En els últims trenta anys, la ciutat de Rubí ha anat creixent i evolucionant amb un increment del 50% de població, s’han construït nous habitatges on hi havia naus industrials o en terrenys abans agrícoles, i s’han anat construint noves places públiques.
Malauradament, aquest creixement poblacional i urbanístic no ha anat acompanyat d’un pla paral·lel de verd urbà que fes de Rubí una ciutat amable per viure i per gaudir de l’espai públic; tot el contrari, les noves places públiques (exemples com la plaça de la Sardana, la plaça Josep Tarradelles o el Parc de la Serreta), s’han construït amb molt poc arbrat i molt ciment i formigó, i amb un manteniment escàs.
Altres espais s’han reconvertit en zones de vianants, però no han incrementat el seu arbrat i, per tant, continuen sent espais grisos de ciment i asfalt.
Més enllà d’aquesta evolució, en els últims anys ens hem trobat també amb una desforestació de l’arbrat urbà, que ja era escàs i insuficient, i que porta a una situació límit al nucli urbà, on el parc d’automòbils s’ha anat incrementant amb la seva contaminació associada. No explicaré els beneficis per la salut que suposa un percentatge elevat de verd urbà a les ciutats, perquè són de sobra coneguts.
S’han talat molts arbres per un inadequat manteniment d’aquests, o per altres motius tan poc rigorosos, com que molestaven, però no s’han replantat els suficients arbres per a compensar les pèrdues.
I finalment, fa uns dies es va confirmar els que molts temíem: la Generalitat de Catalunya ha atorgat l’autorització ambiental per obrir el nou abocador de Can Balasc. Hem de recordar que el procediment que acabarà amb l’obertura d’un nou abocador (el tercer gran abocador a Rubí) va néixer en l’època de governs d’ICV, amb una autorització de llicència d’activitats per silenci administratiu, i des d’aquell moment, no s’ha treballat de manera efectiva des de l’àmbit polític, ni l’Ajuntament de Rubí ni la Generalitat, per evitar un greuge comparatiu amb el nostre municipi.
Davant d’aquesta trista realitat, des de Veïns per Rubí reclamem que una de les prioritats de present i futur sigui el verd urbà, en benefici de la nostra salut i la de les generacions futures i, d’altra banda, hem de lluitar contra l’obertura d’un nou gran abocador a la nostra ciutat, amb tots els mitjans necessaris, per evitar que la crisi mediambiental que ja vivim, sigui encara pitjor.
Malauradament, aquest creixement poblacional i urbanístic no ha anat acompanyat d’un pla paral·lel de verd urbà que fes de Rubí una ciutat amable per viure i per gaudir de l’espai públic; tot el contrari, les noves places públiques (exemples com la plaça de la Sardana, la plaça Josep Tarradelles o el Parc de la Serreta), s’han construït amb molt poc arbrat i molt ciment i formigó, i amb un manteniment escàs.
Altres espais s’han reconvertit en zones de vianants, però no han incrementat el seu arbrat i, per tant, continuen sent espais grisos de ciment i asfalt.
Més enllà d’aquesta evolució, en els últims anys ens hem trobat també amb una desforestació de l’arbrat urbà, que ja era escàs i insuficient, i que porta a una situació límit al nucli urbà, on el parc d’automòbils s’ha anat incrementant amb la seva contaminació associada. No explicaré els beneficis per la salut que suposa un percentatge elevat de verd urbà a les ciutats, perquè són de sobra coneguts.
S’han talat molts arbres per un inadequat manteniment d’aquests, o per altres motius tan poc rigorosos, com que molestaven, però no s’han replantat els suficients arbres per a compensar les pèrdues.
I finalment, fa uns dies es va confirmar els que molts temíem: la Generalitat de Catalunya ha atorgat l’autorització ambiental per obrir el nou abocador de Can Balasc. Hem de recordar que el procediment que acabarà amb l’obertura d’un nou abocador (el tercer gran abocador a Rubí) va néixer en l’època de governs d’ICV, amb una autorització de llicència d’activitats per silenci administratiu, i des d’aquell moment, no s’ha treballat de manera efectiva des de l’àmbit polític, ni l’Ajuntament de Rubí ni la Generalitat, per evitar un greuge comparatiu amb el nostre municipi.
Davant d’aquesta trista realitat, des de Veïns per Rubí reclamem que una de les prioritats de present i futur sigui el verd urbà, en benefici de la nostra salut i la de les generacions futures i, d’altra banda, hem de lluitar contra l’obertura d’un nou gran abocador a la nostra ciutat, amb tots els mitjans necessaris, per evitar que la crisi mediambiental que ja vivim, sigui encara pitjor.