La Diada, doncs, es presenta com cada any molt vinculada a l'Assemblea Nacional Catalana -que torna a organitzar la manifestació de la tarda-, tot i que amb protagonisme durant el matí d'Òmnium, que focalitza la seva activitat en denunciar la repressió. Els actes institucionals -posposats a la nit a causa de la pluja del dia anterior- es traslladen al vespre de l'Onze de Setembre.
- Ofrenes i portes obertes
Durant el matí de l'Onze de Setembre, com és habitual, es realitza l'ofrena floral del Govern, i posteriorment la de la mesa del Parlament, al monument de Rafael Casanova de Barcelona, on també assisteixen nombrosos partits i entitats. Només Ciutadans no assistirà a l'acte. En paral·lel, a les 10.00 hores també hi ha previst una ofrena institucional a la tomba de Casanova, a Sant Boi de Llobregat, així com en altres monuments d'arreu del país. De les 10.00 a les 19.00 hores, per altra banda, tant el Palau de la Generalitat com el Parlament ofereixen jornades de portes obertes.
- Acte d'homenatge a Gustau Muñoz
Arran i CUP homenatgen, a partir de les 10.00 del matí, Gustau Muñoz, militant independentista i socialista català, membre de les joventuts del Partit Comunista d'Espanya, que va ser assassinat per la policia espanyola l'Onze de Setembre de 1978. L'acte serà al carrer Ferran de Barcelona.
- Acte d'Òmnium per demanar l'absolució
L'entitat que presideix Jordi Cuixart té previst organitzar, a partir del migdia, un acte transversal per reclamar l'absolució dels líders independentistes. En aquest es vol posar de manifest la reivindicació del 80% dels catalans, és a dir, el rebuig a la repressió i la petició d'absoldre els polítics independentistes empresonats i exiliats, així com els líders de la societat civil, que el proper octubre farà dos anys que són en presó preventiva. Aquest acte comptarà amb una representació de les diferents sensibilitats socials i polítiques sota el lema "Pels drets i les llibertats, absolució", i és la principal novetat de la Festa de la Llibertat, que ja arriba a la 19a edició al passeig Lluís Companys de Barcelona.
- Festa per la Llibertat
Òmnium també exigirà l'absolució durant els actes de la tarda de la Festa per la Llibertat. A partir de les 18.30, hi haurà concerts de Mishima, Buhos i Rumba Gipsy Cat i, durant el dia, n'hi haurà de Xiula, un grup musical infantil.
- Activitats dins l'espai "Eines de País"
L'ANC habilitarà, de les 10.00 a les 15.00, l'espai "Eines de País", que se situarà al Pla de Palau de Barcelona i els carrers del voltant. Aquest espai articularà diverses activitats per informar i conscienciar de la necessitat d'empoderar la ciutadania en el procés cap a la independència. El nou acte s'engloba dins de la darrera campanya de l'Assemblea i en el programa de "La Diada 2019-Objectiu Independència". L'espai estarà dividit en dues parts. A la zona central, ubicada al mig de la plaça, s'hi instal·laran diversos punts interactius per canviar la realitat actual i avançar cap a la independència. Una segona àrea situada als carrers que donen accés a la plaça acollirà la part d'aplicació pràctica de les eines.
[blockquote]L'ANC situa el punt central de la manifestació a la plaça d'Espanya, on es dibuixarà una estrella i s'iniciaran els actes a les 17.14 hores[/blockquote]
- Manifestació de la Diada
La manifestació de la Diada que organitza l'ANC dibuixarà un estel a la plaça d'Espanya per exigir unitat, com a símbol del rumb clar de la ciutadania cap a la independència. Enguany, la mobilització de l'Assemblea atorga menys protagonisme als partits polítics, que deixaran de tenir un espai propi reservat, i pretén sumar força a la societat civil. Colau ja ha anunciat que no hi serà, com ja fa uns anys que passa.
Sí que seran a la zona de convidats, però, els representants del món municipal, ja que l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) és col·laboradora de l'acte. El punt central serà la plaça d'Espanya, on s'ubicarà l'escenari amb actuacions a partir de les 17.14 hores, tot i que l'objectiu de l'entitat és omplir tots els carrers adjacents, on també es col·locaran pantalles gegants per poder seguir les actuacions i els discursos, i on hi ha previstes diferents activitats festives. Malgrat que el punt central serà la plaça d’Espanya, es preveu omplir els carrers de la Creu Coberta, Tarragona, Gran Via, Paral·lel i Maria Cristina.
A les 17.14 s'iniciarà un acte de 45 minuts que comptarà amb tres blocs. El primer representarà la diversitat de la societat; el segon, tot allò que es pot fer i el vincle amb Eines de País, i el tercer serà quan es dirigirà un missatge al Govern i al Parlament. Serà en aquest últim bloc quan es realitzaran els parlaments de l'AMI i Òmnium -col·laboradors de la mobilització-, i de l'ANC com a organitzadora. Els Segadors tancaran l'acte.
- Manifestació de l'esquerra independentista
L'esquerra independentista també convoca la seva tradicional manifestació, que sortirà a dos quarts de set de la tarda des de la plaça d'Urquinaona de Barcelona i acabarà amb un acte polític a les vuit del vespre a la plaça Comercial. La mobilització l'organitzen la CUP, Arran, el sindicat COS, Endavant-OSAN, el sindicat d'estudiants SEPC i Alerta Solidària, que al matí també celebraran el tradicional homenatge a Gustau Muñoz al carrer Ferran de la capital catalana.
- Actes institucionals arreu del territori
Els actes institucionals també es realitzaran a Girona, Lleida, Tarragona, la Catalunya Central, Terres de l'Ebre, l'Alt Pirineu i Aran, i Madrid. Per altra banda, les delegacions del Govern a la Unió Europea faran actes a Brussel·les, París, Londres, Berlín, Viena, Bratislava, l'Alguer, Roma, Estocolm, Lisboa i Ginebra. També hi haurà més d'una quinzena de commemoracions a casals catalans d'arreu del món.
- Acte institucional de l'Onze de Setembre
Com és habitual, el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya organitzen l'acte institucional de la Diada. Si bé tradicionalment s'organitza durant la vigília de la Diada, enguany una part d'aquest s'ha hagut de posposar fins el dia Onze de Setembre a la nit, a causa de les inclemències del temps. Amb la resistència col·lectiva i la llibertat dels presos i exiliats com a eixos centrals, i sota el lema "Tornarem", finalment es realitzarà el dia 11 de setembre a les deu de la nit a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ja va afirmar que, davant d'una Diada novament "excepcional", calia "tornar a defensar" els drets democràtics, polítics i nacionals de Catalunya.
[despiece]Diades organitzades per l'ANC
- 2012: passeig de Gràcia
Va ser la primera gran manifestació de l'ANC. Sota el lema "Catalunya, nou estat d'Europa", va aplegar, segons la Guàrdia Urbana, un milió i mig de persones -dos milions, segons els organitzadors- i va marcar el precedent de les mobilitzacions que la succeirien. Més de tres quilòmetres de ciutadans van ocupar tot el passeig de Gràcia i la Via Laietana.
- 2013: la Via Catalana
Va ser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres arreu de Catalunya que va resseguir l'antiga Via Augusta, des del Pertús (el Vallespir) fins a Vinaròs (el Baix Maestrat). Segons el Departament d'Interior de la Generalitat, hi van participar 1,6 milions de persones, 500.000 pels carrers de Barcelona.
- 2014: la V de Diagonal i la Gran Via
La Diagonal i la Gran Via es van transformar en una gegantina V formant els colors de la senyera. Van ser més d'onze quilòmetres plens a vessar de gent vinguda d'arreu de les comarques de Catalunya per reclamar la voluntat de votar el 9-N. La Guàrdia Urbana va xifrar en 1,8 milions els assistents.
- 2015: la Meridiana
La Via Lliure a la República Catalana, la quarta mobilització massiva consecutiva de l'ANC, va desbordar també totes les previsions. Ja sota la presidència de Jordi Sànchez, es va xifrar la seva participació en dos milions citant les estimacions de diversos mitjans. La Guàrdia Urbana de Barcelona, per la seva banda, va rebaixar la dada a 1,4 milions de persones. Es va celebrar en plena campanya de les eleccions plebiscitàries.
- 2016: una Diada descentralitzada
Barcelona, Berga, Lleida, Salt i Tarragona van ser els punts escollits per a la Diada descentralitzada de la cinquena gran mobilització sobiranista. En aquesta, l'objectiu va ser simbolitzar el batec del nou Estat. Es va calcular la participació d'un milió de persones en una Diada diversa i totalment innovadora pel que fa a l'organització.
- 2017: una plaça Catalunya pel referèndum
La Diada del 2017 va ser la del referèndum. Hi van participar un milió de persones -segons la Guàrdia Urbana- i, des del Passeig de Gràcia i el carrer Aragó, es van voler representar tots els colors de l'independentisme amb la vista posada en la votació de l'1 d'octubre que el Tribunal Constitucional ja havia suspès formalment. Tots els actors van considerar que aquesta manifestació havia de ser la primera part de la consulta vinculant d'octubre, i es va dibuixar un gran símbol "+", per la voluntat de sumar en "positiu".
- 2018: Diagonal
Prop d'un milió de persones van omplir la Diagonal per la República. Va ser la Diada més complexa dels últims anys pels efectes de la repressió i l'absència dels presos polítics i exiliats, tot i que l'independentisme no es va arronsar i la mobilització es va desplegar des de la plaça de les Glòries fins al Palau Reial. Les principals reivindicacions recordaven encara els fets de l'1 d'octubre i les conseqüències judicials que se'n van derivar, convertides en presó i exili.[/despiece]
