Analitzant els resultats de les altres formacions independentistes, en aquells municipis on s'han presentat tant el 2015 com el 2019, l'impacte és clar. On no ha hagut de competir amb Primàries, JxCat ha caigut de mitjana 3,45 punts i, on hi ha competit, el descens ha estat de 3,86 punts (excloent-hi Arenys de Mar i Sant Feliu de Codines, on JxCat s'ha presentat coaligada amb la formació local que va guanyar-hi el 2015, fet que distorsionaria el resultat).
Més contundent és el cas d'ERC, que ha crescut 4,31 punts de mitjana en els municipis sense Primàries, per tan sols 3,42 punts on sí que hi eren. El diferencial és encara major en el cas de la CUP, que ha perdut 2,17 punts de vot, de mitjana, en els municipis on no competia amb Primàries, i ha caigut 3,37 punts on sí que ho ha hagut de fer. La diferència, clara, és del 55,3%.
Pluralitat de casos locals
Tot i això, aquesta correlació no és estadísticament significativa, ja que són relativament pocs els municipis on es donava aquesta competència (40 en ERC, 38 en JxCat i 22 en la CUP) i, a més, les realitat locals són molt diferenciades i hi intervenen una pluralitat d'elements molt alta. Això implica que l'impacte de la presència de Primàries pot no tenir una relació proporcional amb el suport que aquestes rebin, més enllà del mer fet de tenir-hi una butlleta. Aquesta anàlisi, per tant, permet inferir indicis sobre l'impacte que pot haver tingut.
En tot cas, el cost per a la CUP de la presència del nou competidor pot haver estat especialment dolorós pel fet que, essent fins ara la força independentista més petita en la majoria de municipis, el nou actor pot haver ajudat a deixar-la fora d'ajuntaments rellevants, sense que Primàries tampoc no hi hagi entrat. El cas de Barcelona és el més paradigmàtic, però també ha passat a Lleida (Segrià), Mataró (Maresme) o Terrassa (Vallès Occidental). Ha quedat també fora de Granollers i Palau-Solità i Plegamans (Vallès Occidental), però allí Primàries sí que ha entrat.
