L'educació i la sanitat són els serveis públics més importants i són els pilars d’una societat que es consideri madura. Aquest fet es veu i es comprova en situacions extremes com la que vivim amb la crisi del COVID-19.
Sense escola no hi ha futur. Això durarà uns mesos però imagineu-vos tota una vida sense escola. Això ha passat a generacions senceres abans que la nostra i també està passant a alguns indrets del món, on només alguns privilegiats poden anar a l'escola, perpetuant les diferències socials.
Avui em mirava els meus fills i pensava com els podria donar oportunitats per la vida sense anar a l'escola. Mentre els adults ens busquem la vida per portar ingressos a casa, com ho faríem per ajudar als nostres fills a adquirir els coneixements i les competències necessàries per desenvolupar-se en el món adult, i a més a més fer-ho amb igualtat d'oportunitats que la resta? Seria tan difícil que condemnaríem als nostres fills a una vida difícil.
La conscienciació social avui és tan evident, que ja no es posa en dubte la tasca que fa l’escola. Els qui són més conscients són els mestres i els professors que aquests dies pateixen i es desviuen perquè els seus alumnes puguin seguir tenint l'acompanyament. Perquè els alumnes puguin disposar de les eines necessàries per seguir creixent i fer-ho equitativament, que ningú es quedi enrere perquè no disposa d'ordinador o de connexió.
Claustres sencers pensant propostes, organitzant-se per atendre els alumnes. El Departament d'Educació responent a l'excepcionalitat amb el suport de tota la comunitat educativa. I les famílies valorant com mai la feina que fa l'escola.
Són dies per valorar tot allò que és important i essencial a la vida, i l'atenció als nostres infants i joves es veu més que mai. Aprofitem també per entendre que els nostres fills ens necessiten. Utilitzem aquests moments per treballar els hàbits, escoltar-nos, parlar, aprofitar els conflictes quotidians per donar-los exemple. En definitiva, fem de pares
Sense escola no hi ha futur. Això durarà uns mesos però imagineu-vos tota una vida sense escola. Això ha passat a generacions senceres abans que la nostra i també està passant a alguns indrets del món, on només alguns privilegiats poden anar a l'escola, perpetuant les diferències socials.
Avui em mirava els meus fills i pensava com els podria donar oportunitats per la vida sense anar a l'escola. Mentre els adults ens busquem la vida per portar ingressos a casa, com ho faríem per ajudar als nostres fills a adquirir els coneixements i les competències necessàries per desenvolupar-se en el món adult, i a més a més fer-ho amb igualtat d'oportunitats que la resta? Seria tan difícil que condemnaríem als nostres fills a una vida difícil.
La conscienciació social avui és tan evident, que ja no es posa en dubte la tasca que fa l’escola. Els qui són més conscients són els mestres i els professors que aquests dies pateixen i es desviuen perquè els seus alumnes puguin seguir tenint l'acompanyament. Perquè els alumnes puguin disposar de les eines necessàries per seguir creixent i fer-ho equitativament, que ningú es quedi enrere perquè no disposa d'ordinador o de connexió.
Claustres sencers pensant propostes, organitzant-se per atendre els alumnes. El Departament d'Educació responent a l'excepcionalitat amb el suport de tota la comunitat educativa. I les famílies valorant com mai la feina que fa l'escola.
Són dies per valorar tot allò que és important i essencial a la vida, i l'atenció als nostres infants i joves es veu més que mai. Aprofitem també per entendre que els nostres fills ens necessiten. Utilitzem aquests moments per treballar els hàbits, escoltar-nos, parlar, aprofitar els conflictes quotidians per donar-los exemple. En definitiva, fem de pares