El tripartit ha tornat a la Generalitat. Després que Junts decidís sortir del Govern del país en comprovar que ERC tenia més interès en complir els acords amb els seus socis a Madrid que els propis que havia adquirit amb nosaltres, es constata que el president Pere Aragonès ha triat el conformisme de l’autonomisme, i per tant ens hem d’abanderar com a nous líders de l’oposició d’aquesta nova coalició entre el govern oficial i el govern a l’ombra, amb la sempre agraïda crossa dels Comuns.
Tot plegat ha quedat ben demostrat amb la negociació dels Pressupostos, en què ERC ha prioritzat el PSC i els Comuns com a socis, en comptes d’intentar recuperar aquell document que havia elaborat el conseller Jaume Giró i que podia reflectir les dues ànimes del govern, sempre amb cessions a cada banda. El moviment de Pere Aragonès, tot i ser legítim, no ens deixa cap altre remei que presentar una esmena a la totalitat.
Ens sap greu, com a rubinencs, que cap dels tres partits que han protagonitzat la negociació dels Pressupostos hagi posat Rubí al mapa. La inversió a la ciutat és irrisòria: uns dos milions i mig d’euros, el gran gruix dels quals anirà a parar a un sol projecte: el col•lector de Can Xercavins. I una altra gran part a finalitzar la promoció d’habitatge públic al carrer Marconi: projectes, tots dos, impulsats per Junts.
Aquest 2023, el tripartit ha oblidat la ciutat, i no ha tingut en compte les seves necessitats: els comptes no inclouen ni un sol euro per a l’Hospital de Rubí – ni l’ampliació del CAP Anton de Borja, quan la modificació del PGO perquè es pugui fer realitat ja està feta, ni les millores a la línia d’autobús de l’Hospital de Terrassa, tot i que hi ha una proposta consensuada pels tres ajuntaments afectats -, la segona estació de La Llana, els nous Jutjats, la construcció de l’escola del Bosc, l’ampliació del Centre d’Educació Especial de Ca n’Oriol o el projecte de desviament de les línies d’alta tensió. Tots aquests projectes han servit com a arma electoral a cada campanya. Però a l’hora de la veritat, cap dels tres actors les han batallat.
Rubí es mereixia molt més. No em cansaré de demanar al grup parlamentari de Junts que tingui en compte totes les necessitats de Rubí, tal com esperava que ho fessin Ana María Martínez, Xavier Corbera o Andrés Medrano. Ho podem fer plegats, en positiu. Com a alcaldable de Junts Rubí, m’hi trobaran.
Tot plegat ha quedat ben demostrat amb la negociació dels Pressupostos, en què ERC ha prioritzat el PSC i els Comuns com a socis, en comptes d’intentar recuperar aquell document que havia elaborat el conseller Jaume Giró i que podia reflectir les dues ànimes del govern, sempre amb cessions a cada banda. El moviment de Pere Aragonès, tot i ser legítim, no ens deixa cap altre remei que presentar una esmena a la totalitat.
Ens sap greu, com a rubinencs, que cap dels tres partits que han protagonitzat la negociació dels Pressupostos hagi posat Rubí al mapa. La inversió a la ciutat és irrisòria: uns dos milions i mig d’euros, el gran gruix dels quals anirà a parar a un sol projecte: el col•lector de Can Xercavins. I una altra gran part a finalitzar la promoció d’habitatge públic al carrer Marconi: projectes, tots dos, impulsats per Junts.
Aquest 2023, el tripartit ha oblidat la ciutat, i no ha tingut en compte les seves necessitats: els comptes no inclouen ni un sol euro per a l’Hospital de Rubí – ni l’ampliació del CAP Anton de Borja, quan la modificació del PGO perquè es pugui fer realitat ja està feta, ni les millores a la línia d’autobús de l’Hospital de Terrassa, tot i que hi ha una proposta consensuada pels tres ajuntaments afectats -, la segona estació de La Llana, els nous Jutjats, la construcció de l’escola del Bosc, l’ampliació del Centre d’Educació Especial de Ca n’Oriol o el projecte de desviament de les línies d’alta tensió. Tots aquests projectes han servit com a arma electoral a cada campanya. Però a l’hora de la veritat, cap dels tres actors les han batallat.
Rubí es mereixia molt més. No em cansaré de demanar al grup parlamentari de Junts que tingui en compte totes les necessitats de Rubí, tal com esperava que ho fessin Ana María Martínez, Xavier Corbera o Andrés Medrano. Ho podem fer plegats, en positiu. Com a alcaldable de Junts Rubí, m’hi trobaran.