la societat de promoció de l'habitatge, "de continuïtat", i lamenten que no prevegin "inversions continuades" en habitatge públic de lloguer.
Segons el Pla Local d'Habitatge, a Rubí hi ha 152 habitatges públics, 89 de PROURSA, 26 de l'Ajuntament i 37 de l'INCASÒL en procés de passar a mans municipals, i pròximament se sumaran els 7 que s'estan construint al carrer Belchite, amb una capacitat de 34 places, i que l'Ajuntament preveu que estiguin enllestits al mes de març. En total, hi ha uns 1.397 habitatges destinats a polítiques socials, el que situa la solidaritat urbana en el 5%, quan hauria d'estar en el 15%. De fet, l'AUP remarca que el mateix Pla Local d'Habitatge marcava que uns 1.600 habitatges (5,8-7%) dels 27.818 que hi ha a Rubí ja haurien d'estar destinats a lloguer social, una fita que creuen "inassolible" amb el nivell d'inversió actual.
Per altra banda, l'Alternativa recorda que la construcció d'habitatge social s'ha de donar de forma distribuïda per la ciutat: "els temps de grans construccions de blocs de pisos de lloguer social han quedat ja enrere", descartades perquè generen situacions de "segregació, estigmatització i exclusió social".
Per tot plegat, i davant l'actual situació de crisi que està agreujant "de forma ràpida i profunda" l'emergència habitacional i creixen les intervencions dels Serveis Socials relatives a l'habitatge, l'AUP vol que els partits amb representació al ple municipal signin un Pacte de Ciutat per l'Habitatge i evitar, així, que la manca de planificació a mitjà i llarg termini condueixin a una situació "insostenible".
La proposta de Pacte, doncs, comprometria els pròxims governs a assolir un 7% d'habitatge públic de lloguer social en els pròxims 20 anys, una inversió d'1,5 milions d'euros anuals durant els pròxims 15 anys destinats a "construcció, expropiació, rehabilitació o compra d'habitatge per a lloguer d'ús o propietat pública", i acordar solucions d'emergència que permetin assolir un parc públic suficient d'allotjament de curt i mig termini abans de cinc anys amb places suficients per a atendre les necessitats detectades, que podrien passar, per exemple, per fer càmpings públics.
L'any 2020, els Serveis Socials van reallotjar de forma temporal i urgent 83 persones, entre les quals 27 menors i 4 majors de 65 anys, i es van destinar 59.285 euros al pagament d'habitacions en pensions i apartaments turístics. Els dos primers mesos de 2021, es van reallotjar 17 persones i es va donar continuïtat a 28 més, entre els quals 18 menors d'edat i un major de 65 anys.
A més de les dades quantitatives, l'AUP també posa el focus en les conseqüències socials d'aquests reallotjaments: tot i que són temporals, s'acaben allargant en el temps, i es fan en condicions que no són les més adequades per a estades llargues: generen conflictes entre famílies per manca d'espais, lavabos, finestres exteriors, o entre famílies diferents si han de conviure en el mateix pis. El cost per a l'administració pública, a més, és molt elevat: una habitació pot arribar a costar 500, 900 i fins a 1.200 euros mensuals segons si dona dret a cuina o no.
Segons el Pla Local d'Habitatge, a Rubí hi ha 152 habitatges públics, 89 de PROURSA, 26 de l'Ajuntament i 37 de l'INCASÒL en procés de passar a mans municipals, i pròximament se sumaran els 7 que s'estan construint al carrer Belchite, amb una capacitat de 34 places, i que l'Ajuntament preveu que estiguin enllestits al mes de març. En total, hi ha uns 1.397 habitatges destinats a polítiques socials, el que situa la solidaritat urbana en el 5%, quan hauria d'estar en el 15%. De fet, l'AUP remarca que el mateix Pla Local d'Habitatge marcava que uns 1.600 habitatges (5,8-7%) dels 27.818 que hi ha a Rubí ja haurien d'estar destinats a lloguer social, una fita que creuen "inassolible" amb el nivell d'inversió actual.
Per altra banda, l'Alternativa recorda que la construcció d'habitatge social s'ha de donar de forma distribuïda per la ciutat: "els temps de grans construccions de blocs de pisos de lloguer social han quedat ja enrere", descartades perquè generen situacions de "segregació, estigmatització i exclusió social".
Les obres de l'equipament residencial d'urgència del carrer Belchite estaran enllestides al març Foto: Localpres
Per tot plegat, i davant l'actual situació de crisi que està agreujant "de forma ràpida i profunda" l'emergència habitacional i creixen les intervencions dels Serveis Socials relatives a l'habitatge, l'AUP vol que els partits amb representació al ple municipal signin un Pacte de Ciutat per l'Habitatge i evitar, així, que la manca de planificació a mitjà i llarg termini condueixin a una situació "insostenible".
La proposta de Pacte, doncs, comprometria els pròxims governs a assolir un 7% d'habitatge públic de lloguer social en els pròxims 20 anys, una inversió d'1,5 milions d'euros anuals durant els pròxims 15 anys destinats a "construcció, expropiació, rehabilitació o compra d'habitatge per a lloguer d'ús o propietat pública", i acordar solucions d'emergència que permetin assolir un parc públic suficient d'allotjament de curt i mig termini abans de cinc anys amb places suficients per a atendre les necessitats detectades, que podrien passar, per exemple, per fer càmpings públics.
L'any 2020, els Serveis Socials van reallotjar de forma temporal i urgent 83 persones, entre les quals 27 menors i 4 majors de 65 anys, i es van destinar 59.285 euros al pagament d'habitacions en pensions i apartaments turístics. Els dos primers mesos de 2021, es van reallotjar 17 persones i es va donar continuïtat a 28 més, entre els quals 18 menors d'edat i un major de 65 anys.
A més de les dades quantitatives, l'AUP també posa el focus en les conseqüències socials d'aquests reallotjaments: tot i que són temporals, s'acaben allargant en el temps, i es fan en condicions que no són les més adequades per a estades llargues: generen conflictes entre famílies per manca d'espais, lavabos, finestres exteriors, o entre famílies diferents si han de conviure en el mateix pis. El cost per a l'administració pública, a més, és molt elevat: una habitació pot arribar a costar 500, 900 i fins a 1.200 euros mensuals segons si dona dret a cuina o no.