El PP de Rubí ha portat a Rubí la seva campanya de recollida de signatures per reclamar l'aturada de la Llei Orgànica de modificació de la LOE (Lomloe), més coneguda com a Llei Celaá, que va ser aprovada el passat 19 de novembre al Congrés enmig d'una sorollosa protesta per part de la bancada de la dreta.

Juan José Giner, president del partit a Rubí, ha explicat alguns dels motius pels quals els populars reclamen #StopLeyCelaá, lema de la campanya que han engegat arreu de l'Estat espanyol, en una roda de premsa que han ofert just abans d'entrar a una reunió amb famílies del Centre d'Educació Especial de Ca n'Oriol i l'APDIR - associació de la qual Giner ha lloat la seva "gran labor social" - per resoldre alguns dubtes que planteja aquesta llei pel que fa a l'educació especial.

"En un termini de deu anys es vol acabar amb la majoria de centres d'educació especial, copiant el model d'Itàlia i Portugal, que ha estat tot un fracàs", ha dit. Així, la Llei Celaá proposa el que s'anomena "aula estable": durant certes hores, les aules de l'educació ordinària compten amb educadors per acompanyar els alumnes amb necessitats educatives especials.

Giner creu que aquest no és el model adequat per a l'educació especial, "ja que les necessitats especials d'aquests alumnes ho són totes les hores del dia".

El PP critica la "falta de diàleg, transparència i consens" amb la comunitat educativa i l'oposició

El president provincial del Partit Popular, Óscar Ramírez, ha criticat durament la Llei Celaá per la falta de "diàleg, transparència i consens", ja no només amb els partits de l'oposició, sinó amb el conjunt de la comunitat educativa. És per això que el partit ja ha presentat un recurs d'inconstitucionalitat, tal com van avisar en la seu plenària del Congrés on es va aprovar la Llei.

Ramírez lamenta que la Llei es va aprovar en una sola sessió plenària, on s'havien de debatre més de 1.000 esmenes - 150 de les quals eren del PP, i només 4, acceptades - i sense disposar ni tan sols d'un informe del Consell d'Estat que avalés el contingut de la Llei d'Educació. 

El president popular ha titllat la nova llei de ser "sectària i ideològica", i ha assegurat que "pretén enterrar valors com el mèrit i l'esforç, que són els que fan que l'educació compleixi amb la funció d'ascensor social", referint-se, per exemple, a la limitació de la repetició de curs. 

Un altre exemple del que suposa, per a Ramírez, "trepitjar els pilars més bàsics de la Constitució del 78" és el fet que les famílies no tinguin dret a escollir el centre educatiu, ja que la llei atribueix a l'administració la potestat d'assignar les places. 

Finalment, la qüestió que ha causat més rebombori: una esmena "pactada amb els partits separatistes" que elimina el castellà com a llengua vehicular, cosa que suposa un "greuge" per a totes les famílies que defensen el seu dret a escollir, també, en aquest aspecte. 

Óscar Ramírez també ha fet referència a les successives reformes educatives, vuit en 40 anys, i ha assegurat que "no és bo aquest canvi constant", i per això ha defensat que les Lleis d'Educació han de ser "consensuades, basades en el respecte als principis democràtics recollits en la Constitució del 78 i que premiïn valors com l'esforç i el mèrit".

[noticiadiari]2/211951[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/212026[/noticiadiari]