El Casal Popular de Rubí celebra aquest any 2021 el seu centenari. Un aniversari que no han pogut celebrar com voldrien, a causa de les restriccions de la pandèmia, però que ja ha tingut el reconeixement de la Generalitat de Catalunya i també de l'Ajuntament de Rubí a la tradicional recepció d'entitats per Festa Major.
 
Cent anys d'història són molts, i l'entitat sempre ha estat present en els moments socials i polítics més destacats de la ciutat. D'aquests, i de tot el que el Casal té preparat per celebrar aquest centenari, n'hem parlat amb l'actual presidenta del Casal, Montse Comellas.

La presidenta ens rep a l'equipament, en un escenari ara buit però que, com ens explica, està preparat per rebre moltes activitats de cara a la tardor.

- Quin és l'origen del Casal Popular?

- El Casal Popular es funda a l'època del Doctor Guardiet, que va ser qui va impulsar un esplai pels nens de catequesi per omplir unes hores d'esbarjo dels nens. A partir d'aquí, la cosa va anar creixent. En principi l'esplai estava molt enfocat en la vessant religiosa, però també va voler abastar la vessant cultural, i cada cop es van fer més activitats, com ara el teatre, dansa, rítmica...

- Actualment es manté només el grup de teatre.

- Sí, actualment es manté el grup de teatre i el manteniment de la sala del Casal Popular. El que va passar és que els grups que es van muntar, per poder créixer, van prendre independència del Casal: l'esplai, l'Esbart, els Pessebristes, el Club Sant Jordi... per qüestions de normatives han anat tenint els seus espais propis i s'ha descentralitzat.

- Quins són els episodis més remarcables d'aquests cent anys d'història?

- Ara que estem preparant l'esborrany del llibre de l'aniversari, hi ha dues o tres èpoques de molta activitat del Casal. Una és abans de la guerra, hi va haver un esclat floreixent d'activitats per recollir els joves d'esperit cristià-catòlic; una altra als anys 50, quan es comencen a recuperar les activitats culturals - dins dels frens imposats pel franquisme, que van ser molts -, i que durarà fins a mitjan dels 60, quan es van començar a separar alguns dels grups, el Casal va haver de tancar per obres... i tot i això es va mantenir l'activitat i el grup de teatre.

- Com els ha afectat la pandèmia?

- Ho hem hagut de parar tot durant més d'un any. Teníem algunes activitats emparaulades per omplir la sala que no les hem pogut fer, i també hem hagut d'ajornar la representació que teníem preparada per commemorar el centenari, que havia de començar a la primavera. Per sort els assajos els vam poder iniciar - quan se'ns va permetre reunir-nos en grups petits, i amb totes les mesures de seguretat - i la farem a la tardor. També hem mantingut les activitats com els Pastorets, en format confinat.
 
- La representació que estan assajant donarà el tret de sortida als actes del centenari. Quina és, la representació?

- Tu i l'hipòcrita, de Maria Aurèlia Capmany. Començarem amb això, tot i que no era el que teníem pensat, ja que volíem començar amb un acte més institucional... però com que tampoc podíem omplir el pati de butaques, ens va semblar que ja trobaríem un altre moment. A més, l'obra ja estava engegada i la volem tirar endavant abans de la següent, que serà a la primavera. Així no ens trepitgem massa, i tampoc no desencantem a la gent: el fet d'haver parat tot un any, fa que la gent es refredi i cal que reprenguem l'activitat perquè vegi que el Casal segueix viu.

- Què més tenen preparat per continuar l'activitat?

- Al novembre farem la presentació del llibre dels cent anys del Casal Popular, que ja l'estem preparant, amb un acte que, si ens ho permeten les circumstàncies, comptarà amb la presència de l'Obrador Coral. Al desembre, com sempre, els Pastorets. I de cara a la primavera, estem preparant una programació que intentarem que tingui una activitat cada mes.

- Què hi trobarem, en el llibre que presentaran al novembre?

- Al llibre inclourem tota la història del naixement del Casal, tota la seva vinculació amb el poble i els esdeveniments socials i polítics més destacats. És una història molt completa, i hem inclòs fotografies molt significatives de totes les èpoques. A Rubí hi ha hagut molts alts i baixos durant cent anys, i el Casal Popular sempre hi ha estat present.

- Com es manté, el Casal Popular?

- Ens autofinancem amb els actes que fem. Al principi sí que hi havia un sistema de socis, però quan es va separar la part social del grup de teatre, tot ho fem voluntàriament i la recaptació de les obres serveix per finançar el Casal, a més d'una petita aportació de la Parròquia - propietària de l'immoble - pels serveis bàsics.