L'atenció sanitària a Rubí és molt millorable. Fa anys que reclamem un hospital, una ampliació dels serveis que rebem als CAPs o atenció pediàtrica per urgències 24h 7 dies a la setmana i només rebem promeses i primeres pedres. Amb una població conjunta d'unes 200.000 persones, Castellbisbal, Sant Cugat i Rubí tenen la demanda suficient per a acollir un hospital públic propi que no ens faci desplaçar a Terrassa, a uns hospitals ja saturats.
Les promeses no curen. Ni les primeres pedres de l'hospital propi ni els globus sonda de la compra de l'Hospital General han aportat res a les rubinenques i rubinencs més enllà de la frustració de seguir igual. Ara s'ha afegit la promesa que rebíem el darrer mes d'octubre quan CatSalut anunciava que a partir del novembre es posaria en marxa un CUAP (Centre d'Urgències d'Atenció Primària) a Rubí. Han passat uns mesos i només tenim la promesa d'una petita ampliació dels serveis que ja ofereix el CAP Mútua. La ciutat s'ha mobilitzat, no volem més promeses enganyoses i la incansable plataforma Rubí Sanitat ha recollit fa poques setmanes 4200 signatures que reclamen un CUAP de gestió pública, dotat de serveis rellevants i que inclogui les tan reclamades urgències pediàtriques 24h.
Som plenament conscients de la greu situació sanitària, per això són d'entendre els endarreriments sobre la planificació existent, però no és admissible la inexistència de planificació o que aquesta margini sistemàticament a poblacions com Rubí. Encara menys acceptable és el negoci que està fent la sanitat privada amb la pandèmia dins del sistema públic-privat de la sanitat catalana. Amb compensacions desorbitades com la de 43000 € per pacient de Covid a UCI i la subcontractació a la privada dels serveis de diagnòstic i rastreig. L'actual Conselleria de Salut comandada per ERC només fa que reproduir les pitjors pràctiques dels temps de CiU i Boi Ruiz.
La qualitat d'una societat es mesura per la capacitat d'atendre a la seva gent quan es troba en situació de feblesa i necessitat. Una protecció que ha de ser la base de la justícia social al donar cobertura de manera equilibrada als diferents territoris. Una garantia que només es pot assolir si l'atenció sanitària s'estén com un servei i no com un negoci. No podem oblidar que el "model sanitari català" a on les entitats amb ànim de lucre són protagonistes, ve de lluny. Jose María Aznar es va afanyar, només arribar al poder, per aprovar la llei 15/97, aplaudidíssima per CiU i que donava cobertura per llei a la gestió de serveis del Sistema Nacional de Salut per part de mans privades. El pes relatiu de cada sector, públic o privat, ho decideix cada autonomia. Catalunya és l'única Comunitat Autònoma a on el nombre de llits privats (57%) és superior al de llits públics, la mitjana al total de l'estat és només del 32%. A més, a Catalunya el 70% dels 213 hospitals són de propietat privada. Algú creu que els propietaris d'aquests hospitals (HM Hospitales, ACS, Fresenius-Quirón, Goodgrower...) no tenen com a prioritat enriquir-se? Catalunya és a on més inversió està fent la privada recentment i això, està clar, és perquè hi veuen negoci. El grup Hospitales de Madrid, sí el que s'ha enriquit amb les polítiques del PP a aquella comunitat, ha invertit ja més de 115 milions en dos anys en la compra d'hospitals a Catalunya.
Aquest sistema públic-privat té conseqüències directes sobre les mancances que patim a la nostra ciutat i marca els marges de maniobra. Algú es va creure que el grup Fresenius havia comprat l'Hospital General de Catalunya per vendre-ho després a un preu raonable al sistema públic? Un grup que factura més de 2400 milions d'euros només en la seva divisió hospitalària no desembarca a Catalunya per retornar al sistema públic els hospitals comprats sinó que ho fa per la seguretat que li dóna el sistema de concerts i contractació de serveis imperant a Catalunya que comporta una riuada contínua d'ingressos provinents de les arques públiques que alimenten els nostres impostos.
Com a ciutat no ens cansarem de reclamar les millores imprescindibles, començant pel reforç de l'atenció primària i comunitària. Aprovarem una modificació urbanística que farà possible l'ampliació del CAP Borja, seguirem molt de prop com es despleguen els serveis del CUAP reclamant que no sigui només una etiqueta buida i seguirem oferint els terrenys per la construcció del nou hospital. A Rubí ho tenim clar, mereixem més, ens han fet massa promeses i les promeses no curen.
Les promeses no curen. Ni les primeres pedres de l'hospital propi ni els globus sonda de la compra de l'Hospital General han aportat res a les rubinenques i rubinencs més enllà de la frustració de seguir igual. Ara s'ha afegit la promesa que rebíem el darrer mes d'octubre quan CatSalut anunciava que a partir del novembre es posaria en marxa un CUAP (Centre d'Urgències d'Atenció Primària) a Rubí. Han passat uns mesos i només tenim la promesa d'una petita ampliació dels serveis que ja ofereix el CAP Mútua. La ciutat s'ha mobilitzat, no volem més promeses enganyoses i la incansable plataforma Rubí Sanitat ha recollit fa poques setmanes 4200 signatures que reclamen un CUAP de gestió pública, dotat de serveis rellevants i que inclogui les tan reclamades urgències pediàtriques 24h.
Som plenament conscients de la greu situació sanitària, per això són d'entendre els endarreriments sobre la planificació existent, però no és admissible la inexistència de planificació o que aquesta margini sistemàticament a poblacions com Rubí. Encara menys acceptable és el negoci que està fent la sanitat privada amb la pandèmia dins del sistema públic-privat de la sanitat catalana. Amb compensacions desorbitades com la de 43000 € per pacient de Covid a UCI i la subcontractació a la privada dels serveis de diagnòstic i rastreig. L'actual Conselleria de Salut comandada per ERC només fa que reproduir les pitjors pràctiques dels temps de CiU i Boi Ruiz.
La qualitat d'una societat es mesura per la capacitat d'atendre a la seva gent quan es troba en situació de feblesa i necessitat. Una protecció que ha de ser la base de la justícia social al donar cobertura de manera equilibrada als diferents territoris. Una garantia que només es pot assolir si l'atenció sanitària s'estén com un servei i no com un negoci. No podem oblidar que el "model sanitari català" a on les entitats amb ànim de lucre són protagonistes, ve de lluny. Jose María Aznar es va afanyar, només arribar al poder, per aprovar la llei 15/97, aplaudidíssima per CiU i que donava cobertura per llei a la gestió de serveis del Sistema Nacional de Salut per part de mans privades. El pes relatiu de cada sector, públic o privat, ho decideix cada autonomia. Catalunya és l'única Comunitat Autònoma a on el nombre de llits privats (57%) és superior al de llits públics, la mitjana al total de l'estat és només del 32%. A més, a Catalunya el 70% dels 213 hospitals són de propietat privada. Algú creu que els propietaris d'aquests hospitals (HM Hospitales, ACS, Fresenius-Quirón, Goodgrower...) no tenen com a prioritat enriquir-se? Catalunya és a on més inversió està fent la privada recentment i això, està clar, és perquè hi veuen negoci. El grup Hospitales de Madrid, sí el que s'ha enriquit amb les polítiques del PP a aquella comunitat, ha invertit ja més de 115 milions en dos anys en la compra d'hospitals a Catalunya.
Aquest sistema públic-privat té conseqüències directes sobre les mancances que patim a la nostra ciutat i marca els marges de maniobra. Algú es va creure que el grup Fresenius havia comprat l'Hospital General de Catalunya per vendre-ho després a un preu raonable al sistema públic? Un grup que factura més de 2400 milions d'euros només en la seva divisió hospitalària no desembarca a Catalunya per retornar al sistema públic els hospitals comprats sinó que ho fa per la seguretat que li dóna el sistema de concerts i contractació de serveis imperant a Catalunya que comporta una riuada contínua d'ingressos provinents de les arques públiques que alimenten els nostres impostos.
Com a ciutat no ens cansarem de reclamar les millores imprescindibles, començant pel reforç de l'atenció primària i comunitària. Aprovarem una modificació urbanística que farà possible l'ampliació del CAP Borja, seguirem molt de prop com es despleguen els serveis del CUAP reclamant que no sigui només una etiqueta buida i seguirem oferint els terrenys per la construcció del nou hospital. A Rubí ho tenim clar, mereixem més, ens han fet massa promeses i les promeses no curen.