03
de març
de
2021, 11:12
Actualitzat:
11:46h
L'Ajuntament de Castellbisbal ha aprovat, en el marc de la sessió plenària del mes de febrer, en defensa de l'aplicació de la Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament. El text, presentat per la CUP, va rebre el suport d'Alternativa per Castellbisbal, ERC i Junts per Catalunya, mentre que Cs hi va votar en contra i el PSC es va abstenir.
El text defensa que l'accés a l'habitatge és "un dels reptes pendents de resoldre" des de la crisi del 2008, i que no només no s'ha solucionat sinó que és un problema que "s'ha cronificat especialment per l'increment del preu del lloguer", al pagament del qual hi ha moltes famílies que hi dediquen més del 50% dels seus ingressos. Una situació que, a més, s'ha agreujat amb la crisi de la Covid-19.
Per tal de mirar de posar solució a la problemàtica dels lloguers, el Parlament de Catalunya va aprovar el Decret Llei 17/2019 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatges, per tal de fixar topalls als preus del lloguer, una proposta "treballada i acordada conjuntament amb el departament de Justícia i el Sindicat de Llogateres i els grups signants" - ERC, Catalunya en Comú, CUP i una part de Junts per Catalunya.
Aquesta llei dona cobertura a una seixantena de municipis de Catalunya, però Castellbisbal no és un d'ells, ja que la normativa només afecta municipis de més de 20.000 habitants. La CUP, però, considera que la normativa hauria de ser extrapolable a tot el territori català, i especialment Castellbisbal per "l'alta mobilitat i la facilitat de transport", així com la proximitat de nuclis que sí que queden a l'empara d'aquesta llei.
A més, la formació independentista recorda que Castellbisbal queda definit com a municipi amb demanda residencial forta - acreditada segons la llei 4/2016 de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial -, i que a la població no hi ha oferta d'habitatge de protecció oficial, a més d'existir una gran quantitat d'habitatges buits o permanentment desocupats segons l'Informe d'Indicadors Municipals d'Habitatge de la Diputació de Barcelona.
Per això el text, aprovat per la majoria del ple, sol·licita que es demani a l'AMB declarar Castellbisbal una àrea de "mercat d'habitatge tens", a més de fer difusió sobre les guies d'aplicació del decret pels canals municipals i amb col·laboració amb el Sindicat de Llogateres.
El dret a morir dignament, l'amnistia dels encausats per participar en actes a favor del dret a l'autodeterminació i el suport a Pablo Hasél, els altres temes del ple
La resta de mocions del ple van tractar temàtiques diverses: la primera, proposada per la Federació de Municipis de Catalunya, mostra el suport al dret a morir dignament i reclama que es legislin els diferents aspectes relacionats amb aquest dret i que es dotin els serveis mèdics dels recursos necessaris per garantir una bona atenció en el tram final de la vida. La moció es va aprovar per unanimitat.
Per altra banda, el text d'ERC que reclamava l'amnistia de les 2.800 persones encausades per la participació en actes a favor del dret a l'autodeterminació, com el referèndum de l'1 d'octubre, i els més de 600 ajuntaments i càrrecs electes amb processos oberts per aquest motiu, va prosperar amb els vots a favor d'Alternativa, ERC, la CUP i Junts per Catalunya, mentre que el PSC i Cs hi van votar en contra.
Finalment, la moció presentada per l'Ajuntament a proposta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) en suport a Pablo Hasél i en defensa de la llibertat d'expressió va ser desestimada: alguns grups van manifestar que, tot i ser defensors de la llibertat d'expressió, no els agradava com estava plantejada la moció, i altres també van titllar algunes de les expressions de Hasél de "masclistes, misògines i homòfobes". ERC i la CUP van votar a favor del text, Alternativa i Junts per Catalunya es van abstenir i el PSC i Cs hi van votar en contra.
El text defensa que l'accés a l'habitatge és "un dels reptes pendents de resoldre" des de la crisi del 2008, i que no només no s'ha solucionat sinó que és un problema que "s'ha cronificat especialment per l'increment del preu del lloguer", al pagament del qual hi ha moltes famílies que hi dediquen més del 50% dels seus ingressos. Una situació que, a més, s'ha agreujat amb la crisi de la Covid-19.
Per tal de mirar de posar solució a la problemàtica dels lloguers, el Parlament de Catalunya va aprovar el Decret Llei 17/2019 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatges, per tal de fixar topalls als preus del lloguer, una proposta "treballada i acordada conjuntament amb el departament de Justícia i el Sindicat de Llogateres i els grups signants" - ERC, Catalunya en Comú, CUP i una part de Junts per Catalunya.
Aquesta llei dona cobertura a una seixantena de municipis de Catalunya, però Castellbisbal no és un d'ells, ja que la normativa només afecta municipis de més de 20.000 habitants. La CUP, però, considera que la normativa hauria de ser extrapolable a tot el territori català, i especialment Castellbisbal per "l'alta mobilitat i la facilitat de transport", així com la proximitat de nuclis que sí que queden a l'empara d'aquesta llei.
A més, la formació independentista recorda que Castellbisbal queda definit com a municipi amb demanda residencial forta - acreditada segons la llei 4/2016 de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial -, i que a la població no hi ha oferta d'habitatge de protecció oficial, a més d'existir una gran quantitat d'habitatges buits o permanentment desocupats segons l'Informe d'Indicadors Municipals d'Habitatge de la Diputació de Barcelona.
Per això el text, aprovat per la majoria del ple, sol·licita que es demani a l'AMB declarar Castellbisbal una àrea de "mercat d'habitatge tens", a més de fer difusió sobre les guies d'aplicació del decret pels canals municipals i amb col·laboració amb el Sindicat de Llogateres.
El dret a morir dignament, l'amnistia dels encausats per participar en actes a favor del dret a l'autodeterminació i el suport a Pablo Hasél, els altres temes del ple
La resta de mocions del ple van tractar temàtiques diverses: la primera, proposada per la Federació de Municipis de Catalunya, mostra el suport al dret a morir dignament i reclama que es legislin els diferents aspectes relacionats amb aquest dret i que es dotin els serveis mèdics dels recursos necessaris per garantir una bona atenció en el tram final de la vida. La moció es va aprovar per unanimitat.
Per altra banda, el text d'ERC que reclamava l'amnistia de les 2.800 persones encausades per la participació en actes a favor del dret a l'autodeterminació, com el referèndum de l'1 d'octubre, i els més de 600 ajuntaments i càrrecs electes amb processos oberts per aquest motiu, va prosperar amb els vots a favor d'Alternativa, ERC, la CUP i Junts per Catalunya, mentre que el PSC i Cs hi van votar en contra.
Finalment, la moció presentada per l'Ajuntament a proposta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) en suport a Pablo Hasél i en defensa de la llibertat d'expressió va ser desestimada: alguns grups van manifestar que, tot i ser defensors de la llibertat d'expressió, no els agradava com estava plantejada la moció, i altres també van titllar algunes de les expressions de Hasél de "masclistes, misògines i homòfobes". ERC i la CUP van votar a favor del text, Alternativa i Junts per Catalunya es van abstenir i el PSC i Cs hi van votar en contra.