Rubí no vol més línies d'alta tensió al seu municipi. L'Ajuntament - juntament amb altres municipis de la zona, en concret Ullastrell i Castellbisbal -, el grup municipal d'AUP i el sindicat Unió de Pagesos han presentat al·legacions al projecte de Forestalia, mentre que altres formacions i entitats locals han manifestat públicament la seva oposició, com és el cas d'ERC i Junts.

El ple municipal rebutja més línies d'alta tensió
El ple municipal de Rubí ja va aprovar, al mes d'octubre, una moció per rebutjar el pas de més línies d'alta tensió pel municipi, i tot seguit l'Ajuntament va començar a treballar conjuntament amb Ullastrell i Castellbisbal per preparar al·legacions al projecte que afecta directament les tres ciutats.

Segns l'Ajuntament de Rubí, les línies d'al·legació fan referència a tres vessants: en l'àmbit tècnic, es considera que el projecte contempla un sobredimensionament de la capacitat de la línia; a escala ambiental es denuncia l'elevat impacte de la línia sobre el territori i en el terreny jurídic, es qüestiona la idoneïtat de l'instrument emprat per a la seva instal·lació.

El text aprovat per tots els grups municipals a l'octubre al·legava que el projecte no compleix amb el que determina el Decret llei de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls de les energies renovables, i que no s'havia tramès a tots els ajuntaments afectats ni a les entitats interessades. També posava de manifest que el projecte és "promogut i al servei d'una iniciativa privada", que en tot cas "ha de fer-se amb l'acord dels municipis afectats i de la mà de compensacions suficients", no només als propietaris privats dels terrenys sinó a les administracions.

L'afectació concreta al terme municipal de Rubí d'aquest projecte és de 4.981 metres de nova línia suportada per 39 torres, amb un traçat que afecta de manera transversal el corredor biològic de connexió ambiental de Can Riquer, i sobrevola diversos torrents i parcel·les que actualment tenen un ús agrícola i forestal.

L'AUP presenta al·legacions malgrat les dificultats
L'Alternativa d'Unitat Popular no només ha presentat al·legacions al projecte, sinó que va compartir els seus models perquè tothom en pogués entrar. La formació, a més, ha criticat la manera de fer de l'empresa promotora, que ha dividit el projecte en diversos paquets "intentant evitar la imatge global de macro-projecte i dificultant l'estudi de l'impacte i característiques" de la línia. 

I és que Forestalia ha presentat diversos projectes, que també han estat publicats en Butlletins Oficials de l'Estat diferents, amb la qual cosa amb terminis d'informació pública i presentació d'al·legacions diferents.

L'AUP, en les seves al·legacions, també fa referència a la vulneració de la Llei del Canvi Climàtic i també dels mandats del Parlament de Catalunya de prioritzar projectes sostenibles de proximitat; la falta de respecte a la participació ciutadana, la vulneració de la prioritat d'establir infraestructures de titularitat pública, la superació dels llindars de potència elèctrica en l'àmbit català i la inexistent tasca informativa al territori i als ajuntaments afectats, entre d'altres. Fins i tot plantegen la il·legalitat del projecte: "la pretensió de Forestalia de crear, per al seu propi ús, una xarxa de transport elèctric propi (...) vulnera obertament diversos articles de la Llei 24/2013 del Sector Elèctric", que estableix que la competència d'aquest transport elèctric és únicament de Red Eléctrica de España S.A.

L'afectació a l'entorn natural de Rubí
A banda d'aquestes al·legacions de caràcter més general, l'AUP detalla en el seu text les afectacions concretes que tindria al terme municipal de Rubí i al seu entorn natural. En aquest sentit, la formació alternativa denuncia "la metodologia absolutament inadequada i la inconcreció" de l'estudi d'impacte ambiental, on "se superposen i barregen impactes i afectacions irreversibles i inassolibles" a espais naturals i espècies protegides. 

Les línies, com exposa l'AUP, passaran a pocs metres de zones habitades com Ximelis; d'abocadors i extractives, o dels "pocs connectors ecològics que queden en l'entorn", com la serra de Can Riquer. Una zona "altament impactada" per infraestructures com extractives, abocadors, SET, línies d'alta tensió, autopistes, carreteres, zones residencials... en una zona d'alta densitat poblacional on "és indispensable protegir els espais rurals i naturals que resten", segons defensa l'Alternativa. 
 
Junts s'afegeix al posicionament unànime del ple
Pel que fa a Junts, la formació local - actualment sense representació al ple - també ha rebutjat la instal·lació de la nova línia d'alta tensió projectada per Forestalia, que considera que està "completament sobredimensionada" per la capacitat de transport d'energia que té (11.500 MW), i que seria "equivalent a deu centrals nuclears", quan en realitat s'estima un màxim d'evacuació de 1.500 MW. A més de ser "ineficient", creuen que és "una manca de respecte cap als més de 40 municipis catalans afectats al llarg dels prop de 200 quilòmetres per on passarà". 

Junts, a més, recorda que "Catalunya ja compta amb una xarxa de transport elèctric suficient" i que ja hi ha línies de reforç "amb un impacte menor", i que estan relacionades amb la producció d'energia renovable autòctona. Amb tot, creuen que aquesta operació està "fora de lloc" i que a Catalunya cal "accelerar la instal·lació i producció d'energia renovable" però sempre "respectuosament amb el medi ambient, amb la participació ciutadana en el procés de decisió i la preservació dels terrenys de valor agrícola elevat".

En l'àmbit nacional i estatal, Junts va presentar una bateria de preguntes al Congrés dels Diputats en què qüestiona, entre d'altres, si aquestes línies són veritablement necessàries, si el govern creu que responen al model de futur pel que fa a la producció d'energia - que ha de ser "més net, més distribuït, de proximitat i democràtic" - i si és conscient de l'afectació que tindran aquestes línies sobre les zones afectades.

ERC, per la seva banda, no ha presentat al·legacions als projectes però sí que va organitzar, al mes de desembre, una caminada per la zona que afectaria la nova línia d'alta tensió.