La nostra salut depèn en bona part del medi ambient, cap sorpresa. Tothom coincidirà en el fet que l'aire que respirem, l'aigua que bevem o com es produeixen els nostres aliments són determinants de la nostra salut. Per tant, hem d'entendre que les amenaces al medi ambient són també amenaces a la nostra salut. Si això no ens fa reaccionar, canviar d'hàbits i apostar decididament per la protecció del medi ambient, ens haurem guanyat a pols el que ens passi.
No hem de salvar el planeta, no l'hem de protegir del canvi climàtic o de l'esgotament dels recursos. El planeta seguirà allà encara que el fem inhabitable, que els estius durin sis mesos o que els camps quedin secs i erms; som nosaltres, els qui perillem som l'espècie humana i moltes altres que ens estem portant per endavant, som nosaltres mateixos qui, encara que sigui per pur egoisme, ens hem de salvar.
I he de dir que, en el poc més d'any i mig que porto com a regidor de Medi Ambient i Transició Ecològica a Rubí he comprovat que aquí tenim molta gent egoista. Gent que li agrada caminar per entorns plens de vida, persones que dediquen el seu temps lliure a recollir brossa del medi natural o artistes que volen fer visible el tresor que tenim a pocs minuts de casa nostra. Molta gent egoista com són els pagesos que treballen la terra des del respecte, nens i nenes que apadrinen entorns naturals o entitats que activen accions de voluntariat. Podem ser optimistes si som capaços d'encomanar aquest egoisme, aquest sentit de propietat col·lectiva que tenen els espais naturals i entendre'ls com el nostre jardí comú, un jardí que cal fruir amb respecte, moderació i cura.
La pandèmia i els confinaments han tingut una conseqüència positiva, el coneixement de l'entorn natural de Rubí per moltíssima gent que ara pot ubicar al mapa la Font de Can Moritz, Can Roig o la Serra de Can Guilera. Tenim a disposició una xarxa de 130 kilòmetres que fa possible la feina conjunta del Club Excursionista, Rubí d'Arrel i la tasca contínua de la Unitat de Medi Ambient municipal. Itineraris que són camí de coneixement de la història i la cultura de la nostra ciutat, no oblidem que conèixer és estimar. Però si us plau, recordem que cal ser egoistes, recordar que voldrem tornar una i altra vegada i que els nostres residus són nostres i que amb nosaltres han de tornar.
Celebrem ara el Dia de la Terra 2021 i és, de nou, gràcies a tantíssima gent egoista que tenim a la nostra ciutat. Pagesos que ens expliquen la seva feina diària, artistes que aporten les seves creacions a l'exposició oberta Respira Rubí o restauradors que ens ofereixen una cuina basada en el respecte al producte de la terra. Dies per conèixer encara millor el nostre patrimoni col·lectiu, per entendre que la nostra salut depèn també de com el tractem, de com ens tractem. Dies per prendre encara més consciència de què podem fer o deixar de fer per tenir cura del que és de totes i tots, com ara fer un ús responsable de recursos escassos com l'aigua, generar menys residus o triar formes de mobilitat menys contaminants. Totes i tots estem a prova, és moment per triar entre el sentit comú i actuar per l'autopreservació o seguir pensant que no cal canviar res, seguir cremant combustible sense adonar-nos que en aquest incendi crema el que és de totes i tots i crema la nostra salut. Tenim molt a aprendre dels més egoistes, els nens i nenes que ho tenen molt clar i volen que en el futur del qual seran protagonistes segueixi sent possible celebrar molts altres dies de la Terra.
No hem de salvar el planeta, no l'hem de protegir del canvi climàtic o de l'esgotament dels recursos. El planeta seguirà allà encara que el fem inhabitable, que els estius durin sis mesos o que els camps quedin secs i erms; som nosaltres, els qui perillem som l'espècie humana i moltes altres que ens estem portant per endavant, som nosaltres mateixos qui, encara que sigui per pur egoisme, ens hem de salvar.
I he de dir que, en el poc més d'any i mig que porto com a regidor de Medi Ambient i Transició Ecològica a Rubí he comprovat que aquí tenim molta gent egoista. Gent que li agrada caminar per entorns plens de vida, persones que dediquen el seu temps lliure a recollir brossa del medi natural o artistes que volen fer visible el tresor que tenim a pocs minuts de casa nostra. Molta gent egoista com són els pagesos que treballen la terra des del respecte, nens i nenes que apadrinen entorns naturals o entitats que activen accions de voluntariat. Podem ser optimistes si som capaços d'encomanar aquest egoisme, aquest sentit de propietat col·lectiva que tenen els espais naturals i entendre'ls com el nostre jardí comú, un jardí que cal fruir amb respecte, moderació i cura.
La pandèmia i els confinaments han tingut una conseqüència positiva, el coneixement de l'entorn natural de Rubí per moltíssima gent que ara pot ubicar al mapa la Font de Can Moritz, Can Roig o la Serra de Can Guilera. Tenim a disposició una xarxa de 130 kilòmetres que fa possible la feina conjunta del Club Excursionista, Rubí d'Arrel i la tasca contínua de la Unitat de Medi Ambient municipal. Itineraris que són camí de coneixement de la història i la cultura de la nostra ciutat, no oblidem que conèixer és estimar. Però si us plau, recordem que cal ser egoistes, recordar que voldrem tornar una i altra vegada i que els nostres residus són nostres i que amb nosaltres han de tornar.
Celebrem ara el Dia de la Terra 2021 i és, de nou, gràcies a tantíssima gent egoista que tenim a la nostra ciutat. Pagesos que ens expliquen la seva feina diària, artistes que aporten les seves creacions a l'exposició oberta Respira Rubí o restauradors que ens ofereixen una cuina basada en el respecte al producte de la terra. Dies per conèixer encara millor el nostre patrimoni col·lectiu, per entendre que la nostra salut depèn també de com el tractem, de com ens tractem. Dies per prendre encara més consciència de què podem fer o deixar de fer per tenir cura del que és de totes i tots, com ara fer un ús responsable de recursos escassos com l'aigua, generar menys residus o triar formes de mobilitat menys contaminants. Totes i tots estem a prova, és moment per triar entre el sentit comú i actuar per l'autopreservació o seguir pensant que no cal canviar res, seguir cremant combustible sense adonar-nos que en aquest incendi crema el que és de totes i tots i crema la nostra salut. Tenim molt a aprendre dels més egoistes, els nens i nenes que ho tenen molt clar i volen que en el futur del qual seran protagonistes segueixi sent possible celebrar molts altres dies de la Terra.