El teatre municipal La Sala acollirà aquest divendres l'estrena del musical Arrels, inspirat en la història de l'Alan Montoliu, un jove trans de Rubí que es va suïcidar el Nadal del 2015 després d'haver patit anys d'assetjament escolar per la seva condició transgènere. Aquell va ser un fet que va commocionar la ciutat i el país sencer, ja que l'Alan va ser un dels primers catalans en aconseguir fer la transició essent menor d'edat.
Mar Puig és cofundadora de WeColorMusic, la productora d'arts musicals i escèniques que portarà aquesta història a l'escenari aquest divendres. Amb ella hem volgut parlar sobre la temàtica que tracta la història, com ha estat el procés de creació i quin missatge transmetrà Arrels als espectadors.
RubiTV.cat, en col·laboració amb la companyia, va sortejar una entrada doble per veure l'espectacle d'aquest divendres a La Sala. La guanyadora del sorteig, que s'ha fet íntegrament per Instagram, ha estat la Maria Vicente.
- Com van conèixer la història de l'Alan Montoliu?
- Tot plegat comença quan l'Ajuntament de Manresa ens demana que escrivíssim un microespectacle basat en una història transgènere infantil o adolescent. Nosaltres no teníem cap història propera per escriure en aquest sentit, i vam decidir buscar històries reals - els nostres espectacles sempre s'inspiren en històries reals -, i en aquell moment vam parlar amb una família d'una nena trans que es diu Sofia. El microespectacle va funcionar molt bé i a la gent li va agradar molt... i vam decidir que volíem fer un espectacle gran sobre aquesta temàtica.
Què passa? Que la Sofia és una nena trans que té 11 anys i que ha tingut la "sort" que no ha tingut cap problema, és molt feliç - i me n'alegro moltíssim per ella! -, però la realitat al món no és aquesta. Aleshores vam recordar que hi havia hagut el cas de l'Alan, a Rubí, que no el coneixíem directament però per proximitat - nosaltres som d'Ullastrell - ens sonava. Aleshores vam buscar-ho, vam contactar amb la família, perquè òbviament sense el seu consentiment no ho hauríem fet, i hi vam començar a treballar.
- Com ha sigut la relació amb la família, els han ajudat a escriure la història?
- Primer els vam escriure una carta a través d'una persona que coneixíem, i els vam convidar a veure els altres dos espectacles que havíem fet, entre els quals hi ha Bruna, que el vam estrenar també aquí a La Sala, i Les històries de l'avi Josep. Tots dos són inspirats en històries reals i els va agradar com tractàvem aquestes històries, sense "salseo" i amb sensibilitat, i van estar molt d'acord en que fessim l'obra. Per a ells, tot el que sigui visibilitzar i ajudar a que no es repeteixin casos com el de l'Alan, és positiu, tot i que també sigui dur reviure la història. La seva mare, que ens ha ajudat molt explicant-nos moltes històries i moltes coses sobre el seu fill i la seva vida, sempre diu que "que no hi hagi més Alans".
Peramiquel i Puig durant una de les escenes de «Les històries de l'avi Josep» Foto: Promocional
- També han comptat amb acompanyament d'entitats o altres persones del col·lectiu trans?
- Sí, per descomptat. Durant tot el procés hem comptat amb assessorament de l'associació Chrysallis, de famílies d'infància i joventut trans. De fet, són els únics que han llegit el guió abans que ningú, i ens han ajudat a nivell de llenguatge, sobretot. Jo he escrit el guió i m'he format molt i interessat per conèixer realitats, quin llenguatge s'ha de fer servir, expressions, conèixer els fets... És necessari perquè jo escric una història inspirada en una història real, però no l'he viscut, i hi ha moltes coses que se'm poden escapar.
A més, l'Ander, que és el protagonista, és un noi trans que també ens ha ajudat molt perquè quan ha vist alguna frase que no li ha agradat o que no s'hi ha sentit còmode, també ens ho ha fet saber. També ens ha ajudat la Meritxell Amat, una noia experta en qüestions LGTBI.
- Per què l'obra no és recomanada per a menors de 10 anys? Creieu que està més enfocada a que ho entengui una altra mena de públic?
- És més per una qüestió de llenguatge que no pas de temàtica. La temàtica trans es pot parlar, i s'ha de parlar, a qualsevol edat. Però aquest espectacle no és d'una persona trans sinó de la transfòbia de la societat. Aleshores, hi ha una voluntat d'ensenyar al públic la transfòbia que hi ha i el mal que pot arribar a fer, de vegades sense ni tan sols pensar-ho. Hi ha un assetjament escolar molt fort, un vocabulari molt fort... La història de l'Alan és dura, no són flors i violes, i sabem com s'acaba.
Centenars de persones van participar en la manifestació contra la transfòbia i l'assetjament escolar Foto: ACN
- Com és el procés de crear un musical sobre una història tan dura?
- Primer de tot, he de dir que hi ha un estigma sobre el teatre musical, que és que la gent pensa que tot són plomes, brilli-brilli, música i ballar. I el teatre musical no és això: és un llenguatge més per explicar històries. I a WeColorMusic sempre fem els espectacles per anar més enllà de l'entreteniment, i de les purpurines, les plomes i el ballar i que tot sigui feliç. Creiem que la música ens obre la porta a arribar a la gent d'una manera diferent, és el nostre llenguatge.
Amb tot, també van a dir que l'objectiu d'Arrels és transmetre un missatge positiu, tot i que la història sigui tan dura. A l'obra hi ha de tot: riures, moments de tendresa... i també moments molt durs. Com a la mateixa vida.
- Creu que la representació de les problemàtiques que tracta Arrels s'està fent de manera adequada a altres canals, com poden ser sèries de televisió, pel·lícules, obres de teatre...?
- És una cosa molt complexa, i arriscada. Perquè són temes, tant la transfòbia com el bullying, amb les que saps que vas a buscar una reflexió i una reacció del públic. Hi ha hagut més d'una persona que, quan he comentat que estic fent un espectacle nou que parla sobre la transfòbia, et diu: "Ui, això no és per mi". Doncs sí, sí que ho és!, si vius en aquest món sí que és per tu. Penso que cada vegada hi ha més gent que s'arrisca més, però no és fàcil.
- Per què Arrels?
- Vam triar aquest nom fent referència a les arrels de l'Alan, les que ell tenia. De vegades naixem amb unes arrels que concorden amb allò que som i sentim, i de vegades no. Ell neix amb unes arrels però la societat no li reconeix, i per això ell ha de lluitar, perquè el reconegui.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=iftd1mMpnnU[/youtube]
