Com dèiem en un article fa unes setmanes, Rubí té un passat esplendorós, amb una agricultura i unes vinyes molt conegudes i admirades, una indústria innovadora, i un potencial cultural envejable. Del passat de Rubí en queden molts testimonis, en forma de jaciments, edificis, elements naturals, fons documentals i d’imatges, festivitats o expressions festives…
El govern socialista ha posat uns esforços immensos en recuperar el Casino i promocionar-lo com a projecte propi. Cal a dir, que d’una manera bastant barroera, instal·lant la carpa del PSC cada matí que s’han fet les visites obertes a les obres de l’edifici, i a corre-cuita abans que comencés el període electoral, o fent servir els OPIS que ens han negat a l'oposició. Mentrestant, fa anys que molts altres edificis que formen part de la nostra història cauen a trossos sense que ningú hi faci res. O, encara pitjor, es deixen enderrocar a canvi de fer-hi pisos, com Cal Met Lleó o la casa de les caves Ariscondel; o es projecta fer-hi “noves centralitats” o un Centre de Formació Professional, com al Vapor Nou. Tot això, representa una pèrdua de patrimoni de la Ciutat, que en un futur farà necessària una gran inversió o la inviabilitat de la recuperació del immoble.
En són exemple, Can Llonc, les caves Arís, Cal Corrons, les Torres Massana… tots aquests elements patrimonials estan totalment abandonats, degradats i sense ni tan sols una idea de projecte per poder salvar-lo, pressupostant la rehabilitació i donant-los un ús per a tota la ciutadania. I passa amb altres edificis que potser no tenen un valor arquitectònic o històric tan destacat, però que van significar molt per a la ciutat, com ara els Antics Cinemes o l’antiga fàbrica de la Supersond.
Un centre d’arts escèniques als Antics Cinemes amb sala de cinema, sala de concerts, sala de teatre i bucs d’assaig; un parc audiovisual a la Supersond, una casa museu a les caves Arís, un museu de patrimoni industrial i sobre la Rierada al Vapor Nou, un hotel d’entitats a Cal Corrons, amb un espai de taverna musical sota els plataners monumentals, que poguessin gestionar les mateixes entitats de manera rotativa; una casa d’oficis a Can Llonc, amb una pastisseria en record als antics amos de la casa; un centre cívic i un espai d'horticultura i un centre d'observació de la natura a les Torres Massana… són algunes de les idees que se m’acuden per a tots aquests elements patrimonials que hauríem de fer tots els esforços per no pedre. Tenim una oportunitat d’or, en el marc de la redacció del nou POUM, de posar al dia, que ja toca!, el Catàleg de Patrimoni de Rubí, i establir la protecció de tots aquests espais emblemàtics.
Vull fer una menció especial a l’arxiu Roset, després que el fotògraf Jordi Borràs hagi recuperat la problemàtica a través d’un reportatge a La Mira. La primera vegada que em vaig implicar en política a Rubí ja sentia a parlar del Centre d’Imatge, la promesa eterna i que, com moltes altres, ha quedat en un calaix. M’agradaria molt que es recuperés el projecte, buscar un espai adient per ubicar-hi el fons i que aquest valuós testimoni no acabés perdut per la inoperància d’alguns.
I hi ha un altre espai, llargament reivindicat per la ciutadania i la societat cultural, que és el Museu de Rubí. No pot ser un més dels projectes perduts i ajornats in eternum, cal que sigui una aposta de ciutat, i que es posi en marxa com més aviat millor.
Cal comptar amb totes les persones i entitats que treballen per preservar el patrimoni de Rubí, escoltar la seva veu i dissenyar un pla de conservació i difusió que ajudi a reivindicar el passat, sentir-nos orgullosos del present i traçar les línies del futur perquè les noves generacions tinguin ganes de conservar les nostres accions d'avui dia.
El govern socialista ha posat uns esforços immensos en recuperar el Casino i promocionar-lo com a projecte propi. Cal a dir, que d’una manera bastant barroera, instal·lant la carpa del PSC cada matí que s’han fet les visites obertes a les obres de l’edifici, i a corre-cuita abans que comencés el període electoral, o fent servir els OPIS que ens han negat a l'oposició. Mentrestant, fa anys que molts altres edificis que formen part de la nostra història cauen a trossos sense que ningú hi faci res. O, encara pitjor, es deixen enderrocar a canvi de fer-hi pisos, com Cal Met Lleó o la casa de les caves Ariscondel; o es projecta fer-hi “noves centralitats” o un Centre de Formació Professional, com al Vapor Nou. Tot això, representa una pèrdua de patrimoni de la Ciutat, que en un futur farà necessària una gran inversió o la inviabilitat de la recuperació del immoble.
En són exemple, Can Llonc, les caves Arís, Cal Corrons, les Torres Massana… tots aquests elements patrimonials estan totalment abandonats, degradats i sense ni tan sols una idea de projecte per poder salvar-lo, pressupostant la rehabilitació i donant-los un ús per a tota la ciutadania. I passa amb altres edificis que potser no tenen un valor arquitectònic o històric tan destacat, però que van significar molt per a la ciutat, com ara els Antics Cinemes o l’antiga fàbrica de la Supersond.
Un centre d’arts escèniques als Antics Cinemes amb sala de cinema, sala de concerts, sala de teatre i bucs d’assaig; un parc audiovisual a la Supersond, una casa museu a les caves Arís, un museu de patrimoni industrial i sobre la Rierada al Vapor Nou, un hotel d’entitats a Cal Corrons, amb un espai de taverna musical sota els plataners monumentals, que poguessin gestionar les mateixes entitats de manera rotativa; una casa d’oficis a Can Llonc, amb una pastisseria en record als antics amos de la casa; un centre cívic i un espai d'horticultura i un centre d'observació de la natura a les Torres Massana… són algunes de les idees que se m’acuden per a tots aquests elements patrimonials que hauríem de fer tots els esforços per no pedre. Tenim una oportunitat d’or, en el marc de la redacció del nou POUM, de posar al dia, que ja toca!, el Catàleg de Patrimoni de Rubí, i establir la protecció de tots aquests espais emblemàtics.
Vull fer una menció especial a l’arxiu Roset, després que el fotògraf Jordi Borràs hagi recuperat la problemàtica a través d’un reportatge a La Mira. La primera vegada que em vaig implicar en política a Rubí ja sentia a parlar del Centre d’Imatge, la promesa eterna i que, com moltes altres, ha quedat en un calaix. M’agradaria molt que es recuperés el projecte, buscar un espai adient per ubicar-hi el fons i que aquest valuós testimoni no acabés perdut per la inoperància d’alguns.
I hi ha un altre espai, llargament reivindicat per la ciutadania i la societat cultural, que és el Museu de Rubí. No pot ser un més dels projectes perduts i ajornats in eternum, cal que sigui una aposta de ciutat, i que es posi en marxa com més aviat millor.
Cal comptar amb totes les persones i entitats que treballen per preservar el patrimoni de Rubí, escoltar la seva veu i dissenyar un pla de conservació i difusió que ajudi a reivindicar el passat, sentir-nos orgullosos del present i traçar les línies del futur perquè les noves generacions tinguin ganes de conservar les nostres accions d'avui dia.