El festival La Nuu de Rubí celebra la seva desena edició de l'1 al 31 d'octubre de 2024 amb la fotografia d'autor, de gran format i a peu de carrer com a segells distintius. Enguany, el certamen ens acosta l'obra de dotze fotògrafs i fotògrafes, i referma la seva vocació internacional, amb la presència de prestigiosos autors d'arreu i el lema “Atles, el pes de les imatges”. 

Les principals activitats del Festival Internacional de Fotografia de Rubí tindran lloc del 4 al 6 d'octubre a la plaça del Celler, dins del cap de setmana que es coneix com a FOCUS, dedicat a una gran diversitat de propostes vinculades a la imatge i el pensament. El festival també acollirà la Fira Internacional del Fotollibre Thousandfold Photobook Fair, liderada per Calin Kruse, que enguany compta amb el suport de més editorials europees i nacionals: DieNacht, Ediciones Anómalas, Hélène Petit, Can Grapes, Bad Weather Press, Henry Hills Books, 89books, Ediciones Posibles, Maria and Co, Rodovid Press, Jiser i Mar Negre.

El diumenge 6 d'octubre, el fotògraf Teo Vázquez tornarà a participar en el festival amb una acció performativa d'art urbà contextual basada en la fotografia i la intervenció de l'espai, que permetrà al públic veure en directe el procés de creació dels seus murals de gran format. Com a punt final a aquesta emblemàtica edició, la plaça de Salvador Allende acollirà el 26 d'octubre la projecció dels treballs del concurs internacional de fotografia en format audiovisual SCREEN.

Reivindicant les arrels i els pioners

La desena edició de La Nuu retrà homenatge a dos grans fotògrafs rubinencs que es van connectar durant la dècada dels seixanta amb la modernitat europea i també van plantar les llavors del festival de fotografia: Ignasi Marroyo i Josep Maria Roset. Per a l'alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, aquesta iniciativa referma el fort vincle que té el festival amb la seva ciutat: "La Nuu va néixer a Rubí com una proposta arriscada i valenta, que reconeixia la tradició fotogràfica del municipi i la projectava al món. Deu edicions després, podem dir que és un certamen lligat als carrers de la nostra ciutat i a la seva gent, que posa la cultura a l'abast de tothom i ens enorgulleix als rubinencs i rubinenques".

A la plaça de la Nova Estació, es podrà visitar l'exposició Àlbum d'Ignasi Marroyo (Madrid, 1928 - Rubí, 2017), comissariada per Natasha Christia. Autor d'un fons fotogràfic únic produït al llarg de cinquanta anys i emmarcat en la Nova Avantguarda Catalana, que es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya, Marroyo és també un dels fundadors del grup El Mussol, on va destacar el fotògraf Joan Colom. D'altra banda, s'exposarà a la mateixa plaça la mostra El desfici de mirar de Josep Maria Roset (1932, Rubí - 2020, Rubí), comissariada per Laura Terré, que ens acosta part del seu llegat; un document gràfic extraordinari de la transició al Vallès i una de les col·leccions més completes de temàtica social de la fotografia catalana, amb gairebé tres-cents cinquanta mil negatius. Gràcies a les seves obres i al grup fotogràfic El Gra que tots dos van impulsar, una associació cabdal per a la vida social i cultural de la ciutat, va créixer l'interès per la fotografia a Rubí, que encara avui perdura. Les comissàries participaran en una xerrada sobre els dos fotògrafs el dissabte 5 d'octubre.

Una altra autora que en la dècada dels 60 va redefinir el concepte del fet artístic i va reflexionar sobre els límits de la fotografia, Fina Miralles (Sabadell, 1950), també participarà enguany a La Nuu amb la mostra Fotoaccions, una estructura amb seqüències d'imatges que relacionen el cos amb elements naturals i que es podrà veure igualment a la plaça de la Nova Estació. La seva producció, una les més significatives en l'àmbit català, adscrita a l'art conceptual, el Land Art i el feminisme, desborda les etiquetes.

Diversitat de mirades

La treballadora sexual, activista pels drets de les treballadores sexuals i artista Maria Riot (Buenos Aires, Argentina, 1991) presentarà a la plaça d'Anselm Clavé el seu projecte Archivo Puta, que busca crear un arxiu de treballadores sexuals, recuperar la seva memòria i visibilitzar la bellesa i resistència del col·lectiu. Aquest treball ens fa preguntar quina és la genealogia de les imatges i la seva relació amb el poder. Qui decideix què es pot representar en una imatge? Qui gestiona la presó de les imatges prohibides?

Maria Mavropoulou (Atenes, Grècia, 1989) exposarà Devoradors d'imatges, una instal·lació a la plaça del Doctor Guardiet que s'endinsa en la intersecció entre tecnologia i humanitat que recorre el nostre present. La seva fotografia està imbuïda de vibracions modernes i d'un compromís profund amb les emocions humanes en el món digital.

La instal·lació La línia gris de la fotògrafa experimental Laura Rodari (Milà, 1968) a l'edifici Pich Aguilera vol "explorar el costat fosc de la realitat, el mal, les marques permanents, les taques, tangibles o no". En el seu acostament cap a la materialitat de la fotografia, cap a la imatge-objecte del paper emulsionat, les seves fotografies semblen tallades a ganivet, maltractades i malmeses durant el procés de creació o directament recuperades de la paperera del laboratori. Reflexiona sobre la materialització i la desmaterialització de les imatges, sobre la frontera entre allò visual i allò intangible.

Amb deixalles recollides dels passadissos de botigues de queviures o ferreteries, que acaben per convertir-se en indicis transitoris d'un món d'excessos materials, Michelle Bui reformula la cultura de consum i la seva obsolescència, els processos d'acumulació i decadència final que marquen la nostra relació amb objectes aparentment mundans. La sèrie Afinitats poroses serà exposada a la façana del Celler.

Patrick Taberna (1964, St. Jean de Luz, França) va començar a fotografiar durant els seus viatges a Europa, Àsia, Orient Mitjà i Estats Units amb el llibre Els camins del món de Nicolas Bouvier a la butxaca. El 2011 va guanyar el premi de l'Fnac París i el 2004, el de la Fundació HSBC per Al llarg dels dies, la poètica sèrie que podrem veure a la plaça de Salvador Allende, creada en la intimitat de la família durant els quatre anys que separen el naixement de les seves dues filles, Clément i Héloïse. Les imatges ajuden a compondre una bitàcola dels instants eterns, una autobiografia de l'atzar que l'espectador pot utilitzar per imaginar una història pròpia.

El belga establert a Austràlia Wouter Van de Voorde (Gante, Bèlgica, 1977) presenta al carrer de Joaquim Blume Núcleo, un àlbum familiar de gran format, sorgit al llarg d'una dècada, durant la qual ha captat el creixement de la seva família i de la seva vida diària, amb el teló de fons del desert australià. Influenciat per la tradició de l'escola flamenca, el seu treball fotogràfic crea escenes inquietants i misterioses. Des que va començar a fotografiar, utilitza la seva condició d'exiliat i foraster com a motor d'expressió creativa.

​​Alba Serra (Barcelona, España, 1984) ha acumulat durant dos anys fotografies de llocs de trànsit i en paral·lel ha capturat instantànies de la seva vida privada quan torna a la ciutat, construint el projecte Manual de gestos russos, que es podrà veure al carrer de Joaquim Blume. Un assaig visual sobre la incertesa, i com la ficció és una part íntima de les imatges i de la nostra història.

Naïma El Kadi (1980, Rabat, Marroc) exposarà La meva olivera,Memouna a la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler. Deixeble de la reconeguda fotògrafa egípcia Laura el-Tantawy, explora històries personals relacionades amb les relacions familiars, la identitat i els problemes socials. Amb aquesta obra viatja a Ait Addoul, un poble petit i remot a les muntanyes del Rif, on van néixer els seus pares.

Finalment, Memòria del color reflexiona a la façana de l'Antiga Estació sobre la reproductibilitat tècnica de les imatges. El fotógraf i químic Sergey Prokudin-Gorsky (1863, Vladímir, Rússia- 1944, París, França) va dedicar la seva vida a la fotografia i el cinema a Sant Petersburg, Berlín i París, desenvolupant tècniques primitives per documentar la Rússia imperial i presiovètica. Del resultat de les seves investigacions van sorgir les primeres patents de pel·lícules positives en colors i de projecció de pel·lícules amb moviment.