Rubí és la quinzena ciutat de Catalunya en població. Rubí és la setzena ciutat de Catalunya que més aporta al PIB català, concretament 2.161 milions d’euros. Rubí és la ciutat de Catalunya amb més metres quadrats de nau industrial operatius. Un 28,9% dels habitants de Rubí té estudis universitaris. Gairebé 30.000 rubinencs i rubinenques treballen per fer funcionar l’economia de la ciutat i del país per tenir més benestar i més progrés.
Rubí és una ciutat amb un dinamisme cultural vibrant: tenim un bon teatre, un ateneu popular, un casal popular, una colla castellera i moltes altres entitats de la cultura popular, així com molts i diversos clubs esportius. La nostra vila ha aportat a Catalunya actors, juristes, polítics, futbolistes, ballarins o periodistes.
Rubí està situada en un indret estratègic per créixer: tenim autopistes, trens, carreteres i bons accessos i estem a pocs quilòmetres de la nostra capital, Barcelona. La nostra ciutat té unes arrels ben profundes que es remunten als inicis de la història del nostre país i té un futur brillant per a tothom.
Tot això són fets indiscutibles. Per què ho explico, doncs? Ho vull posar en negre sobre blanc perquè a vegades tinc la sensació, i segurament vosaltres també l’heu tingut algun cop, que els rubinencs i les rubinenques no tenim prou auto-estima. Massa sovint, des de fora i també des de dins, se’ns ha minat la moral, com si Rubí no fos prou, com si a Rubí li faltés alguna cosa per ser una ciutat complerta, com si Rubí només sortís als telenotícies amb impactes negatius. Si sou rubinencs i rubinenques, no tinc cap dubte que sabreu de què estic parlant.
Doncs no. De cap manera. Jo em revolto contra això i no m’hi conformo. Jo vull que Rubí sigui allò que realment és i allò que era: una ciutat dinàmica, amb actitud de capital, una ciutat oberta al món i amb ganes de mirar enfora, que no se senti subordinada a res ni sigui ciutat dormitori de ningú. Rubí era una de les ciutats més puixants del Vallès, amb una agricultura envejada i unes vinyes admirades, amb una indústria innovadora i una població culta i educada. Rubí encara és tot això i ho hem de projectar endins i enfora. Ens ho hem de creure més i cada dia, i explicar-ho ben alt. Al Rubí que jo vull i per al qual treballaré tothom hi ha de poder tenir un projecte de vida que inclogui tots els vessants.
Ha de ser una ciutat on s’hi pugui viure, créixer, treballar, formar-se, gaudir de la natura i del temps d’oci. Ha de ser una ciutat integral.
Tots, jo el primer, hem fet servir el concepte #Rubicity per referir-nos a la nostra vila a les xarxes socials. És un concepte ben trobat, amigable i desenfadat, que ens identifica de manera informal. I l’hem de continuar fent servir com a punt de trobada de totsnosaltres. Una de les moltes coses bones que tenim els rubinencs i rubinenques és enginy i capacitat de riure de nosaltres mateixos.
Ara bé, també hem de començar a parlar, amb totes les lletres i el cap ben alt, de la CIUTAT DE RUBÍ.
Tenim molt a compartir, molt per oferir i molt per aprendre, però no tenim res a envejar de ningú. Només depèn de nosaltres. Som-hi?
Rubí és una ciutat amb un dinamisme cultural vibrant: tenim un bon teatre, un ateneu popular, un casal popular, una colla castellera i moltes altres entitats de la cultura popular, així com molts i diversos clubs esportius. La nostra vila ha aportat a Catalunya actors, juristes, polítics, futbolistes, ballarins o periodistes.
Rubí està situada en un indret estratègic per créixer: tenim autopistes, trens, carreteres i bons accessos i estem a pocs quilòmetres de la nostra capital, Barcelona. La nostra ciutat té unes arrels ben profundes que es remunten als inicis de la història del nostre país i té un futur brillant per a tothom.
Tot això són fets indiscutibles. Per què ho explico, doncs? Ho vull posar en negre sobre blanc perquè a vegades tinc la sensació, i segurament vosaltres també l’heu tingut algun cop, que els rubinencs i les rubinenques no tenim prou auto-estima. Massa sovint, des de fora i també des de dins, se’ns ha minat la moral, com si Rubí no fos prou, com si a Rubí li faltés alguna cosa per ser una ciutat complerta, com si Rubí només sortís als telenotícies amb impactes negatius. Si sou rubinencs i rubinenques, no tinc cap dubte que sabreu de què estic parlant.
Doncs no. De cap manera. Jo em revolto contra això i no m’hi conformo. Jo vull que Rubí sigui allò que realment és i allò que era: una ciutat dinàmica, amb actitud de capital, una ciutat oberta al món i amb ganes de mirar enfora, que no se senti subordinada a res ni sigui ciutat dormitori de ningú. Rubí era una de les ciutats més puixants del Vallès, amb una agricultura envejada i unes vinyes admirades, amb una indústria innovadora i una població culta i educada. Rubí encara és tot això i ho hem de projectar endins i enfora. Ens ho hem de creure més i cada dia, i explicar-ho ben alt. Al Rubí que jo vull i per al qual treballaré tothom hi ha de poder tenir un projecte de vida que inclogui tots els vessants.
Ha de ser una ciutat on s’hi pugui viure, créixer, treballar, formar-se, gaudir de la natura i del temps d’oci. Ha de ser una ciutat integral.
Tots, jo el primer, hem fet servir el concepte #Rubicity per referir-nos a la nostra vila a les xarxes socials. És un concepte ben trobat, amigable i desenfadat, que ens identifica de manera informal. I l’hem de continuar fent servir com a punt de trobada de totsnosaltres. Una de les moltes coses bones que tenim els rubinencs i rubinenques és enginy i capacitat de riure de nosaltres mateixos.
Ara bé, també hem de començar a parlar, amb totes les lletres i el cap ben alt, de la CIUTAT DE RUBÍ.
Tenim molt a compartir, molt per oferir i molt per aprendre, però no tenim res a envejar de ningú. Només depèn de nosaltres. Som-hi?