La reobertura d'escoles a Catalunya serà diferent per cursos i territori

S'establiran mesures d'higiene i "descontaminació" abans d'obrir els centres i mentre estiguin oberts

Una de les aules de l'escola Marta Mata de Girona, buida.
Una de les aules de l'escola Marta Mata de Girona, buida. | ACN
NacióDigital
22 d'abril de 2020
Novetats sobre el retorn a les escoles quan la pandèmia del coronavirus ho permeti. El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha explicat aquest dimecres al matí que la reobertura d'escoles no serà homogènia a tot arreu. Pot ser diferent segons el curs, i també segons el territori. La prioritat serà mantenir la distància social entre alumnes i entre aquests i els professors, fet que obligarà a aplicar "mesures diferents" per centres, etapes educatives i tipus d'ensenyament.

"No hi ha cap país que hagi reobert, o estigui treballant per reobrir, tots els centres educatius alhora", ha explicat el conseller en una compareixença telemàtica al Parlament. Per tant, uns cursos determinats o unes escoles determinades, poden acabar tornant a les classes abans que d'altres. La conselleria treballa en els diferents escenaris des de fa setmanes.

Bargalló ha explicat que tot just ha començat el tercer trimestre, un trimestre que "no serà normal" i que s'haurà de fer "de manera no presencial", si no tot, "una part important del trimestre". En aquest sentit, ha insistit que "només es podran tornar a obrir els centres quan ho indiquin les autoritats sanitàries".

Serà llavors quan Educació presentarà el seu propi pla de desconfinament i cada centre haurà de tenir també un pla propi de reobertura. Així, ha explicat que encara "no està definit l'escenari a posar en pràctica" però que es pot "intuir" com anirà en observar què fan o què volen fer altres països.

Abans, però, s'elaborarà un protocol que concreti les mesures de neteja i "descontaminació" prèvia a l'obertura dels centres i que s'haurà de mantenir un cop la roda estigui en marxa. A més, s'hauran de garantir les mesures d'higiene personal a cada centre.

Un curs, el proper, que "no serà normal"

En la seva intervenció inicial, Bargalló ha reconegut que no estaven preparats per afrontar aquesta situació i que inicialment els centres havien d'estar tancats només dues setmanes. Ha alertat, però, que aquesta situació "es pot tornar a produir" i caldrà extreure'n els aprenentatges, com que "per damunt de la matèria i el currículum" hi ha aspectes com l'acompanyament emocional, les habilitats, els aprenentatges i el treball cooperatiu.

A més, ha alertat que el proper curs "no serà normal" perquè tant l'alumnat com el professorat vindrà "d'una situació molt difícil". "La realitat econòmica del país serà diferent, la realitat social haurà canviat, les pràctiques educatives també ens hauran canviat i el curs vinent serà absolutament diferent de com hauríem previst", ha manifestat. Ha apuntat també que desconeixen encara quan es podrà fer la preinscripció per aquest proper curs.

Més de 17 milions en targetes menjador

Bargalló ha repassat algunes de les mesures que Educació ha posat en marxa per pal·liar els efectes negatius del confinament. Entre aquestes, hi ha la posada en marxa de les targetes moneder per a alumnes amb beques menjador, en la que fins aquest dimecres ha destinat 17,4 milions d'euros. En concret, tres milions setmanals per a les recàrregues a 142.000 beneficiaris d'aquestes beques –a banda hi ha 4.000 d'altres tipus d'ajuts-. El conseller ha explicat que això comporta un increment pressupostari de 400.000 euros a la setmana.

D'altra banda, s'ha iniciat el repartiment dels 22.000 packs de connectivitat entre els alumnes amb problemes per seguir el tercer trimestre a distància. Ha concretat que dels 53.000 alumnes amb problemes o dificultats de connexió, 10.000 són de la concertada i la resta de la pública. Del total, 8.000 són per a alumnes que canvien d'etapa i la resta per a alumnes de centres de màxima complexitat o que viuen en territoris aïllats.

Bargalló ha insistit que un cop finalitzat aquest repartiment i comprovat com se suplementa des dels municipis es decidirà si cal una segona onada d'enviaments.