06
d'octubre
de
2023, 17:34
Actualitzat:
07
d'octubre,
10:45h
Durant tot el mes d’octubre Rubí acollirà la novena edició de La Nuu, un Festival Internacional de Fotografia que enguany compta amb una quinzena de propostes d’artistes d’arreu del món. El director i curador del festival, Carles Mercader, destaca la importància del fet que la imatge "s'apoderi del carrer", ja que aporta "un temps de contemplació" a la ciutadania.
De fet, un dels punts forts del certamen, segons Mercader, és "el diàleg" entre les propostes fotogràfiques i l'arquitectura, ja que aquestes s’exposen en llocs diferents en cada edició com, per exemple, façanes públiques i privades, solars, o edificis en desús. És, doncs, "un museu sense portes ni murs que la gent es pot trobar mentre passeja". Una de les novetats és la concentració de les principals activitats en el seu primer cap de setmana i entorn d’un únic espai, la plaça del Celler de Rubí.
Sota el títol de FOCUS, omplirà d’activitats els diferents espais del certamen amb visites guiades als treballs de Teo Vázquez i Mohammed Kilito, la presentació de Damavand, l’obra fotogràfica desconeguda d’Annemarie Schwarzenbach i una conferència sobre el Líban a càrrec del periodista Tomàs Alcoverro, en relació amb l’exposició Beirut, de Manal Abu-Shaheen. La fira del llibre de fotografia és l’altre gran aposta d’aquesta edició, que arrenca amb el suport d’editorials europees i nacionals, entre elles DieNacht i Ediciones Anómalas.
Sota el títol de FOCUS, omplirà d’activitats els diferents espais del certamen amb visites guiades als treballs de Teo Vázquez i Mohammed Kilito, la presentació de Damavand, l’obra fotogràfica desconeguda d’Annemarie Schwarzenbach i una conferència sobre el Líban a càrrec del periodista Tomàs Alcoverro, en relació amb l’exposició Beirut, de Manal Abu-Shaheen. La fira del llibre de fotografia és l’altre gran aposta d’aquesta edició, que arrenca amb el suport d’editorials europees i nacionals, entre elles DieNacht i Ediciones Anómalas.
Art i activisme als barris
La Nuu ha convidat enguany el fotògraf i artista urbà Teo Vázquez a crear les seves característiques gigantografies al barri de Les Torres. El projecte porta per títol Els rostres de la ciutat i es desenvolupa en un procés de creació comunitària i cohesió social que permetrà traslladar les cares dels veïns i veïnes a un mural a la paret del ferrocarril, com a icones representatives de la ciutat.
Altres obres d’aquesta edició permetran reflexionar sobre el capitalisme salvatge, la dissidència sexual o la natura en perill d’extinció. És el cas de la fotògrafa libanesa Manal Abu-Shaheen, qui reflecteix un Beirut envaït per la publicitat del capitalisme neoliberal, amb imatges de persones i productes occidentals que representen la forma més recent de colonialisme.
Isaac Flores presentarà amb Identitats vàlides un retrat de l'escena queer de Barcelona, l’art del drag i el transformisme, que esdevé un toc d'atenció davant la intolerància i l'odi contra les persones del col·lectiu LGTBIQ+. De fet, Flores destaca que es tracta d’un festival molt interessant perquè “surt de Barcelona” - malgrat, sovint, aquest tipus de propostes es concentren allà - i porta la fotografia a espais diferents. Finalment, amb Before it’s gone, el fotògraf marroquí Mohammed Kilito documenta els oasis del seu país, baluards ecològics en perill d’extinció i patrimoni ancestral de la cultura nòmada al Marroc.
Altres obres d’aquesta edició permetran reflexionar sobre el capitalisme salvatge, la dissidència sexual o la natura en perill d’extinció. És el cas de la fotògrafa libanesa Manal Abu-Shaheen, qui reflecteix un Beirut envaït per la publicitat del capitalisme neoliberal, amb imatges de persones i productes occidentals que representen la forma més recent de colonialisme.
Isaac Flores presentarà amb Identitats vàlides un retrat de l'escena queer de Barcelona, l’art del drag i el transformisme, que esdevé un toc d'atenció davant la intolerància i l'odi contra les persones del col·lectiu LGTBIQ+. De fet, Flores destaca que es tracta d’un festival molt interessant perquè “surt de Barcelona” - malgrat, sovint, aquest tipus de propostes es concentren allà - i porta la fotografia a espais diferents. Finalment, amb Before it’s gone, el fotògraf marroquí Mohammed Kilito documenta els oasis del seu país, baluards ecològics en perill d’extinció i patrimoni ancestral de la cultura nòmada al Marroc.
Fotografia, memòria i oblit
La fotografia com a suport de la memòria i eina per reflexionar sobre el passat està molt present en tres de les obres incloses en aquesta novena edició. És el cas del treball fotogràfic de l’arqueòloga, periodista, fotògrafa i escriptora Annemarie Schwarzenbach, una crònica de viatges pels territoris de l’antiga Pèrsia i un cant a l’Orient inventat pels occidentals que es podrà veure a l’Antiga Estació de Rubí. Marcada pels seus intents de suïcidi i una vida turbulenta, va morir als 34 anys deixant un llegat fotogràfic únic i desconegut.
D’altra banda, endinsar-se als arxius per generar amb la fotografia una reflexió sobre la història és el que fan Antonio Luque i Bebe Blanco Agterberg. El primer recupera un dels primers exemples de la fotografia policial moderna a 426 Anarquistes, un treball de síntesi generat a partir dels retrats dels detinguts el 1871 després dels fets de la comuna de París. La segona, fotògrafa documental holandesa, proposa amb A mal tiempo buena cara una reflexió sobre la Transició espanyola, combinant la imatge documental i la fabricada per investigar com l'oblit va esdevenir una eina política.
Un altre dels plats forts del certamen serà l’exposició de l’alemany Calin KruseNatural encounters, amb imatges d'animals salvatges que s’apropen a les poblacions humanes, i la desconfiança, ansietat, por, sorpresa, delit i alliberament que generen. Kruse també ha explorat, en la seva vessant d’editor de la revista i segell editorial Dienacht, les formes de presentació dels treballs fotogràfics, sobretot el fotollibre i el fanzín, amb noms com Roger Ballen o Daisuke Yokota.Dues fotografies d'Annemarie Schwarenbach Foto: ACN/Eli Don
D’altra banda, endinsar-se als arxius per generar amb la fotografia una reflexió sobre la història és el que fan Antonio Luque i Bebe Blanco Agterberg. El primer recupera un dels primers exemples de la fotografia policial moderna a 426 Anarquistes, un treball de síntesi generat a partir dels retrats dels detinguts el 1871 després dels fets de la comuna de París. La segona, fotògrafa documental holandesa, proposa amb A mal tiempo buena cara una reflexió sobre la Transició espanyola, combinant la imatge documental i la fabricada per investigar com l'oblit va esdevenir una eina política.
Les obres de la fotògrafa francesa Marguerite Bornhauser, de la belga Lara Gaspatotto i la catalana Mercis Rossetti transporten la ciutadania a mons onírics i universos íntims. Les imatges de Paula Anta, al litoral senegalès, i les de Gianpaolo Arena, al Vietnam. Completen el programa Federico Clavarino i Tami Izko (Cochabamba, 1984) amb la sèrie Eel Soup, inspirada metafòricament en la vida de les anguiles, i la col·lecció de retrats i paisatges surrealistes d’Hiro Tanaka, que captura la vida quotidiana i els seus viatges pels Estats Units, Europa, Amèrica del Sud i Àsia.
Tallers i la Nit Screen
Els dies 20, 21 i 22 d'octubre, La Nuu ha programat un taller en clau de gènere que qüestiona el cànon de bellesa femení, Ser Llobes. Mirar-nos de nou, amb Lurdes Bassolí i Elisa Miralles.
El 28 d’octubre, la Nit Screen presentarà deu treballs fotogràfics internacionals en format audiovisual i es donarà a conéixer el premi Screen, atorgat pel jurat format per la curadora Natasha Christia, la fotògrafa i editora Emilie Hallard i Pucho, cantant de Vetusta Morla.
El 28 d’octubre, la Nit Screen presentarà deu treballs fotogràfics internacionals en format audiovisual i es donarà a conéixer el premi Screen, atorgat pel jurat format per la curadora Natasha Christia, la fotògrafa i editora Emilie Hallard i Pucho, cantant de Vetusta Morla.