Hi seré mentre cregui que aquest és el millor instrument per canviar les coses i millorar la societat que m'ha tocat viure. Ho faré mentre al meu voltant hi trobi gent oberta, honesta, compromesa, treballadora i amb capacitat, i vegi que l'instrument segueix sent útil.
Sóc de les persones que no poden estar quietes, amb propostes i idees esbossades en documents a l'ordinador. Necessito activitat i m'emprenyen les injustícies o veure que les coses es poden fer de manera diferent i millor.
I és que a la vida les coses o te les fas tu o no esperis que altres et vinguin a solucionar el teu problema. I en política, com deia en Joan Fuster, passa el mateix: la política, o la fas o te la fan.
Fa molts anys que he decidit que la política ens l'hem de fer nosaltres, les persones normals que tenim una feina normal, que suem tinta per pagar un habitatge, un cotxe, cobrir les despeses familiars i poder tenir estones d'oci.
L'altra gent és la que voldria que no anéssim a votar. La que voldria que sempre manessin els mateixos. Fer veure que canvia alguna cosa perquè tot quedi igual. La gent que intercanvia cadires entre els consells d'administració i el partit polític de torn. O aquells que porten manegant el subsòl de les admiracions aquí i allà, tapant-se les vergonyes i les corrupteles.
L'instrument que faig servir per a tot això és Esquerra Republicana perquè tenim a l'horitzó la república catalana, socialment justa i econòmicament pròspera. I per fer-ho, hem de guanyar moltes batalles electorals, hem d'estar a les institucions per canviar les coses.
Només ho podem fer aquells que tenim les mans netes i podem anar amb el cap alçat. Ets dels meus?
Sóc de les persones que no poden estar quietes, amb propostes i idees esbossades en documents a l'ordinador. Necessito activitat i m'emprenyen les injustícies o veure que les coses es poden fer de manera diferent i millor.
I és que a la vida les coses o te les fas tu o no esperis que altres et vinguin a solucionar el teu problema. I en política, com deia en Joan Fuster, passa el mateix: la política, o la fas o te la fan.
Fa molts anys que he decidit que la política ens l'hem de fer nosaltres, les persones normals que tenim una feina normal, que suem tinta per pagar un habitatge, un cotxe, cobrir les despeses familiars i poder tenir estones d'oci.
L'altra gent és la que voldria que no anéssim a votar. La que voldria que sempre manessin els mateixos. Fer veure que canvia alguna cosa perquè tot quedi igual. La gent que intercanvia cadires entre els consells d'administració i el partit polític de torn. O aquells que porten manegant el subsòl de les admiracions aquí i allà, tapant-se les vergonyes i les corrupteles.
L'instrument que faig servir per a tot això és Esquerra Republicana perquè tenim a l'horitzó la república catalana, socialment justa i econòmicament pròspera. I per fer-ho, hem de guanyar moltes batalles electorals, hem d'estar a les institucions per canviar les coses.
Només ho podem fer aquells que tenim les mans netes i podem anar amb el cap alçat. Ets dels meus?