Especialment, destacable va ser la crescuda durant la crisi i un cop passats 30 anys de l'impuls de la legislació, s'ha traduït en el paisatge de molts municipis i superfícies comercials, que han incorporat les gasolineres en els esborranys inicials com un element més del projecte. A Ripollet, un municipi de 38.000 habitants i una superfície de 4,33 quilòmetres quadrats, hi ha vuit benzineres al terme municipal, tres de les quals concentrades al mateix carrer Balmes, en poc més de 500 metres.
Curiosament, la continuació del mateix carrer Balmes, que es converteix en la carretera Santiga (B-141), a menys d'un quilòmetre de la darrera estació de servei, hi ha una nova benzinera. Tot plegat, fa que en una mica més d'un quilòmetre n'hi hagi quatre. "No és habitual. És relativament estrany", expressa el professor d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Jordi Perdiguero.
Perdiguero assegura que la seva instal·lació ve marcada "pel pla d'usos" del municipi i, per tant, l'Ajuntament de Ripollet és el que autoritza, sempre i quan "no estigui en sòl de polígon industrial", cosa que simplifica el tràmit i es passa a "notificar" l'administració de la instal·lació del servei.
Una benzinera i de fons una altra, a Ripollet Foto: Albert Hernàndez
Sense perill
El professor d'Economia Aplicada de la UAB considera que no suposa cap perill la instal·lació d'aquests punts al nucli urbà. "El soroll dels vehicles i l'olor", apunta com a "majors inconvenients" i continua, "prefereixo una benzinera que un bar sota casa". Perdiguero segueix amb el seu raonament i indica que aquesta proliferació provoca "baixada de preus, les grans marques s'hi veuen abocades" per la competència de les low cost.
